Manlleu s’ha convertit aquesta setmana en la segona ciutat amb més habitants de Catalunya a recollir les escombraries amb el sistema porta a porta, just per darrere Ripollet (Vallès Occidental), on viuen gairebé 40.000 persones. Passats tres dies, amb una participació del 12% dimarts, quan tocava treure el rebuig, i del 54% aquest dimecres, en l’estrena de l’orgànica, hi ha dobles i triples lectures. L’equip de govern i PreZero, l’empresa que gestiona els camions, el personal, el desplegament d’informadors… estan satisfets de l’arrencada, mentre que els veïns es reparteixen en una extensa escala de colors: des de qui no ha anat a buscar els cubells –al voltant d’una cinquena part dels habitatges– fins a qui ha fet pedagogia a la seva pròpia escala i ha explicat a altres persones quina fracció treure o on anar a buscar els kits.
Aquest últim cas és el de Lara Alejandre, convençuda que el nou sistema “només pot portar coses bones”. Si bé “passejant la gossa aquests primers dies veus que no tothom ho fa, o que es deixen les tapes obertes”, “ens hi acostumarem i reciclarem més i millor”. També apunta en la mateixa direcció Abdelfadil Azzarouali, que la nit de dimecres justament xerrava sobre aquest tema amb dos companys a la porta d’un dels bars del carrer Bellfort, en un barri, el de l’Erm, que preocupa especialment per l’elevada densitat de població. Aquí, però també en altres punts de la ciutat, aleshores era fàcil detectar bosses de multiproducte entre les d’orgànica, les que realment tocava recollir: “Necessitarem uns mesos. És un sistema més còmode, però sobretot la gent gran va molt perduda i no tothom té les claus per obrir les bústies. Diria que s’ha volgut córrer un pèl massa”.
Aquestes incidències, l’equip de govern de l’Ajuntament i PreZero les consideren lògiques i les emmarquen en el període d’adaptació. Tant l’alcalde com la regidora de Medi Ambient asseguraven dimecres, de fet, que no ha succeït res fora de guió i que, més que queixes, el que reben de part de la gent són dubtes i preguntes enfocades a com reciclar. Institucionalment, per tant, l’arrencada del porta a porta es llegeix en positiu. I es posa en valor dades d’“èxit rotund”, com que un 54% de la ciutadania participés de l’aportació d’orgànica el primer dia que en va tenir ocasió. Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), també destacava dimecres des de Manlleu que és “exemplar” haver posat en marxa el nou sistema amb un 81% d’habitatges havent recollit el kit prèviament: “S’ha de felicitar la gent per tots els dies abans que avui, i esperonar-la que continuï així”.
“NECESSITEM LES CIUTATS”
La implantació del porta a porta converteix la ciutat en el municipi més gran d’Osona a gestionar la brossa amb aquest model. El canvi és substancial perquè, amb 21.000 habitants, pot tornar a catapultar la comarca al capdavant del rànquing de recollida selectiva a Catalunya, una posició que havia ocupat tradicionalment però que els últims anys s’han emportat la Conca de Barberà i el Berguedà. Margarida Feliu, vicepresidenta tercera del Consell Comarcal i responsable de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, va posar dimecres el focus en aquesta idea, i va recordar que actualment a Osona hi ha 22 municipis amb porta a porta, però “necessitem les ciutats”, és a dir, Manlleu, que ja ha fet el pas, i Vic, que té marcat l’inici el 2025.
Tal com ha anat desgranant EL 9 NOU els últims mesos, una de les particularitats de Manlleu és que el sistema –amb un cost de 22 milions d’euros en vuit anys– compta amb una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya que ha servit per arrencar amb molta força i, en paral·lel, dissenyar tot un entramat tecnològic que permetrà cobrar més o menys als veïns segons com de bé reciclin. Així, sobre una quota fixa de 142 euros per habitatge, es podrà arribar a recàrrecs de fins a 47 a qui no participi del sistema. En aquesta dualitat a l’hora de calcular la taxa hi ha, segons Peraire, molt camí per recórrer: “La primera virtut del porta a porta és que et fa conscient dels residus que generes. Un sistema d’alta eficiència com aquest afavoreix la contenció. No podem perdre de vista que, més enllà del model, el que necessitem és que cada vegada entrin menys tones d’escombraries a l’abocador”.
Peraire: “La gran virtut del sistema és que et fa conscient dels residus que generes”
Logísticament, a banda del repartiment de kits i la construcció de les àrees d’aportació, l’arrencada del nou model ha implicat col·locar davant d’alguns blocs de pisos les bústies on la ciutadania diposita les seves bosses. La primera setmana hi ha hagut de tot: gent que se n’ha sortit i d’altra que es queixava de no saber com obrir les tapes o no haver aconseguit el xip que actua a mode de clauer. “Confiem que seran quatre dies, fins que ens hi haguem acostumat”, apuntava Ramona Carballo, des d’una casa del carrer Vendrell, “pels que reciclàvem tampoc és un canvi tan gran, només has d’estar una mica al cas de les hores. I els carrers, sense els contenidors, ja es veuen més nets”.
Aquesta consideració també l’havia fet minuts abans l’alcalde, Àlex Garrido, després d’un cap de setmana de retirada dels antics amb polseguera, ja que la desaparició va ser finalment més abrupta i sobtada del que s’havia donat a entendre als veïns. Montse Bosch, gerent de gestió mediambiental de PreZero, admetia dimecres, en aquest sentit, que “vist amb perspectiva, potser hauríem hagut de començar el dia 2 o el dia 3 i alliberar la tensió d’un cap de setmana de pont. N’hem après”.
UN PERÍODE D’ADAPTACIÓ ABANS D’AVALUAR
Des de l’oposició, la CUP diu que és massa d’hora per fer valoracions. “Hem vist cubells al carrer, percebem que s’està participant… Voler treure conclusions a corre-cuita pot suposar una pressió extra que la gent no necessita”, defensava Maira Costa aquest dijous al vespre. La socialista Marta Moreta coincidia en la idea d’esperar: “Sempre hem dit que donem suport al model, ara caldrà veure com es desplega. Un cop més hi ha hagut canvis de planificació, com anar retardant la data d’arrencada, o haver descartat la prova pilot que proposàvem nosaltres de començar als punts on viu més gent”.
Sigui com sigui, govern, oposició i empresa sí que comparteixen que la prioritat actual ha de ser resoldre els dubtes dels veïns i veïnes, respondre de manera diligent a les incidències i fer molta pedagogia. “Històricament ens havíem fixat en qui no treia bé la bossa compostable, però l’estratègia que treballem amb l’Ajuntament de Manlleu ja no passa per aquí. Amb la tecnologia podrem anar a pescar qui realment no participi del nou sistema”, apunta Bosch.
L’únic partit que sí que s’ha manifestat obertament contra el porta a porta és Ciutadans. El grup que encapçala Francisco Javier Jiménez no té representació al consistori, però ha emès un comunicat en què asseguren que “a Manlleu ja es reciclava més d’un 72% i, per tant, era innecessari aplicar aquest sistema i sotmetre la ciutadania a un canvi que només obeeix als interessos partidistes i econòmics d’uns quants”.
La recollida es porta a terme sis dies a la setmana: tres d’orgànica, dos de multiproducte i un de rebuig. Pel que fa al vidre, de moment es mantenen els contenidors verds al carrer. Un altre dels fantasmes que planen sobre el nou model és la possibilitat que s’incrementi el turisme d’escombraries, és a dir que hi hagi veïns que s’emportin les deixalles a altres llocs, com ara Gurb o Vic. Caldrà temps per veure si es materialitza. I és que en el que sí que coincideixen queixosos, il·lusionats, expectants, enfadats… és que fan falta com a mínim uns mesos d’adaptació abans de passar examen al porta a porta i treure conclusions.
{{ comment.text }}