La Josefine és una jove de Manlleu (Osona) que s’ha tornat a presentar a la Selectivitat per millorar nota perquè el curs passat es va quedar a tres dècimes d’entrar al Grau en Estudis Anglesos. Sense el suport del programa Prometeus, que l’ha ajudat a trobar una feina per sostenir-se aquest any i també a trobar una professora particular per preparar els exàmens, potser s’hauria quedat pel camí.
Prometeus és una iniciativa nascuda al Raval de Barcelona i que aquest curs s’ha estès a Manlleu que ajuda a joves de contextos socioeconòmics desafavorits perquè vegin la universitat com a opció. “Hi ha alumnes que s’autodescarten, però els hem de fer veure que si volen, poden”, destaca Núria Font, responsable d’Educació de l’Ajuntament de Manlleu.
Les dades mostren que l’accés a la universitat a Manlleu és un 15% inferior a la mitjana catalana. Segons les xifres facilitades per l’Ajuntament, l’accés als estudis de batxillerat també se situa un 10% per sota. A la capital del Ter hi ha joves que potser voldrien seguir estudiant i accedir a estudis superiors, però que per diferents motius, sobretot derivats d’entorns socials i econòmics poc afavorits, decideixen no fer-ho. Se’n queden al marge.
Per la responsable d’Educació de l’Ajuntament de Manlleu, Núria Font, hi ha molts factors, com poden ser el baix nivell de formació dels pares o les feines precàries que tenen. En aquest context, un fill que pugui accedir a estudis superiors pot ser un “revulsiu” per a la família, defensa. “Pot permetre que aquesta família surti del cercle de pobresa i que el fill o filla no hagi de continuar amb els patrons que s’han establert, sigui pels motius que sigui”, explica.
“Ells mateixos ja no ho contemplen com una possibilitat”, assenyala Núria Font sobre el fet d’anar a la universitat. “I això és el primer que hem d’evitar”, rebla la responsable. Per això s’organitzen xerrades motivacionals a primer i a segon de batxillerat, perquè tots aquests joves puguin tenir “al cap” que la universitat també pot ser per ells. La idea és “trencar els esquemes” que molts cops els porten a acceptar les sortides professionals d’aquells que tenen més a prop condicionades per l’entorn on viuen.
Els joves que es volen acollir al programa Prometeus reben gairebé un vestit “a mida”. L’ajuda que els proporcionen és molt individualitzada i s’estudia cada cas per oferir-los allò que millor els convingui. “Primer és la motivació, i després es van solucionant les dificultats van apareixent, ja sigui per tramitar una beca, donar-los suport emocional, trobar feina per ajudar la família, pagar el transport o trobar un professor particular que els ajudi amb els estudis”, explica Font. “Hi ha moltes realitats diferents que no tenen a veure amb la capacitat d’estudi dels alumnes, sinó amb l’entorn”, afegeix.
“Tenim una noia a qui el mes d’octubre se li va espatllar l’ordinador que havia de fer servir durant tot el curs. En aquell moment ella no en podia comprar un i el vam aconseguir”, exemplifica Núria Font. L’objectiu, afegeix, és donar una resposta per evitar que abandonin. També hi ha tècnics que els va fent el seguiment durant tot el procés.
A Manlleu ja hi ha dos joves que aquest any han començat la universitat, dues noies a qui aquest curs s’ha fet acompanyament perquè es presentessin a la Selectivitat i una dotzena més interessats per entrar de cara al curs que ve.
Des de l’Institut Antoni Pous de Manlleu, la coordinadora de batxillerat, Marta Alsina, explica que el programa Prometeus precisament dona continuïtat a la feina que es fa des de l’institut per ajudar i acompanyar els alumnes durant el seu procés d’aprenentatge. “Prometeus el que fa és tenir cura dels alumnes que potser es perdien quan acabaven l’institut. Ara es podrà continuar tenint cura i tutelant els ex-alumnes quan surtin”, puntualitza.
L’altra cara de la moneda del projecte és el compromís que adquireixen els participants. No només amb ells mateixos per estudiar i aconseguir els seus objectius, sinó també el compromís amb la resta dels que s’anomenen Prometeus, per compartir experiències i donar-se suport mutu. Marc Cilleros és un jove de Manlleu que valora molt el suport que ha rebut del programa. Com la Josefine, era alumne de l’Institut Antoni Pous, però en el seu cas està a punt d’acabar el primer curs del Grau en Dret a la Universitat de Barcelona.
“Molts cops, per una cosa que no saps, per un error, no pots demanar aquella beca que necessites per finançar-te, i tot plegat resulta molt més difícil. A mi em va passar i al final des de Prometeus em van ajudar a solucionar-ho molt ràpid”, explica sobre el seu procés.
Tant la Josefine com en Marc valoren molt l’ajuda que els han proporcionat per seguir amb els seus objectius vitals. Els dos Prometeus animen altres joves que puguin estar en situacions complexes a nivell social o econòmic que no dubtin en demanar ajuda per aconseguir el futur que desitgen. “Potser en un moment dubtes, i penses que no ets capaç, però després te n’adones que sí que pots, i que podràs avançar”, destaca Marc Cilleros.
“Hi ha molts casos en què els joves tenen dubtes sobre la carrera, n’hi ha molts que s’ho plantegen, i que tenen por o no estan del tot segurs, però precisament les xerrades motivacionals que ens fan tenen el seu efecte i els joves s’acaben decidint”, explica Cilleros.
Javier Alegría és un dels tècnics del projecte Prometeus al Raval-Poble sec i un dels impulsors del primer programa que va néixer el curs 2016-2017. Destaca que la motivació per seguir estudiant és un dels aspectes clau de l’èxit del Prometeus, que des que va començar ja compta amb l’acompanyament de gairebé 200 joves, quatre dels quals de Manlleu.
Més enllà de suports econòmics puntuals, sobretot allò que aporta és molt de suport i acompanyament als joves un cop entren a la universitat. De fet, el programa ha teixit complicitats amb totes les universitats públiques, per fer un seguiment de com els va i poder intervenir quan els sorgeixen problemes.
Alegría explica que el programa, en una primera fase, se centra sobretot a evidenciar que anar a la universitat “és possible” per aquests joves. “No hi ha res que els pugui impedir ser allò que volen ser; ja sigui enginyer informàtic, metge, advocat o dentista”. I transmetre també que no els deixaran sols, sinó que estaran acompanyats. “No volem fer una arenga d’un dia per parlar-los de l’ascensor social que pot representar. Nosaltres ens comprometem amb ells a fer-los un seguiment i estar en contacte per quan sorgeixin problemes, que assumirem com a nostres per intentar resoldre’ls”, assenyala.
El fet que hi hagi joves de comunitats més desafavorides que ja han arribat a la universitat també “canvia l’imaginari” de tot el barri. Alegría està acostumat a treballar en barris on els percentatges de població immigrant se situen al voltant del 50%, que traduït als instituts pot arribar a ser del 90%.
Aquestes famílies han arribat “amb moltes necessitats i moltes urgències” i potser la seva prioritat no és estudiar. “El fet que ho puguin fer al final s’acaba estenent com una taca d’oli”, diu. I en molts casos s’acaben convertint en els primers de la seva família o de la seva comunitat que van a la universitat i això “obre camí”.
{{ comment.text }}