L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) registrarà aquests dies una alta i una baixa des d’Osona, ja que Manlleu se’n desvincula i Tona passa a formar-ne part. Així ho han aprovat els plens de tots dos ajuntaments en una decisió que no implica per se cap canvi de model però sí que perfila les intencions dels respectius equips de govern al voltant d’un bé imprescindible per a la vida i cada cop més preuat.
En el cas de Manlleu, on el setembre de fa tres anys emergia una plataforma ciutadana advocant per la remunicipalització del servei –en mans d’Agbar–, l’executiu que integren Junts i PSC ha aprovat en solitari donar-se de baixa de l’associació.
L’alcalde, Arnau Rovira, i la regidora de Governació, Lluïsa Bautista, van explicar a l’últim ple que replantejar de model –de concessió a empresa privada a públic– no forma part de la llista de prioritats de l’equip al capdavant del consistori. “Tots som conscients que el 2024 en tenim d’altres que impossibiliten remunicipalitzar”, va dir Rovira, “el cost de formar part de l’associació, encara que sigui mínim [800 euros anuals], no té massa sentit”.
El grup més crític amb la decisió és la CUP, proactiu a favor del model públic i alineat amb els plantejaments de la plataforma ciutadana. El regidor Lleonard Sánchez va defensar al ple que la remunicipalització garantiria “una gestió més transparent i equitativa” i va recuperar algunes conclusions de l’auditoria de la Diputació de Barcelona que apuntava per a Manlleu possibles millores de tarifa i, entre altres, la necessitat de requerir informació a Agbar per bastir un estudi de costos amb cara i ulls.
ERC, a l’oposició després de governar els últims mandats i postular-se a favor de l’aigua pública, també va qüestionar sortir de l’AMAP. “És evident que l’actual govern no comparteix el model, i que el 2024 era difícil encaminar-nos cap a la gestió pública, però no calia donar-nos de baixa de l’associació. Ens ajudava treballar-ho en un futur”, va dir Eva Font.
Ara Gent de Manlleu també considera que informació equival a capacitat de decisió i opcions de millorar la vida de la ciutadania, de manera que es va abstenir.
A Tona, l’aigua en baixa continua en concessió privada fruit d’un contracte prorrogat des de fa més de tres anys. La voluntat de l’equip de govern d’Aixequem i ERC és estudiar el ventall de possibilitats, tot i que el regidor Josep Valldeoriola destacava a l’últim ple que l’empresa pública del Consell Comarcal d’Osona constitueix un “projecte pioner”, a més a més que sumar-se a l’AMAP era “gairebé un deute de l’Ajuntament, perquè des que vam entrar en litigi amb Agbar per la resolució del contracte ens han ajudat i enfocat a contactar amb empreses especialitzades”.
La proposta va tirar endavant sense el suport de Tona Avança, ja que “és un pas previ a un model de gestió que no creiem que sigui el millor per al nostre municipi”. L’exalcalde Josep Salom instava l’equip de govern, en aquest sentit, a recuperar un informe tècnic d’entre finals del 2018 i el 2019 en què “els serveis jurídics municipals i un extern es decantaven molt clarament a favor de la concessió”.
