Amb la nova iniciativa es vol trencar amb el model més assistencialista i avançar cap a l’empoderament de l’usuari. Aquest canvi de patró empeny, d’una manera o altra, al tancament dels tradicionals rebosts solidaris o almenys de reconsiderar-ne el funcionament actual. Precisament, tant el rebost de Vic com El Sarró de Manlleu ja van fer un replantejament el 2020 quan van començar a funcionar com un supermercat –amb assignació de punts– en què els usuaris poden escollir els productes segons les seves necessitats o preferències. Actualment tots dos espais funcionen amb aquest sistema, però s’albiren canvis. Mentre que l’espai físic d’El Sarró de Manlleu abaixarà la persiana a finals d’any, a Vic també hi ha sobre la taula el tancament del banc. En tots dos casos, per acabar apostant pel que marca la tendència: les targetes moneder.
NOU MODEL A MANLLEU AL GENER
A partir de l’1 de gener, a Manlleu “fem un canvi de model”, explica el regidor de Serveis a les Persones i Ciutadania, Toni Poyato (PSC). La transició, tal com apunta la coordinadora de l’àrea de promoció social i personal de l’Ajuntament, Àgata Gelpí, respon a les diferents tendències d’ajut alimentari. A Manlleu, com a molts altres llocs, s’ha passat de donar una cistella amb menjar a un sistema de supermercat i ara faran servir les targetes moneder. D’aquesta manera, la persona, en lloc de fer cua al rebost en qüestió, pot decidir on va i accedir a “un ventall més ampli de productes”.
Poyato destaca que amb el nou model, a més de millorar la dignitat de les persones i que no se les estigmatitzi, s’optimitzaran els recursos i es guanyarà en eficiència. Precisament, totes les despeses que fins ara es destinaven a pagar el lloguer del local, les factures de llum o el transport de menjar seran íntegrament per al nou format. Paral·lelament, també s’ha fet “una endreça del servei”. Tal com comenta el regidor, s’ha aprofitat per revisar totes les persones que fan ús del servei i prioritzar aquelles que més ho necessiten. “No busquem cap estalvi. Si fa falta ampliarem la partida”, destaca.
Tal com subratlla Gelpí, es fa un canvi “sense deixar ningú enrere”. De fet, la transició s’acompanya amb diverses accions, des de tallers d’economia domèstica fins a ajuts per millorar l’eficiència energètica de la llar o l’accés a l’educació per als integrants de la família.
Paral·lelament, segons Poyato, durant mesos s’ha estat explicant als usuaris i a voluntaris el nou sistema. En aquest cas, la decisió d’abaixar la persiana la pren l’Ajuntament, que és qui comanda El Sarró. Càritas i Creu Roja hi col·laboren, però bàsicament a través de voluntaris.
ESCENARI OBERT I A TRES BANDES A VIC
A Vic, fa setmanes que corre la brama que es tancarà el rebost solidari. L’estructura és tricèfala: els tres socis són l’Ajuntament de Vic, Creu Roja i Càritas Arxiprestal de Vic. Aquests tres caps es reparteixen les despeses i, per tant, cadascuna n’assumeix el 33%. Sobre el possible tancament o no, des de la Creu Roja i l’Ajuntament de Vic hi ha cautela. Ni ho confirmen ni tampoc es posicionen. De fet, l’Ajuntament declina fer declaracions a la premsa fins a finals de mes quan es reuneixi amb els voluntaris.
Des de Càritas Arxiprestal de Vic són clarament partidaris de mantenir el rebost obert. Així ho expressa en declaracions a aquest diari el seu director, Joan Vergés: “Fins que no hi hagi un sistema que funcioni molt bé i tothom tingui les necessitats cobertes, no hi ha cap intenció de tancar”. De fet, el local del rebost, propietat de l’Ajuntament, està cedit a Càritas encara per nou anys més. En aquest sentit, remarca que volen seguir oberts fins a trobar “una alternativa justa, equilibrada i que doni servei a la societat”. Aquesta alternativa, en paraules de Vergés, pot ser des de la targeta sola, el rebost o la convivència de tots dos sistemes.
El “sí” o “no”, doncs, està ara lluny d’aclarir-se. A finals d’any, s’hauria de conèixer quin és el seu futur. Més concretament, si seguirà amb el model tricèfal o ho comandarà un únic ens, o si canviarà molt o no la funció.
A TORELLÓ NO FARIEN MARXA ENRERE
A Torelló ja van abaixar la persiana del seu rebost solidari el 2018 i des de llavors només funcionen amb targetes moneder. “Va ser una bona decisió”, subratlla Carme Francolí, que llavors era regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Torelló i actualment és directora interparroquial de Càritas. Amb l’objectiu de “dignificar l’assistència alimentària”, es va prioritzar que els usuaris anessin a les botigues i supermercats que desitgessin. Qui també ho recorda és Ramon Martínez, que llavors era director de Càritas Interparroquial i actualment ho és de Càritas Diocesana de Vic. “La valoració és molt positiva. No tenim coneixement que ningú hagi quedat sense assistència”, afegeix.
Tots dos destaquen que la transició “no va ser avui per demà”. Van estar un any i mig treballant-ho. Si el rebost va abaixar la persiana al desembre, a partir de l’agost ja es va anar derivant persones cap a Serveis Socials de Torelló, que s’encarreguen de proporcionar les targetes. Tal com apunta Martínez, “vam tancar amb una feina prèvia de mentalitzar tant voluntariat com participants”.
Al rebost solidari de Vic hi ha una zona específica on s’emmagatzemen els productes provinents de la Unió Europea. Es tracta de l’anomenat producte sec, és a dir, els aliments de llarga durada. Sota la bandera blava amb un cercle d’estrelles, però, cada vegada hi ha menys pasta, llegum o arròs. De fet, quan s’acabin tots aquests productes no es tornarà a omplir. Aquest 2024, la Unió Europea ha canviat el sistema d’ajuts per a l’alimentació dels més vulnerables. D’aquesta manera, en lloc d’enviar-ho en espècies, aposten per l’ús de targetes moneder i que els usuaris puguin anar a comprar-ho directament al supermercat.
