Cristina Mora Fontarnau, de 28 anys i veïna de Sentfores-la Guixa, va morir el vespre del 19 de febrer del 2022 en un accident de trànsit a l’Eix del Lluçanès (C-62), a l’altura d’Olost.
La jove i la seva parella tornaven de veure els avis materns d’ella a la residència de Prats. El conductor d’una furgoneta va perdre el control del vehicle, va envair el carril contrari i va acabar col·lidint contra el cotxe que conduïa la noia.
Ell circulava begut, drogat i a una velocitat molt superior a la permesa.
Així consta tant a l’escrit de l’acusació particular, exercida per la família i el copilot, com el de fiscalia. Després de tres anys i gairebé vuit mesos, aquest dilluns se celebra el judici als jutjats de Manresa contra el conductor, d’ara 27 anys.
Tal com ha pogut certificar EL 9 NOU, els escrits concreten que a les proves de detecció d’alcohol en sang i substàncies estupefaents el processat va donar un resultat positiu: 1,6 g/l d’etanol en sang (alcohol) i 14,5 ng/ml de benzoilecgonina (cocaïna).
En el primer cas, la taxa mínima d’alcoholèmia en sang és de 0,5 g/l, el que vindria a ser els 0,25 mg/l d’alcohol en aire espirat, més conegut als controls preventius que fa la policia. Per tant, el conductor triplicava el permès.
A més d’anar sota condicions que “disminuïen i alteraven les seves facultats”, circulava a 140 km/h en un tram de la via limitat a 90. A part d’això, pel tipus de vehicle que portava (una furgoneta) no podia superar els 80 km/h.
Tot plegat, un vespre en què les condicions meteorològiques tampoc hi acompanyaven: foscor, boira i calçada humida.
UN PROCÉS ANGOIXANT
A partir de 2/4 de 10 del matí d’aquest dilluns comença el judici a Manresa. La família Mora-Fontarnau ho afronta amb “neguit”.
En declaracions a EL 9 NOU, relaten que des de l’accident del febrer del 2022 han “sobreviscut” enmig “d’un procés angoixant”.
Per a ells, el malson va començar el mateix dia de l’accident. Tot i succeir al voltant de les 7 del vespre, no se’n van assabentar fins a quarts de 10, i va ser gràcies al fet que els va trucar la mare de la parella de la noia.
“Estàvem mirant la televisió quan la Cristina passava per aquí [la C-17] amb el cotxe mortuori cap a Barcelona”, lamenten els pares, veïns de la Guixa.
En aquest sentit, es mostren molt crítics amb el protocol, que no els va permetre veure la seva filla fins al cap de tres dies, després de fer-li l’autòpsia: “Ens sap molt greu no haver pogut ni tan sols abraçar-la.”
L’altre gran llast per a la família és la lentitud de la justícia i que a hores d’ara el conductor de l’accident encara no hagi estat castigat: “Portem tres anys i mig sobrevivint i des del dia de l’accident ell ha pogut fer vida normal. L’endemà mateix podia agafar el cotxe.”
“Això és inexplicable per nosaltres i per a qualsevol persona”, lamenten.
QUATRE ANYS DE PRESÓ
Tant la fiscalia com l’acusació particular, exercida pels familiars i la parella, li demanen quatre anys de presó per un delicte de conducció sota els efectes de l’alcohol, un delicte d’homicidi per imprudència greu i un altre per lesions, també per imprudència greu.
A part d’això, reclamen que se li prohibeixi conduir. La família vol que sigui per un període de sis anys, mentre que la fiscalia ho situa en cinc.
Sobre la petició de pena, la família explica amb recança que “és el màxim que es pot demanar”: “Matar una persona en un accident de trànsit surt molt barat.”
Malgrat el neguit d’afrontar el judici, consideren que els pot ajudar “una mica” a fer el tancament d’un llarg i dolorós procés.
També són conscients, però, que el processat pot apel·lar i que es dilati més en el temps.
Sigui com sigui, la sensació general “és que no s’arreglarà mai: ella no hi serà mai més”.
Per molt que ells la recordin dia sí dia també.
