De 6.000 a 10.000 euros. Aquesta és la forquilla de preus que pagaven persones estrangeres per contraure matrimoni amb altres de nacionalitat espanyola. D’aquesta manera, aconseguien el permís de residència. La Policia Nacional ha desmantellat aquest novembre una xarxa criminal especialitzada en la inscripció de parelles de fet entre ciutadans d’aquí i d’origen estranger. L’han anomenat operació Gavarra.
En total, hi ha hagut 10 detinguts: sis homes i quatre dones. La gran majoria (sis) tenen la nacionalitat espanyola, mentre que la resta és marroquina, boliviana i índia. Les detencions es van practicar sobretot a Osona: a Vic, Roda de Ter i Sant Miquel de Balenyà. Però també n’hi va haver a Barcelona, Badalona i Montmeló. A tots els arrestats se’ls acusa dels delictes d’afavoriment de la immigració irregular i falsedat documental.
Parella d’homes sense saber-ho. La majoria de parelles simulades eren bàsicament d’heterosexuals. Es va donar el cas, però, d’un home, amb nacionalitat espanyola i nascut a Bolívia, que es va emparellar amb un altre home sense saber-ho. Primer de tot, durant la investigació, se li va preguntar per l’actual parella i va donar el nom de la seva exdona, amb la qual tenen una filla en comú. Quan va adonar-se que li estaven preguntant per la parella de fet amb la qual es va inscriure va manifestar que era una dona àrab de la qual no sabia pronunciar el nom. L’anècdota, però, no acaba aquí. Resulta que la persona que hi havia inscrita realment no era una dona, sinó un home de nacionalitat marroquina.
La investigació va arrencar el març d’aquest any, amb la primera detenció. La banda, que hauria començat a funcionar a finals del 2022, va tenir molta activitat durant la primavera. Va quedar totalment desmantellada el passat 15 de novembre amb l’arrest del capitost de la banda, un home d’origen marroquí i amb permís de residència a Espanya. Entre els detinguts hi ha components de la falsa parella, persones que facilitaven l’empadronament del matrimoni i el líder de la trama.
Ell era l’encarregat de moure tots els fils de l’entramat i es coordinava amb altres persones que s’ocupaven de diferents parts del procés. Primer hi havia els que buscaven els interessats a regularitzar la seva situació i disposats a pagar per aconseguir el permís de residència. La quantitat –de 6.000 a 10.000 euros– variava en funció de la capacitat econòmica de cadascuna i a la disponibilitat de diners que tenia en el moment de fer el tracte. De fet, quan s’arribava a l’acord, n’havien d’abonar una part i ho acabaven de pagar si finalment aconseguien l’autorització de residència.
Un cop tenien el futur nuvi o núvia buscaven la parella d’origen espanyol. La gran majoria eren dones molt joves, entre 19 i 23 anys, que reclutaven en discoteques de la Vila Olímpica de Barcelona. Per això, algunes de les arrestades són de l’àrea metropolitana. Per simular la relació, se’ls oferia una comissió d’entre 4.000 i 5.000 euros. Tot i això, de les declaracions que ha recollit la Policia Nacional es desprèn que cap va arribar a cobrar aquesta quantitat. Inicialment, se’ls avançava una part de diners i per la resta hi havia el compromís de pagar-ho un cop es formalitzés la inscripció com a parella de fet davant del notari. En algun cas, s’havia anat pagant 50 euros cada cert temps per arribar a captar la futura cònjuge. Part dels mateixos captadors de la persona en situació irregular ja s’havien fet parella de fet i els transmetien la informació de viva veu. Sigui com sigui, tots passaven pel líder de la xarxa.
Tan bon punt tenien captats els dos components de la parella, els següents passos eren fer creïble la relació sentimental i facilitar-los un domicili comú amb el qual poguessin acreditar una convivència.
COBRAR PER CADA EMPADRONAT
És en aquest punt en què es buscaven domicilis d’Osona, com Vic, Roda de Ter i Sant Miquel de Balenyà, i hi entraven en joc els “empadronadors”. La Policia Nacional s’hi refereix com aquells propietaris d’immobles o titulars de contracte de lloguer, també reclutats per la xarxa, que facilitaven l’empadronament de la falsa parella. Tot plegat, a canvi d’una comissió que pujava uns 200 euros per cada persona empadronada.
En total s’han investigat nou domicilis diferents, ja que entre les mateixes persones hi havia canvis en el padró d’uns llocs a uns altres. D’aquests titulars dels contractes de lloguer, se n’han arrestat tres dels deu: dos a Vic i un a Roda. A quatre més se’ls ha denunciat per incomplir l’article 53.2 de la Llei d’estrangeria 4/100 per consentir la inscripció d’un estranger al padró municipal quan no és el seu domicili real. Consta com una infracció cada persona estrangera que no hi resideix. En total, s’han proposat 19 sancions, cadascuna de les quals s’enfila a 3.000 euros. Una de les propietàries s’exposa a la majoria de multes (11).
Quan la parella estava empadronada a l’habitatge osonenc, anaven a un despatx d’un notari de Barcelona, acompanyats i assessorats pel líder de la trama, on s’acabava formalitzant la parella de fet. Aquest és el requisit previ per després poder sol·licitar la inscripció al Registre de parelles estables de Catalunya.
EN LLIBERTAT I INVESTIGACIÓ OBERTA
Els 10 detinguts van quedar en llibertat després de declarar en seu judicial. Als dos delictes als quals se’ls acusa suposen, a més de multes, penes de presó que van dels tres als sis anys cadascun. La investigació continua oberta i hi ha detencions pendents. Principalment, es tracta de persones estrangeres amb situació irregular que no se’ls troba als domicilis on estaven empadronats, ja que no era la seva residència vertadera.
A més de les 10 detencions, s’han investigat 18 sol·licituds de residència i s’ha intervingut diversa documentació referent a la inscripció de parelles i empadronaments irregulars. Fonts policials asseguren que no es poden arribar a quantificar el nombre de parelles de fet fraudulentes, però no se n’esperen gaires més, ja que totes les sol·licituds de residència estaven relacionades amb els domicilis dels investigats.
Un patró força comú. Després d’analitzar i contrastar la documentació obtinguda amb la dels ajuntaments osonencs, la Policia Nacional va observar un patró força comú. Un mateix dia es donaven d’alta en el padró un espanyol i un estranger en situació irregular. Al cap de quatre o cinc dies s’inscrivien com a parella de fet i poc després l’estranger sol·licitava el permís de residència per ser familiar d’un ciutadà de la Unió Europea. Entre les parelles, a més d’aquest espai temporal, hi havia altres característiques comunes com que la dona espanyola era molt jove i els seus domicilis anteriors a empadronar-se en municipis d’Osona constaven als voltants de Barcelona. A més d’això, de les instàncies de sol·licitud dels permisos de residència també s’hi va veure una cal·ligrafia similar, cosa que va fer sospitar encara més de l’existència d’una xarxa especialitzada en aquesta activitat il·lícita. Tot aquest cúmul de fets va fer saltar les alarmes.
LA COL·LABORACIÓ LOCAL, CLAU
Durant la part en què s’investigaven els empadronaments, la Policia Nacional destaca que la col·laboració dels ajuntaments osonencs ha estat fonamental. Si bé la policia va detectar les primeres informacions fraudulentes sobre aquests matrimonis de conveniència, paral·lelament els diferents departaments dels ajuntaments –des de les oficines d’atenció ciutadana (OAC) fins als cossos de policia i vigilants municipals– ja s’ensumaven que alguna cosa no quadrava, com per exemple un augment d’altes en el padró. Des de la Policia Nacional es va demanar, entre altres coses, que l’OAC de Roda comprovés la veracitat d’un document, que va acabar sent fals. D’altra banda, els guàrdies municipals de Roda i la Guàrdia Urbana de Vic van comprovar també que tot i el nombre de persones empadronades només hi vivien els titulars dels habitatges o dels contractes de lloguer.
A Sant Miquel de Balenyà, l’actuació dels vigilants municipals de Seva va ser clau per al desmantellament de la xarxa. Inicialment, després de veure que en un domicili s’hi intentaven empadronar unes set persones, ja van donar avís a Policia Nacional. A més d’això, però, durant el tràmit d’una d’aquestes altes al padró de l’Ajuntament de Seva, d’on depèn el poble de Sant Miquel, van aconseguir identificar un home, que va resultar ser ni més ni menys el líder de l’organització criminal.
