Entendre’s abans que acabar als jutjats

Que intervé entre dues persones o més per fer-les posar d’acord. Aquesta és la definició de mediador segons el Gran diccionari de la llengua catalana. A Osona, l’any 2025 es van atendre 703 casos de mediació repartits entre els tres serveis locals que hi ha a la comarca: el de Vic, el de Manlleu i el del Consell Comarcal, que dona servei a la resta de municipis.Són dades del Programa de Mediació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, que recopila els casos sobre els conflictes a la comunitat i de convivència. Com a tota la demarcació, a Osona la majoria (un 68%) fan referència a conflictes veïnals, des de sorolls fins a dificultats de relació i comunicació, ús i neteja dels espais comuns o gestió de les comunitats veïnals. La resta tenen a veure amb la família, activitats econòmiques o l’espai públic. “Els veïnals són els primers espais comuns on es troben els ciutadans. En el dia a dia de la convivència, són on es creen més conflictes i, per tant, hi ha més casos”, explica Marina Pons, cap del Servei de Mediació de la Diputació.El programa de mediació de l’ens celebra enguany 20 anys. Tal com subratlla Pons, la iniciativa és pionera, ja que va promoure que hi haguessin nous serveis de mediació arreu de la demarcació. D’aquesta manera, totes les persones hi poden tenir accés i de forma gratuïta. El programa actua a través de dues vies: finançament i suport, i servei itinerant.D’una banda, aporta finançament als serveis locals, com el de Vic, Manlleu o del Consell, però també presta suport formatiu i tècnic. De l’altra, gestiona el servei de mediació itinerant, en què un mediador es desplaça fins al municipi per resoldre algun conflicte. Aquesta circumstància es dona, per exemple, en aquells casos en què el servei local o comarcal no dona l’abast o bé per fer activitats de sensibilització i formació. Durant el 2025, van registrar-se 12 sol·licituds i accions entre Aiguafreda, Manlleu, Sant Martí de Centelles i Sora. UNA MIRADA QUE VA A CONTRACORRENTAccedir a un d’aquests serveis de mediació és gratuït. Tots els professionals de Vic, Manlleu i Osona insisteixen en la importància d’aquest recurs, sobretot perquè evita una escalada del conflicte que pot acabar als jutjats i que es tradueix en més temps, diners i sofriment per totes les parts. Actualment, l’administració ja aposta per la mediació i la llei obliga a intentar arribar a un acord (en aquells casos civils) abans d’arrencar qualsevol procés judicial. Sala atén els casos a les dependències del Consorci de Serveis Socials o als ajuntaments/CARLES FITER Tal com subratlla Eva Sala, del servei del Consell Comarcal, “anant a un jutjat és el jutge qui decideix per tu”. La mediació, segons Sala, permet que les parts “es responsabilitzin de la situació”. En aquesta mateixa línia es pronuncia Anna Aumatell, cap del Departament de Mediació de Vic. Es mostra crítica amb l’administració, que “també ha tingut una època molt paternalista, de solucionar-ho tot des de l’Ajuntament, però tothom té la seva responsabilitat: des del lloc on viu fins al seu entorn”.Els serveis de mediació insisteixen que faciliten el diàleg. De fet, la major part dels entrevistats coincideixen en el fet que molts dels usuaris ja en tenen prou només que se sentin escoltats. “Moltes vegades és per falta de comunicació i mals entesos”, apunta l’agent de policia Valerie.Mediar, segons els entrevistats, “transforma conductes” i suposa un “canvi de mirada” al que estem acostumats. En un context cada cop més individualista, la mediació, tal com subratlla Pons, ha esdevingut “una eina que va a contracorrent”. “En la convivència el conflicte és inherent. La pregunta és com transitem aquest conflicte sense que escali o ens creï situacions emocionalment molt dures”, reflexiona la cap de Mediació. En aquesta línia, destaca que el servei busca “un doble aprenentatge”: un de col·lectiu i un altre de personal per conviure en comunitat i diversitat. "SEMPRE ESTEM OBSERVANT QUÈ PASSA PER DONAR EINES I COBERTURA"A Vic, posen èmfasi en les comuntitats de veïns i l'espai públicEl servei de mediació de l’Ajuntament de Vic, situat a l’oficina del Remei amb una desena de treballadores, atén uns 400 casos a l’any. “Treballa per la convivència, la col·laboració social… sempre transversalment i en coordinació amb els altres departaments”, resumeix Anna Aumatell, cap del servei. Tal com subratlla, “és un valor afegit a les polítiques de convivència de la ciutat”. Està en marxa des del 2009 i va començar atenent aquells casos de, per exemple, dos veïns que no s’entenien per alguna qüestió de convivència. Actualment continuen atenent conflictes derivats del conviure i relacions personals. Sobretot d’humitats i sorolls, molts d’aquests vinculats a temes de salut mental. “Des de la pandèmia es va començar a incrementar molt”, detalla Gemma Sánchez, tècnica de mediació, mentre reconeix que és un “tema molt complex”. El conflicte, com la mateixa societat i ciutat, ha anant evolucionant i també és més complicat. Més enllà dels casos concrets, que intenten resoldre amb la corresponsabilitat i la restauració, posen èmfasi en l’espai públic i les comunitats de veïns. Quant a l’ús i el gaudi de l’espai públic, d’una banda, fan molta pedagogia per explicar que és viu i que la gent té dret a utilitzar-lo, però sempre respectant el veïnat. “Busquem aquest equilibri”, apunta Aumatell. D’altra banda, per a les comunitats de veïns tenen un programa d’acompanyament específic. Va des de vetllar l’organització i el funcionament (per exemple, la junta de propietaris o reunions de comunitat) fins al manteniment de l’habitatge i l’edifici o les relacions entre veïns d’escala. Tot això es fa a través de tallers a la ciutadania, de convivència o manteniment, i estant a peu de carrer o al peu d’escala de la comunitat. “Sempre estem observant què passa a fora, a la societat… per donar cobertura o buscar eines.” Aquest treball comunitari acaba significant que, tal com apunta Aumatell, “com més prevenció fem, menys gestió tenim”. "LA MEDIACIÓ AJUDA LES PARTS A CREAR UN PONT DE DIÀLEGDes del Consell Consell Comarcal també atenen casos familiars i escolarsPrevenció, provenció i intervenció. Són els tres pilars amb els quals treballa el servei de mediació del Consell Comarcal d’Osona, a través del Consorci de Serveis Socials. Tal com explica la mediadora Eva Sala, que desenvolupa aquestes funcions, primer de tot s’intenta “buscar eines per prevenir el conflicte”, després es proveeix d’aquests recursos la comunitat per gestionar-ho “de forma positiva i constructiva” i finalment s’intervé quan hi ha conflicte. Sala assumeix els casos de mediació d’Osona i el Lluçanès excepte els de Vic i Manlleu, que ja tenen servei. La majoria són per establir unes normes a la comunitat, problemes de soroll, d’impagaments o d’humitats. De fet, reconeix que els de soroll “són molt complicats” perquè a vegades van associats a problemes de salut mental i alhora “costa molt” canviar dinàmiques d’una família. Les mediacions es poden fer en dependències del Consorci, però també als mateixos ajuntaments. “Hi ha municipis que hi creuen més, et deriven més… i d’altres que s’ho gestionen ells, no ho necessiten o no hi confien”, explica. Sigui com sigui, la mediadora ha de fer molta pedagogia: “La majoria de persones no saben què és la mediació. Es pensen que els diré què han de fer i què no. I no és així.” Segons Sala, el mediador “crea un espai de confiança, no jutja i han de ser les parts que han de trobar una solució”. “El mediador els ajuda a crear un pont de diàleg”, diu, mentre remarca que cada part “es responsabilitza de la seva situació i què pot fer per millorar-la”. I no només intervenen en casos comunitaris, des del Consorci també vetllen conflictes escolars o familiars. D’escolars, per exemple, poden ajudar grups classe que no s’entenen entre ells, mentre que de familiars, bàsicament, atenen separacions de parella, però també alguna herència mal resolta i males relacions entre parents. "RESOLDRE UNA COSA PETITA ABANS QUE ES FACI MASSA GROSSA ÉS UNA VICTÒRIA"A Manlleu, la Policia Local es fa càrrec de la mediacióA Manlleu, des de fa un any, el servei de mediació està sota el paraigua de la Policia Local. En concret, se n’encarrega la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes (UMIR), que està integrada per diverses unitats. En Miquel i la Valerie són dos dels agents que encarnen aquesta funció. Trepitjar carrer suposa que una bona part dels veïns de Manlleu ja els coneguin. Això, segons ella, ajuda a resoldre el conflicte: “Coneixem el territori i la gent, que coneix el nostre tarannà i ens tenen confiança.” A això s’hi suma el fet de tenir a disposició tota la informació d’incidents previs. De fet, abans que la Policia Local assumís la responsabilitat, “ja fèiem aquesta tasca de mediació” atenent, per exemple, les queixes per soroll. Ara, segons els dos agents, hi ha un control “més específic” i tenen més eines i recursos. En Miquel, per exemple, s’ha format conjuntament amb un sergent per fer mediació. Els casos que gestionen són sobretot per sorolls, però també per impagaments de la quota a la comunitat de veïns o brutícia. Tots dos apunten que “la resolució de conflictes a Manlleu és alta”. En funció de la complexitat, n’hi ha que van més ràpid que d’altres, però, tal com subratlla la policia, “tots són importants”: “És una victòria resoldre una cosa petita abans que es faci massa grossa.” Segons ella, “és molt important fer un seguiment, que tinguin un referent per trucar i fer escolta activa”. “Això fa que, malgrat que no se solucioni el conflicte, hi ha un canvi en la manera de pensar i en la percepció de seguretat”, afegeix. Reconeixen també que vestir l’uniforme policial pot provocar una mica de rebuig a l’hora de mediar. “Si fas mediació pura amb uniforme crec que pot condicionar”, opina l’agent. Consideren important actuar amb “bona voluntat” i situar la sanció com a últim terme després d’esgotar totes les vies de conciliació. Ara bé, “a vegades la mediació no pot solucionar-ho tot”. Valerie i Miquel, dos agents referents de la mediació a Manlleu/CARLES FITER

Entendre’s abans que acabar als jutjats

L’R3 entre Ripoll i la Garriga recupera el servei després que una pedra de grans dimensions caigués a la via dimecres

El carril tallat per l’esllavissada a l’N-260 a Sant Joan reobrirà abans de Setmana Santa

Un ferit greu en una allau a Setcases

“Quan sentim un cop fort, ens sobresaltem per si pot ser un nou atac”

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Denuncien un conductor a la C-17 a Tona perquè portava el gos traient el cap per la finestra

Dues botigues d'un mateix joier pateixen dos atracaments a Vic en menys de quinze dies

Condueix sense carnet i té un accident a la carretera de Taradell a Santa Eugènia

Dos incendis en uns baixos de Vic en poca estona i a 500 metres de distància

Què és aquest color verd del marge del riu Méder?

Vic i alguns dels pobles del voltant exploraran fer un repartiment d’alumnes per millorar l’educació

Localitzen un excursionista perdut al Collsacabra

La N-260 a Sant Joan obre un carril després de l'esllavissada de divendres

"Quan sentim un cop fort, ens sobresaltem per si pot ser un nou atac"

Vols conèixer els horaris de pas del Tour per cada municipi d'Osona i el Ripollès? Ja se saben