Agnès Casamajó | La religió continua perdent pes entre la joventut catalana, però aquells que mantenen la fe ho fan amb més intensitat que les generacions anteriors. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi La religiositat de la joventut catalana, presentat a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i elaborat per investigadors de la UAB i la UOC, amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut.
Segons l’informe, cada vegada són menys els joves que es declaren creients. Tot i això, entre els que continuen vinculats a una tradició religiosa es detecta una pràctica més activa i compromesa: molts participen regularment en activitats de les seves comunitats o centres de culte, sovint amb un esperit més obert, crític i dialogant que el de generacions anteriors.
L’estudi també posa de manifest un canvi d’actitud envers la diversitat religiosa. La majoria de joves catalans mostren una visió oberta i respectuosa, i no veurien inconvenient en la presència de temples o espais de culte d’altres confessions al seu barri. Aquestes dades evidencien una generació més tolerant, que tot i allunyar-se de la religió institucional valora la llibertat de creença, la convivència i el respecte a la diferència com a pilars essencials de la societat.
Aquesta realitat es percep també a escala local. Des de la Delegació de Joves del Bisbat de Vic, la secretària, Alba Masnou, reconeix que hi ha “molt desconeixement de la fe cristiana”, sovint no acompanyat de prejudicis, sinó de manca de contacte o d’interès. “Molts joves no hi eren perquè el context familiar ja no els hi havia portat”, explica. Per això, quan s’acosten a l’Església, ho fan per curiositat i recerca personal, buscant espais que els ajudin a trobar sentit, calma interior i relacions autèntiques.
Mossèn Lluís Vidal coincideix a remarcar el canvi: “El jove no torna, sinó que arriba. Si tornés voldria dir que ja hi havia estat, i molts dels que arriben per primer cop s’hi queden”. Segons ell, aquest perfil de creient és diferent: menys quantitatiu, però més conseqüent, compromès i conscient del seu paper dins la societat actual. “Ser cristià avui és ser contracultural”, afirma, “potser som menys, però més conscients del que significa creure, i això ens fa viure-ho amb més coherència”.
Per conèixer millor què mou aquests joves, la delegació va elaborar una enquesta pròpia amb la pregunta “Què busques a l’Església?”. Les respostes més habituals van ser “trobar-me amb Déu”, “amics cristians”, “comunitat” i “aprendre a viure bé”, conceptes que, segons la delegació, apunten més a la vivència, el sentit i la relació que no pas a la doctrina o les normes.
Masnou explica que, malgrat ser pocs, el grup de joves que participa activament ho fa amb una forta sensació de pertinença. “Com que som pocs, almenys estem junts”, diu somrient. Cada dimecres a les 10 del vespre es reuneixen per fer pregària, parlar i compartir experiències, un espai que ha esdevingut una petita comunitat de confiança dins d’un entorn on la fe sovint es viu en silenci o amb discreció.
Aquestes trobades, asseguren, donen sentit a la seva manera de creure. No busquen grans estructures, sinó espais de relació, autenticitat i introspecció, on compartir inquietuds i aprendre a viure amb més consciència. “Hi ha més joves practicants perquè els que decideixen viure-ho obertament són més coherents”, resumeix mossèn Vidal. Tant ell com Masnou coincideixen que la fe avui es viu amb menys suport social, però amb més convicció i profunditat, com una opció escollida lliurement i no imposada.
Els resultats de l’estudi i les vivències locals mostren un canvi: menys religió institucional, però més implicació personal. La fe entre els joves es redefineix en clau de comunitat, vivència i pluralitat. Com diu el mossèn, cal repensar què vol dir ser creient avui en dia.
