Des de l’any 1995 Tatyana Humle, veïna d’Alpens, ha estat realitzant treball de camp a l’Àfrica i des del 2007 és assessora científica i coordinadora d’investigació del Centre de Conservació del ximpanzé a Guinea, ubicat al Parc Nacional de l’Alt Níger. També forma part del comitè executiu de la Secció de Conservació de Grans Simis (SGA) del Grup d’Especialistes en Primats de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals). Tot i que treballa majoritàriament en línia, cada any viatja al continent africà un parell o tres de vegades.
D’on li ve l’interès pels primats?
Des que era molt jove sentia fascinació tant pels animals com pels humans. A més el meu pare era un enamorat de l’Àfrica i tenia molts llibres sobre el comportament animal.
En quin moment va decidir que aquesta seria la seva professió?
Devia ser als 12 anys que ja em van interessar els simis i ho vaig pensar llavors, perquè vaig veure un documental amb goril·les i em va agradar molt. I també d’aquesta època recordo el primer llibre que vaig llegir sencer, que va ser un de Jane Goodall.
Quins estudis i trajectòria professional ha tingut?
El meu pare és alemany però té passaport americà, i allà als Estats Units vaig estudiar a l’institut per retornar a França a fer el batxillerat. Després a Escòcia vaig fer estudis de zoologia a la Universitat d’Edimburg i el doctorat a la Universitat de Stirling. També he treballat a les universitats de Wisconsin i de Kyoto. Quan era a Stirling vaig començar a viatjar a l’Àfrica, el primer estiu a Guinea Conakry, el segon al Gabon, i després cada any he anat tornant a Guinea.
La primatologia és una disciplina primordialment masculina?
No, jo penso que hi ha moltes més dones que homes. I és que les primeres persones que van estudiar els grans simis dins el seu ambient salvatge eren dones, Jane Goodall els ximpanzés, Dian Fossey els goril·les de muntanya i Biruté Galdikas els orangutans. El paleoantropòleg Louis Leakey deia que les dones tenien molta més paciència en l’observació dels animals que els homes.
Quins són els seus objectius d’estudi?
Primer, entendre l’evolució de la humanitat. També m’interessa saber com els grans simis s’adapten als canvis ambientals, el seu procés d’aprenentatge, les diferències de comportament entre les diverses comunitats existents i a més com poder millorar la coexistència d’aquests amb els humans.
Què la va impressionar més de l’Àfrica la primera vegada que hi va anar?
La simplicitat de la vida, el viure en present i la connexió amb la natura.
Què ens uneix i què ens separa dels primats?
Ens separa el llenguatge, el parlar. A alguns dels grans simis els han ensenyat la llengua dels signes i el saben utilitzar per comunicar-se. Aprenen observant-se els uns als altres i per imitació, i nosaltres, els humans, podem aprendre a més amb una explicació oral. En canvi ells no poden articular paraules perquè no tenen la morfologia adequada per aconseguir-ho.
Podem aprendre d’ells?
Crec que sí, i a un dels llocs que vaig investigar es veia clarament en un aspecte concret, perquè les persones grans havien conegut l’ús de plantes medicinals observant els ximpanzés.
Totes aquestes espècies es troben en perill d’extinció?
Sí, tots els grans simis ho estan, els orangutans, goril·les, bonobos, ximpanzés. Hi ha llocs que els cacen per menjar, altres que els capturen per al tràfic il·legal, i també les malalties de l’home els impacten. A part, la desforestació per cultivar els pressiona, igual que els projectes de desenvolupament en les zones on viuen.
Per què va venir a viure a Alpens?
Algú que vaig conèixer em va portar a aquesta zona i em va agradar perquè és un lloc petit però actiu, amb molta creativitat, i on conviuen diverses nacionalitats. La combinació de la gent amb la natura que l’envolta per a mi és perfecta.
Pot compaginar fàcilment residir aquí i exercir aquesta professió?
Sí, perquè jo treballo molt a casa, amb reunions virtuals, i quan convé viatjo a l’Àfrica. Bàsicament faig formació, aconsello entitats, companyies, governs i empreses per sensibilitzar-los i aconseguir que l’impacte ambiental als llocs on viuen simis sigui el mínim possible.
Quin missatge donaria a la gent perquè tingués cura del planeta?
Hauríem de reflexionar sobre l’origen de les coses que comprem i dels materials amb els quals estan fets. A occident estem fent la transició energètica per no afectar el nostre medi ambient però perjudiquem el d’altres llocs com l’Àfrica. Molts dels minerals necessaris per als nous avenços tecnològics venen d’allà i a més els que hi treballen ho fan en unes condicions lamentables.
