El barri de Sant Pere passa per ser un dels més populars de Ripoll. Va ser creat fa mig segle, i va acollir des d’un inici famílies treballadores, en bona part vingudes d’altres zones de la península.
La seva pista esportiva va acollir dissabte el primer torneig de futbol sala antiracista del Ripollès, que va reunir 15 equips i gairebé un centenar i mig de jugadors, representant equips com Brutes i Peludes, Street Football, Atlas Ripoll, Los R9 o Santk Pauli Fan Club, en al·lusió a l’equip d’Hamburg conegut per la seva militància antifeixista i d’esquerres. Hi van participar persones de diferents gèneres, nascuts a diversos continents, amb tonalitats de pell divergents, i residents tant a Ripoll com a altres poblacions del Ripollès i comarques veïnes.
Badr Benaissati va jugar amb l’equip dels Black Kings. Nascut al Marroc fa 19 anys, va venir a viure a Ripoll quan només en tenia dos i mig. Benaissati explica en un català perfecte que ara mateix el clima de racisme que hi ha al poble “és massa exagerat” i que mentre Jordi Munell era alcalde “aquest sentiment estava amagat”, però amb el relleu de Sílvia Orriols ha sortit a la llum.
La problemàtica “m’ha fet plantejar marxar de Ripoll” i afirma que és un tema del qual no els agrada parlar als seus amics. Un d’aquests companys és el camprodoní Nicolás Steven, de la mateixa edat i que va arribar a la comarca fa dos anys des de Bogotà, Colòmbia.
En el seu cas afirma que ha participat al torneig “per diversió” i que no detecta racisme ni a Camprodon, ni a Ripoll ni a escala peninsular.
La santjoanina Martina Folcrà, de 21 i que va defensar la samarreta de l’Ateneu Popular Puig Alt de Ter, creu que el torneig és una bona iniciativa “per anar contra el discurs de polítiques reaccionàries que planteja l’Ajuntament de Ripoll”.
En la seva opinió s’estan vivint i veient coses “que no haurien de passar en una societat multiculturalitzada”. A Sant Joan de les Abadesses entén que “no hi ha penetrat aquest discurs fàcil”, tot i que adverteix que per evitar-ho cal contrarestar-lo amb arguments.
El torneig el va organitzar la Plataforma Antifeixista del Ripollès. La Joana i en Jordi en van ser dos puntals durant una jornada que va iniciar-se a les 10 del matí i que es va perllongar fins que el cel ja feia estona que havia enfosquit.
La idea de muntar-lo va sorgir en veure que altres municipis feien trobades del mateix caire, i assenyalen que ha servit per constatar que “Ripoll està cohesionat i és divers”. Durant la jornada no hi va haver cap incident ni sensació d’odi. L’esperit competitiu va quedar en un segon pla.
De fet, en el cartell ja s’advertia que “no es toleraran actituds de merda”. Sí que hi havia pancartes antiracistes i antifeixistes, de suport a Palestina, i també la música que diferents DJ utilitzaven per posar banda sonora a base de skà, hardcore, punk i altres gèneres musicals germans. A l’hora de dinar un centenar de persones van menjar amanida i fideuà en un dinar popular.
A Ripoll és recurrent que es faci broma perquè les classes altes no van tenir la vista de fer-se seu un espai tan privilegiat com Sant Pere, que mira al sud, i en canvi s’acabés destinant al proletariat. Clar que això era abans que els estius s’ampliessin exponencialment.
Ara gairebé s’agraeix més estar al bac que al solell. En tot cas, durant la celebració del torneig de futbol sala, el barri va mirar més al sud que mai.
{{ comment.text }}