La diversitat ha pujat a la passarel·la de la 31a edició del 080 Barcelona Fashion. En la darrera jornada d’aquesta cita de la moda catalana, que es va celebrar a finals de la setmana passada, hi havia la nedadora de Torelló Ariadna Balmes. Campiona de 150 metres estils i subcampiona de 50 braça, va deixar de banda la piscina per submergir-se en el món de la moda. “L’experiència va ser brutal. Mai no havia fet res semblant”, relata a EL 9 NOU, subratllant que darrere d’una desfilada “hi ha un muntatge espectacular” entre dissenyadors, maquilladors o perruqueres. “Vaig al·lucinar.”
Balmes va rebre la proposta a través d’un contacte de l’Institut Guttmann. Va passar fotos seves a l’organització, que va encarregar-se de triar la roba. Se l’havia d’emprovar el dia abans, però per problemes d’agenda de l’esportista no va ser possible fins unes hores abans de la desfilada. “Tenien diferents opcions. En principi havia de dur un vestit, però al final van posar-me uns pantalons curts i una camisa amb un llaç molt gran”, apunta Balmes.
Van fer la prova de passarel·la i va arribar el gran moment. Reconeix que “estava molt nerviosa” perquè és una desfilada “molt important”, tot i que amb tanta il·luminació pràcticament no es veia el públic. “Van dir-me que quan estigués a la passarel·la fos jo mateixa, però em va sortir estar més seriosa. Vaig posar-me al paper de les models, que no sempre somriuen”, explica. Efectivament, com apunta Balmes, no estem acostumats a presenciar somriures a les passarel·les, però molt menys a veure models amb cadira de rodes o cames ortopèdiques.
La torellonenca va participar en la passarel·la de la marca inclusiva Free Form Style. Aquest projecte, fundat per Marina Vergés i Carolina Asensio, s’ha convertit en una marca pionera a dissenyar roba per a persones amb discapacitat. Tal com recull la Generalitat, organitzadora de la cita, la col·lecció presentada, Just a Perfect Day, es basava en “els principis de sastreria anglesa fusionada amb els moviments punk i new romantic”. “Molava la roba que portava, també el maquillatge i el pentinat”, explica la jove. Tot i reconèixer que no serien unes peces que vestiria en el seu dia a dia –“no surto així al carrer”– no les descartaria, per exemple, per anar a un casament.
Tampoc ho faria per la comoditat d’aquestes peces. El fet que es tracti de dissenys adaptats a persones amb diversitat funcional implica tenir en compte aspectes que no es consideren en els patrons ordinaris. Balmes ho exemplifica: “El teixit és especial. Està pensat perquè jo, que estic tot el dia asseguda, no em faci una úlcera amb el fregament de la roba”. També, per exemple, que “les americanes estan destapades de l’esquena fins a la zona de les escàpules per evitar estar incòmodes”. Aquesta marca busca, en definitiva, que “sigui més fàcil vestir-nos”.
Precisament, una cosa tan senzilla com pot semblar la roba pot convertir-se en una odissea. Tal com explica Balmes, costa de trobar i normalment també és més cara. Busca peces amb costures que no siguin massa gruixudes perquè li acaben fent mal, o jerseis que no siguin més llargs del compte perquè també li provoquen malestar. També necessita pantalons que no l’estrenyin massa o que tinguin la cremallera al costat, ja que així li és més fàcil vestir-se. La mida dels que portava a la passarel·la és de les que costen de trobar: “O són shorts, pirates o llargs, no n’hi ha d’aquest tipus i de mudar”.
La moda, doncs, encara té un llarg camí per recórrer en la diversitat. De moment, passarel·les com aquesta trenquen barreres.
