Jaume Parramon, durant dècades cara visible del Bar Parramon -conegut popularment com el Parra-, ha mort a Manlleu. El local, un dels establiments més coneguts de la ciutat, va tancar el 2011 coincidint amb la seva jubilació, després de més de mig segle d’activitat. La vetlla serà aquest dilluns de 10 del matí a la una del migdia i de cinc de la tarda a nou del vespre. La cerimònia de comiat serà dimarts a les 5 de la tarda a la sala multiconefessional del Tanatori de Vic.
Per a moltes generacions de manlleuencs, el Parra era un punt de trobada habitual, on cada dia s’hi reunien clients de totes les edats per prendre un cafè, llegir el diari o comentar l’actualitat. En una època en què els bars eren un dels principals espais de relació social, el Parramon es va convertir en un referent, i en Jaume, en una persona molt coneguda i apreciada a la ciutat.
El negoci tenia arrels familiars. L’avi d’en Jaume havia fundat el Bar Parramon de Roda de Ter, i a finals dels anys cinquanta el seu pare, Domingo “Mingo” Parramon, va obrir el local de la plaça Fra Bernadí de Manlleu. Anys després, en Jaume en va prendre el relleu i el va consolidar com un dels bars amb més clientela de la ciutat.
El local va ser també un dels punts de referència del barcelonisme manlleuenc, un petit santuari blaugrana, ja que hi va tenir la seu durant molts anys la Penya Barcelonista de Manlleu, on se seguien els partits i les celebracions del club.
Al marge del negoci familiar, en Jaume Parramon va tenir un paper actiu en la vida de la ciutat. Va participar en diverses iniciatives per dinamitzar el comerç local i va treballar per reforçar el teixit comercial de Manlleu.
Va mantenir també una vinculació estreta amb el Gremi de Tonis de Manlleu. Amb motiu del tancament del Parra, l’entitat el va definir com “col·laborador, instigador, còmplice i confrare” de les festes de Sant Antoni Abat, recordant la seva participació habitual en el pregó, el passant de traginers i els Tres Tombs.
El tancament del Parra, el juliol de 2011, va suposar la fi de més de cinquanta anys d’activitat de l’establiment. Amb la seva mort desapareix la persona que en va ser la imatge durant dècades.
Parramon era fins fa poc també tertulià habitual d’EL 9 TV. Com a gran aficionat del Barça, cada setmana tenia una cita amb el programa d’esports Temps Afegit on amb la seva ironia fina defensa els colors del seu club.
Quan va tancar el Parra, Manlleu va perdre més que un bar
Quan en Jaume Parramon es va jubilar, el juliol de 2011, molts manlleuencs van tenir la sensació que s’acabava alguna cosa més que un negoci. Després de gairebé 65 anys d’història, el Bar Parramon abaixava la persiana i la notícia va generar una allau de mostres d’afecte. Durant els dos últims dies, el local es va omplir de clients i amics que hi van voler fer un últim cafè i acomiadar-se de qui havia estat durant dècades la cara visible de l’establiment.
Aquell mateix dilluns, alguns clients es van convocar espontàniament a través de les xarxes per compartir l’última tarda al Parra. Entre els assistents hi havia nombroses cares conegudes de la vida cultural, social i esportiva de Manlleu.
La dimensió que havia assolit el Parra va quedar especialment reflectida en l’article que el periodista Emili Jané va publicar aquells dies a EL 9 NOU. Hi escrivia que “Manlleu és, des de dilluns, una mica menys Manlleu” i definia el local com el lloc on tota una generació “es va fer gran”. Recordava les partides al billar, els primers televisors on es seguien els partits del Barça, les tertúlies de política i les llargues converses a la barra. “El Parramon ha estat més que un bar”, resumia.
La notícia del tancament també posava en relleu la trajectòria familiar del negoci. El Bar Parramon de Manlleu havia obert les portes el 1947, quan Domènech Parramon i Dolors Carné van adquirir l’antic Bar Sport de la plaça Fra Bernadí. La família ja regentava des de 1914 el Bar Parramon de Roda de Ter, iniciant una tradició hostalera que es va mantenir durant tres generacions. Jaume Parramon hi va començar a treballar amb només 13 o 14 anys i, des del 1971, després de la jubilació dels seus pares, va assumir la direcció del negoci fins al seu tancament.
Aquell juliol de 2011 es tancava una etapa. Catorze anys després, amb la mort de Jaume Parramon, també desapareix la persona que millor va representar aquell establiment que, per a moltes generacions de manlleuencs, va ser molt més que un bar.
Aquest és l’article que va publicar Miquel Erra quan va tancar el bar Parramon.
