Fa no gaire anys, les enginyeries informàtiques tenien un pes gran de la part teòrica de la formació. Es començava a veure una disminució progressiva d’estudiants i unes noves demandes. Va ser llavors quan la UVic-UCC va crear el nou grau de Multimèdia, Aplicacions i Videojocs, que va arrencar el curs 2017-2018. El nom no fa la cosa, però si va acompanyat d’un concepte al darrere, sí.
“Es va voler apostar per un nou perfil, i per això el nom és potser una mica sui generis, intentem abraçar tots aquests àmbits, partint de les necessitats que observem en el nostre entorn”, explica David Reifs, que des de principis d’aquest curs n’és el coordinador. “El que no tenim aquí a la Catalunya Central és el sector dels videojocs, però cada vegada hi ha més la realitat virtual, la realitat augmentada o els nous entorns de simulació s’apliquen a necessitats industrials.”
La realitat és que les empreses necessiten perfils relacionats amb les TIC i que fins i tot la capacitat formativa de les universitats no dona l’abast a satisfer la demanda. “La necessitat hi és, la de persones capacitades per desenvolupar aplicacions i entorns TIC i anar més enllà: l’arquitectura de sistemes, la gestió de dades (el data engineering) i, ara també, la intel·ligència artificial. Totes les empreses, siguin del sector que siguin, i gairebé diria de la mida que siguin, necessiten tècnics que puguin ordenar i administrar dades, i crear bons entorns de visualització d’aquestes dades per poder prendre bones decisions.” Les dades són el petroli dels nostres dies, en l’expressió que ha fet fortuna del matemàtic anglès Clive Humby.
El grau de Multimèdia, Aplicacions i Videojocs cobreix tres àmbits, tots ells importants. Per una part, la informàtica clàssica, és a dir, la programació, els sistemes operatius o les comunicacions. D’altra banda, s’ensenya la forma de buscar i de representar les dades: pàgines web, aplicacions o entorns interactius. I una tercera part, que és la del disseny, el que s’anomena en el terme anglès de user interface. Sovint cal contractar dues persones, un programador i un dissenyador, perquè tot estigui a l’abast de pocs clics i sigui clar. “Volem que en lloc de dues o tres persones es pugui fer en una de sola.” Cada estudiant s’especialitzarà en un vessant o altre segons la seva aptitud, però els coneixements importants de cada pota del grau el tindran.
David Reifs creu que el grau “l’hem d’explicar perquè les empreses ens vegin com uns aliats”. No només una consultoria informàtica sinó des d’una càrnia fins a una empresa de retail. I com que les dades són estratègiques, per poc que la dimensió de l’empresa ho permeti és bo que l’especialista estigui dins de la mateixa empresa, per no posar en mans d’algú de fora una part tan estratègica. Els CEO de les empreses ara estan més propers a aquest cor de les dades i de la presa de decisions que no a la part més vinculada a la maquinària. “Què estem veient? Que els perfils que surten del grau també han de tenir coneixements de negoci, per situar-se prop de la direcció.” El contingut del grau està en permanent revisió i en funció de les aptituds cada estudiant es pot anar situant cap allà on vegi que té més habilitats. Generalment, mentre són a la universitat “canvien la perspectiva sobre el grau i sobre la realitat”.
Ara hi ha al voltant de 85 estudiants que cursen Multimèdia, Aplicacions i Videojocs. És un grau que pot créixer i per això es vol donar a conèixer. “Les empreses ens han d’ubicar com a socis per atraure talent que els pugui interessar, i els estudiants o les seves famílies han de conèixer tot el ventall de llocs de treball als quals podem donar sortida.” Per això Reifs considera “vital” la connexió amb les empreses del territori. Ell mateix acostuma a agafar la maleta i anar personalment a parlar-hi. La consultora Seidor –una gran factoria de programació– ha estat des de sempre una de les empreses osonenques que ha confiat en els estudiants del grau, bona part dels quals hi han fet pràctiques i alguns dels quals hi han treballat després. De fet, el mateix Reifs hi havia treballat mentre ho compaginava amb la docència universitària com a professor associat, i abans d’incorporar-se plenament a la UVic-UCC. Les pràctiques són una part essencial de la formació, a tercer i quart curs, i ara mateix tenen tanta demanda que no es poden cobrir totes les peticions que arriben. El curs que ve es vol posar en marxa un programa específic batejat com a Intensificació d’Empresa per fer encara més hores de treball pràctic, “gairebé tot el quart curs”. Aquest és el model que la UVic-UCC ja aplica en el grau d’Enginyeria de l’Automoció de Granollers, amb bons resultats.
JORNADA MULTIMÈDIA
Pel març, des dels graus de Multimèdia i Mecatrònica s’ha convocat la Jornada Multimèdia, en què hi ha també estudiants de Batxillerat i cicles formatius. Hi assistiran empreses que vindran a presentar entorns interactius que utilitzen habitualment en els seus processos. Com per exemple Alsthom, la multinacional que fabrica material ferroviari, “i veurem com utilitzen el 3D –com si fossin videojocs– en aspectes com la prevenció de riscos, la formació o la usabilitat”. Les ulleres de 3D poden ser molt útils, per exemple, a l’hora de pensar com ha de ser un lloc de comandament perquè sigui pràctic. O també per vendre a un client llunyà un tipus de material: amb unes ulleres 3D un client de Dubai es pot passejar per dins d’un vagó de metro. També hi haurà representants d’Asepeyo, que utilitzen els entorns virtuals per explicar com treballar amb més seguretat. “Aquesta tecnologia va fer un hype amb el videojoc però ara s’ha demostrat molt útil quan es necessita una experiència semblant” Ferran Isern, gestionant dades d’aigua
Gestionant dades d’aigua
Darrere de la gestió de dades d’Aigües Vic i d’altres empreses de subministrament d’aigua del país hi ha Ferran Isern, un graduat en Multimèdia de la UVic-UCC. Va formar part de les primeres promocions d’uns estudis als quals es va apuntar “perquè sempre m’havia agradat molt la informàtica i havia fet alguna cosa de programació”, però buscava algun grau que fos eminentment pràctic. L’expectativa es va complir: “Si hi havia una assignatura de Programació d’Entorns Multiplataforma” realment feies això i sortíem sabent-ne. Seidor, com per a tants d’altres companys d’estudis, va ser la seva primera parada professional, primer en pràctiques i després ja com a treballador. Va marxar a Barcelona un temps per provar una nova experiència i va tornar. Ara treballa, des de fa pocs mesos, per Aventec, “que ve a ser la part d’enginyeria d’Aigües Vic”. Un dels projectes en què està immers és ara un programa de gestió d’abonats (que ja aplicarà els descomptes o bonificacions en les tarifes) en què hi participen 15 empreses catalanes.
{{ comment.text }}