El dia de Sant Jordi de l’any 1939 a les set del matí, Andreu Viñolas Alsina era afusellat al Camp de la Bota. Al cap de tres hores arribava de Madrid un indult que feia tard, com va passar en molts d’altres casos.
El nom d’aquest veí de Sant Hipòlit, que tenia 35 anys, dues filles petites i que tothom coneixia com l’Andreuet, és un dels 78 que figuren en el mural que s’ha inaugurat dins dels actes de la festa major a l’Era de Can Pou.
Serveix per fer memòria de tots els represaliats del franquisme del municipi i també de les Masies de Voltregà. L’artista Roc Blackblock és qui ha traslladat al mural una recerca que va començar fa deu anys per iniciativa de l’Ajuntament de Sant Hipòlit i que s’ha dut a terme des del Museu del Ter de Manlleu.
A dalt del mur, que ocupa tota la mitgera d’una casa, una imatge de com era Sant Hipòlit l’any 1936, quan va esclatar la Guerra Civil. En un costat, dues imatges més: en una s’hi veu un grup de manifestants que porten una bandera de la Unió de Rabassaires, i data del 14 d’abril del 1936, quan feia just tinc anys que s’havia proclamat la República.
A l’altra s’hi veuen homes (i alguna dona també) amb uns fusells de fusta al voltant del que ara seria la Pista. La foto és del 1937, i segurament acabaven de rebre instrucció de defensa. Al seu costat, una frase destacada: “A la Guerra Civil hi va perdre tothom”.
La pronuncia Joan Serra Armengol en un documental que va produir el Museu del Ter. Al peu del mural, hi ha tots els noms dels represaliats que s’han pogut documentar. Gent que, com el cas d’Andreu Viñolas, compartien “l’amor a la família, que els va fer quedar al final de la guerra al seu poble, perquè no havien fet res de mal”, va dir la neta d’Andreu Viñolas, Concepció Cirera, que va intervenir al final de l’acte.
El procés que ha arribat fins aquí va començar ara fa deu anys, amb motiu del 75è aniversari del final de la Guerra Civil, quan l’Ajuntament va decidir començar un procés de recuperació de la memòria històrica al voltant d’aquest període.
Ara l’Ajuntament ho volia plasmar de manera més gràfica. “Quan vam parlar amb en Roc teníem dos temes per proposar-li: que el mural fos sobre els represaliats del franquisme, però que també fos del Voltreganès, que fos local”, explicava diluns Pere Casas, del Museu del Ter, que en el seu moment va dur a terme la recerca i ara ha fet el seguiment del projecte.
Les fotografies escollides pertanyen al fons del fotògraf local Josep Costa Rabert Dientes, que consta de 2.500 imatges i que va ser dipositat al museu pels seus descendents. “Hi havia deu imatges del període de la Guerra Civil, de les quals el muralista va triar aquestes”.
Pere Casas va remarcar que tots els 78 noms són de casos que s’han pogut documentar, i que se n’hi podrien afegir més si en sortissin, com de fet ja va passar en un cas mentre s’estava fent l’obra. Inclou diferents tipus de represàlies i culmina en la de més grau –la pena de mort–, com va ser el cas d’Andreu Viñolas.
El lloc d’ubicació del mural el va escollir també l’artista entre els que li va proposar l’Ajuntament. El que va triar és cèntric i concorregut, des que a l’Era de Can Pou s’hi va fer un nou aparcament. “Va crear expectació el juliol passat mentre es feia”, explicava l’alcalde.
En l’acte també hi va intervenir l’exalcalde, Hipòlit Serra, que també és descendent d’un represaliat del franquisme. “Hem d’entendre la memòria com un dret; per això ha de ser un exercici de pedagogia social, s’hauria d’emmarcar en una dinàmica natural de reparació del mal causat”.
