Neix a Vic un grup per endarrerir la compra del primer mòbil als fills

El debat de tenir mòbil o no amb 12 anys ha esclatat arreu del territori de la mà de les famílies. També a Vic, on s’ha creat un grup de WhatsApp per endarrerir al màxim possible la compra o el lliurament del primer dispositiu amb accés a internet. El que abans es considerava com a normal, ara pares i mares s’ho qüestionen, sobretot per la facilitat que tenen d’emboscar-se en una infinitat de continguts, a vegades no apropiats Fer el salt de Primària a Secundària comporta molts canvis per als infants i les seves famílies, des de l’espai fins al contingut. I en aquest nou cicle s’hi inclou, com a regla no escrita, un actor protagonista: el telèfon mòbil. Ara, però, el paper de l’smartphone s’està discutint. Famílies d’arreu del país s’han aliat per endarrerir al màxim la compra o el lliurament del primer mòbil als seus fills preadolescents. També a Vic. Una de les que ho capitaneja és Laia Mercadal. Fa uns mesos, en un sopar de mares va traslladar la preocupació sobre “el perill de l’accés a internet perquè els nostres fills començaran ESO”. Aquest risc passa per accedir a contingut no apropiat per l’edat, però sobretot per “la maduresa mental del nen o nena”, ja que “es considera que cognitivament no poden gestionar-ho”. A més, destaca, “per a moltes famílies suposa obrir una nova lluita a la qual ja no donem a l’abast”. “Tenir aquest front obert no és necessari”, remarca. Per a la gran majoria de comensals era normal que els seus fills tinguessin el seu primer mòbil als 12 anys, sobretot pel fet que hi ha eines de control parental o hi posaven límits. Els arguments que sustenten la compra del primer dispositiu són, sovint, tenir localitzat el preadolescent o “perquè en té tothom”. A partir d’aquí, Mercadal conjuntament amb Elena Llácer van decidir fer campanya i van informar-se perquè hi hagués més consciència o per desmuntar algunes d’aquestes premisses. “Hi ha altres aparells, com els mòbils analògics de tota la vida o rellotges, que són útils per tenir el teu fill localitzat”, esgrimeix. A més, “amb accés a internet no saps on està ni amb qui està”. Pel que fa als controls parentals, “poden fer de tallafocs però llavors el problema no és a què accedeixen ells, sinó que aquests continguts accedeixen als usuaris”.Tot i que reconeix que al principi van sentir-se soles en aquesta croada, ara la truita s’ha girat. Remarca que el programa de TV3 'Generació porno' va suposar “un abans i un després” perquè les famílies agafessin més consciència o, fins i tot, “més por per no poder controlar-ho”. Ara, la gran majoria d’aquell sopar ha canviat el seu punt vista. Una bona mostra d’això és el grup de WhatsApp que van impulsar per “endarrerir tant com sigui possible el lliurament del primer mòbil intel·ligent amb accés a internet als nostres fills”. Van començar sent una desena, de l’escola Elpetitmiquel, i ara són 240 persones, d’escoles d’arreu de Vic i Osona.Inicialment va néixer per ser un punt d’informació i divulgació, però ara es vol anar més enllà. “Cal fer un pas més amb un manifest i un compromís per part de les famílies”, considera Mercadal, remarcant que llavors “cada família faci el que consideri”. I a què haurien de comprometre’s? “A fer un bon ús de les pantalles i les noves tecnologies. Mòbils i qualsevol dispositiu amb accés a internet s’han de fer servir en el moment en què la persona està preparada”, remarca la impulsora. En aquest sentit, apunta que el grup també vol donar eines als adults perquè els dispositius es facin servir “de manera òptima” i alhora interpel·lar-los. “Els grans també tenim feina a fer. Pot-ser li donem un ús inadequat i no som un bon exemple. Hi ha un debat que encara no s’ha obert i al final els nens fan el que veuen a casa”, afegeix. Pel que fa a l’escola, opina que els centres educatius prenguin la iniciativa de prohibir-los “ajuda”, tot i que depèn de la titularitat. “El més important és que els nens es comuniquin entre si d’una manera física.”Sigui com sigui, Mercadal subratlla que aquesta revolució, que s’ha estès com una taca d’oli arreu del territori –també ha nascut un grup a Sant Julià de Vilatorta–, ha agafat molta força i el Departament d’Educació s’ha hagut de posar les piles: “Segurament ja hi eren però ara s’han vist obligats a treballar-ho”. Precisament, aquest dijous, la conselleria anunciava un procés participatiu imminent sobre l’ús dels telèfons mòbils als centres educatius amb l’objectiu d’elaborar un document amb recomanacions sobre la regulació als centres abans d’acabar l’any. Aquest procés, per encàrrec del departament, es vehicularà a través dels consells escolars d’arreu de Catalunya.La impulsora de Vic afirma que a la llarga hi haurà d’haver una coordinació entre tots els grups que han anat sorgint arreu del territori “per anar a l’una”. “Al final, aquestes noves tecnologies també tenen coses bones per-què ens ajuden a tirar endavant de manera col·lectiva”, conclou. Més temps amb internet que amb els amics Un 45,5% –gairebé la meitat– dels alumnes de quart d’ESO de la demarcació de Barcelona admet que sovint passa més temps fent servir internet que amb els amics. Així ho recull l’enquesta d’hàbits de salut de la Diputació, que també determina que el 41,3% desatén en algun moment les seves obligacions per connectar-se i un de cada cinc ho prefereix abans que fer esport. De fet, un 40,2% d’aquests joves considera que bastants cops en fan un ús “excessiu”. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no passar més de dues hores diàries utilitzant pantalles, aquesta pauta no es compleix entre els alumnes de final d’ESO. Un de cada tres, el 36%, utilitza el mòbil més de tres hores al dia i un 35%, entre una i tres. Pel que fa als videojocs, un de cada quatre (24%) hi juga més de dues hores diàries i el 34%, entre una i dues. L’estudi també apunta que un 40% dels joves dedica entre una i dues hores diàries a visualitzar sèries o pel·lícules en línia i el 26%, més de dues. En els darrers anys l’ús de les pantalles ha crescut de forma significativa. En el cas de les xarxes socials, el 62% dels nois i el 77% de les noies les fan servir de dilluns i divendres, cosa que suposa un creixement de 20 i 13 punts percentuals respec-te al curs 2015-2017. Els caps de setmana, l’ús s’ha duplicat respecte a fa set anys en ambdós sexes. És la primera vegada que la Diputació incorpora el consum de pantalles en aquesta enquesta que elabora des del 2015 i en la qual participen 30.650 estudiants de 90 municipis de la demarcació. Des que l’ens va iniciar un programa de pantalles el 2016 –el Centre de Prevenció i Intervenció en Drogodependències (SPOTT)– ha atès 209 usuaris. El perfil és el d’un adolescent amb una edat mitjana de 14,6 anys. Pel que fa a l’abús a les pantalles, en els nois és principalment en videojocs i en les noies, les xarxes socials.

Neix a Vic un grup per endarrerir la compra del primer mòbil als fills

El sector del 0-3 prepara una jornada de protestes

L’Univers Jove continua apostant per visitar els centres educatius del Ripollès

Montesquiu engega el procés de construcció de la nova llar d’infants

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?