Cada 31 de març es commemora el Dia de la Visibilitat Trans. El d’aquest 2023 és una mica més especial per a les persones trans perquè compten amb una llei, que representa un avenç en el reconeixement dels seus drets. Aquest dimecres, l’entitat Acció Trans* va organitzar la seva primera xerrada “Tenim Llei. I ara què?” per explicar què significava la norma, que tanta polseguera ha aixecat. La vigatana Fina Campàs ho va fer acompanyada d’Alejandro Zarzuelo i la històrica activista Mar Cambrollé.
D’una banda, Zarzuelo va ser l’encarregat d’explicar com s’ha forjat el reglament i com es va arribar a aprovar, malgrat tots els entrebancs. Des dels inicis, amb l’embranzida que va suposar la llei autonòmica d’Andalusia, que es va replicar a altres comunitats, fins a la “convicció” de tenir-ne una d’integral a l’Estat espanyol. Tots els passos per arribar fins a l’aprovació del febrer passat han anat acompanyats de vagues de fam, manifestacions, pressió i molta pedagogia, sobretot per l’oposició transexcloent liderada per la socialista Carmen Calvo, a qui, segons Zarzuelo, “li ha costat la carrera política”.
Cambrollé, per la seva banda, va fer un recorregut per la lluita de les persones trans durant el franquisme i la democràcia, que va viure en primera persona. “Vam patir abusos a les escoles, desterrament familiar i un apartheid laboral”, denunciava, remarcant que llavors l’única via per poder subsistir era la prostitució o l’espectacle. “Hem estat les pitjors maltractades de la dictadura i les grans oblidades de la democràcia”, sentenciava.
Nascuda a Sevilla, va ser una de les promotores de la llei a Andalusia, pionera a l’Estat i a Europa. També va venir a Catalunya, “una bombolla de llibertat”, on va participar en la primera manifestació de l’orgull gai de 1977 a la rambla de Barcelona, que va acabar amb càrregues policials. “Els grans avenços del col·lectiu han vingut de les perifèries de l’Estat. S’escriuen amb accent català i andalús”, subratllava.
També va reivindicar que pateixen la mateixa discriminació estructural que les dones cis i alhora estan als antípodes d’aconseguir la mateixa igualtat: “El món està pensat per a persones cis i hem estat apartades de tots els àmbits”. “No volem més que igualtat, però no ens conformarem amb menys que la igualtat”, etzibava.
Tots tres activistes coincidien en el fet que no és la millor llei, però “estableix les bases per continuar lluitant pel que volem”, deia Cambrollé, com el reconeixement dels no binaris, el canvi registral de sexe de les infàncies trans i de les persones migrants. Malgrat això, “on abans hi havia abusos i pallisses, avui hi ha abraçades i acompanyament. Les noies que fa només una dècada eren a les cantonades avui són a la universitat. Aquesta és la millor venjança per tot el que he patit”, concloïa l’activista amb 45 anys de lluita a les esquenes.
A l’acte també hi havia dones de la coordinadora d’entitats feministes Juntes Som Revolució. “És un dia històric per Osona. Això s’hauria d’haver fet abans amb llei o sense”, agraïa des del públic una de les assistents, mentre que una altra subratllava que “la vostra lluita també és la nostra”.
Després de la xerrada i el reconeixement a l’osonenc Richard Teixidor, la coordinadora va replicar la performance que ha fet en diversos municipis per denunciar l’escalada de feminicidis. De fet, van aprofitar per lamentar que la mort d’una dona trans no està considerada com a feminicidi. El refrany diu que no hi ha res més just que la mort, però sembla que tampoc ho és per a les persones trans. I malgrat tota aquesta injustícia que ha patit i pateix el col·lectiu, seguiran lluitant. Ho tenen clar.
