“Ni el meu germà va tenir opció que el tractessin ni la mare va tenir defensa jurídica”

“No volem venjança, només volem posar un granet de sorra perquè no torni a passar i que els que vinguin darrere no tinguin la por que el sistema fallarà.” Així comença a expressar-se Rosa Vargas, la filla de Maria Castillo, la dona morta dimecres de la setmana passada a Torelló presumptament a mans del seu fill, que ha volgut explicar a EL 9 NOU el calvari que ha viscut la família durant quatre anys per intentar aconseguir sense èxit un ingrés involuntari del seu germà, que pateix un trastorn mental. Ni el sistema sanitari ni el judicial els han permès sotmetre l’Eduard, de 54 anys, a un tractament sense la seva voluntat, malgrat els nombrosos episodis d’agressivitat cap a la seva família i els veïns del barri de Montserrat. L’home, que la jutgessa va enviar dissabte a presó provisional, comunicada i sense fiança i que es va acollir al dret a no declarar, va patir un agreujament de la malaltia arran del confinament per la pandèmia de covid-19. Va aïllar-se i va deixar de medicar-se, i l’abril de 2021 va tenir el primer brot greu i va agredir la mare amb un martell al cap. “Els Mossos el van portar a l’hospital i la psiquiatra de guàrdia va dir que tenia un discurs coherent i que no havia consumit drogues i el van deixar anar, però se’n va tornar a casa la mare i va destrossar el pati”, lamenta la germana. A partir de llavors, i tot i l’estret vincle que havien tingut sempre, la mare va decidir deixar el domicili –al costat de la casa del fill– i va viure primer a Vic amb ella i després se’n va tornar a Torelló amb la seva parella. Fa uns mesos, però, el seu company va morir i la Rosa es va emportar novament la mare a Vic, fins que fa unes setmanes li va suplicar que la deixés tornar a Torelló. “Ella, com que s’estimava el seu fill, va voler anar a casa seva perquè no veia el perill, i jo, com que me l’estimava a ella, l’hi vaig portar. Tots vam fer el que vam poder estimant molt i acceptant la situació i els riscos”, detalla. Van notificar-ho a la policia i confiaven poder passar el mes d’agost amb la mirada posada al setembre, quan hi havia previst el judici per l’agressió del 2021. “Però el meu germà hi va tornar a anar, la mare el va denunciar i l’endemà d’haver anat al jutjat a declarar va passar tot. Per un mes no vam arribar al judici, que era l’esperança”, diu. Ho era després de quatre anys intentant trobar la manera d’ajudar l’Eduard. “Ell no n’era conscient, perquè la mateixa malaltia fa que no vegis que estàs malalt”, comenta. Vargas lamenta que l’entorn familiar no pugui fer-hi més i afirma que “si el meu germà hagués rebut tractament des del principi, no hauria fet la mateixa evolució”. Per a ella, aquests dies estan sent de passar un doble dol i creu que “ni el meu germà va tenir opció que el tractessin, ni la mare va tenir defensa jurídica”. La família comparteix que el procés “ha estat molt dur, perquè legalment s’arriba fins a un punt i no hi pots fer més. El desgast és brutal perquè és molt temps, i la decepció, constant”. Els metges els demanaven que els el portessin –cosa que no aconseguien– i per la via judicial els demanaven un informe mèdic que justifiqués la malaltia per poder-lo ingressar, però el seu germà no obria la porta als Mossos d’Esquadra i no es va arribar a poder fer mai. Tampoc van servir els tres judicis per agressió a veïns i persones de l’entorn que hi va haver pel mig, als quals no es va presentar i on va ser declarat culpable, ni l’ordre d’allunyament i la prohibició de comunicar-se amb la mare després d’un altre episodi violent a la casa de la parella. La germana explica que “tots els actors amb qui hem coincidit, la frase més habitual que ens han dit és que no hi podien fer res. La sort ha estat trobar-hi persones, tant a la Policia Local de Torelló com als Mossos, els assistents socials, l’advocat de la família i els funcionaris judicials, que no ens han pogut ajudar com nosaltres volíem però que ens han donat molt suport. Hem de donar les gràcies a tots i cadascun. Tothom ha sigut víctima, també el meu germà, la família i els veïns, que han passat molta por i que són persones grans”. Vargas insisteix que “no volem que s’hi trobi ningú més. No podem dir que això funciona així i no fer-hi res i per això ho hem volgut explicar. Cal trobar-hi una solució”. Es queixa que “tothom ha complert la llei, però la llei no funciona”. El cas està sota secret de sumari i la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) és l’encarregada d’esbrinar les circumstàncies i els detalls del succés.

“Ni el meu germà va tenir opció que el tractessin ni la mare va tenir defensa jurídica”

Cremen gairebé dues hectàrees de bosc entre Vidrà i Santa Maria de Besora

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Requisen més de 2.100 peces de roba falsificada al mercat de Vic

Retirar el camió bolcat a la C-17 va costar a la Generalitat entre 10.000 i 12.000 euros

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Els Grillats guanyen el seu desè Carnaval de Torelló

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu