Guiteras, de 51 anys, ha viscut entre Sant Quirze Safaja i Castellterçol. Es defineix com una persona curiosa, implicada i sociable.
La seva vinculació amb la comarca ve de lluny. El seu avi va ser un dels últims pouers de Sant Quirze Safaja.
Les dues famílies d’on provinc són d’aquí, de tota la vida. Uns són de Les Clotes i els altres, de Can Carabrut. Per tant, les meves arrels més pròximes són totes del Moianès.
El seu recorregut vital sempre ha passat per la comarca o ha viscut fora en alguns moments?
Sempre ha viscut a la comarca. Potser per això m’agrada tant viatjar! [riu] A part de tenir la família aquí, trobo que és una comarca molt pràctica: hi ha molta tranquil·litat i estem envoltats de natura, però alhora tenim Barcelona molt a prop.
És periodista de professió. D’on li ve la inquietud per l’ofici?
A Primària odiava profundament resumir, però quan vaig començar el BUP em va començar a interessar el periodisme gràcies a diferents inputs. Vaig començar a col·laborar amb la revista El Truc –la meva primera incursió al món del periodisme– i paral·lelament feia alguns programes a Ràdio Castellterçol. Sobretot ho vaig tenir clar després que una televisió visités Sant Quirze Safaja, quan jo treballava a La Fonda. Els vaig fer de guia pel poble perquè feien un reportatge turístic, i em vaig adonar que la televisió m’agradava molt.
A partir d’aquí va decidir estudiar la carrera. Vaig estudiar a Bellaterra. Llavors només s’oferia allà i sempre vaig tenir molt clar que volia començar a treballar mentre fes la carrera.
Com ho va compaginar?
Abans ja havia tingut la meva primera feina a La Fonda de Sant Quirze. Em va anar molt bé perquè era molt tímida i treballar de cara al públic, i més en una fonda de poble, et dona moltes taules de tracte amb la gent i a l’hora de buscar solucions ràpides. Un cop començada la carrera, llegint El 9 Nou, vaig veure que hi havia Televisió d’Osona i vaig decidir trucar-los per si necessitaven un cop de mà. L’endemà ja hi treballava! Estava als informatius i allà vaig aprendre moltíssim fent les meves primeres entrevistes, rodes de premsa, etc. Va ser el meu primer sou com a periodista. A partir d’aquí també em van sortir bolos fent de presentadora al Roc 34 o a la gala del millor esportista de Vic, entre d’altres. Encara hi ha gent a dia d’avui que em veu i em reconeix de llavors. Va ser molt heavy! Temps després, a cinquè de carrera, des de la universitat ens oferien beques per treballar a mitjans i jo tenia molt clar que volia anar a TV3. Vaig passar les proves, amb la sort de poder triar i vaig escollir el TN comarques.
El territori és l’eix vertebrador de la seva carrera, no?
Sí, i no només de la meva carrera sinó de la meva vida en general. El temps lliure que m’ha permès treballar els caps de setmana al 324, durant 17 anys, l’he dedicat a redactar tríptics, rutes al meu blog (onanemfamilia), col·laborar amb el Descobrir Catalunya, etc. En entrar a TV3 de seguida em vaig especialitzar en això. Primer fent directes al Catalunya avui i després fent les càpsules “Rutes a peu”, que formaven part del programa De vacances, durant tres estius. En total vaig fer unes 75 rutes, totalment diferents, que cobrien els Països Catalans i Andorra. Aquest programa va tenir molt èxit i unes audiències brutals. Alhora penso que vam animar la gent a fer sortides: no cal anar a fer cims per fer muntanya. Un altre dels programes que han marcat la meva carrera és Viure a Catalunya. Eren càpsules de 10 minuts durant les quals coneixíem pobles catalans. 212 capítols de presentadora i 100 com a directora. Va ser molt gratificant i vaig poder viure en primera persona experiències brutals.
{{ comment.text }}