Antònia Serra és una veïna de 70 anys de Vic diplomada en Infermeria i Podologia. Ha treballat en el camp mèdic des de la majoria d’edat i fins fa tres anys, quan es va jubilar. Antoni Morató té 68 anys i viu a Taradell. Ha treballat 50 anys, des dels 15 fins als 65, com a comptable en una empresa de Vic dedicada al negoci de la pell. Després de gairebé cinc dècades d’haver acabat d’estudiar, i amb una llarga vida professional a les espatlles, aquests dos valents s’asseuen de nou en una aula. “He tornat a la universitat per complementar aquelles matèries que em van quedar fluixes quan estudiava i que sempre m’ha fet il·lusió conèixer”, expressa Serra.
Gràcies a les aules d’extensió universitària, les persones majors de 65 anys poden continuar formant-se i ampliant coneixements. Amb conferències, viatges i moltes altres activitats culturals, aquestes aules s’han convertit en molt més que un simple espai d’aprenentatge. És per això que, des de fa uns anys, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya inclou, al Campus Sènior, una desena d’assignatures, sobretot de la branca humanística i històrica, on poden matricular-se a meitat de preu. “Gràcies a aquest servei que dona la UVic tenim la possibilitat de triar una sèrie d’assignatures cada semestre i assistir-hi com a estudiants”, expliquen.
Poden matricular-se a una desena d’assignatures de la branca humanística i històrica a meitat de preu
D’aquesta manera, tant Serra com Morató experimenten noves sensacions amb estudiants que “podrien ser els nostres nets”, i han pogut intercanviar experiències. “L’entusiasme és un valor fonamental de la vida i, quan em trobo entre gent jove, aquest entusiasme et fa sentir molt bé”, transmet Serra. També s’han pogut donar un cop de mà mútuament. Cadascú en el que domina. “Ells ens ajuden, sobretot, amb les noves tecnologies i nosaltres els aportem l’experiència”, detalla Morató.
“La riquesa més important de la vida és tenir coneixements”
El suport de la família i les persones més properes és fonamental perquè gent com ells s’animin a estudiar i continuar ampliant coneixements. “En el moment que em vaig jubilar vaig quedar totalment desubicat i tant la meva dona com els meus fills em van animar perquè fes coses. Per això, quan vaig decidir que em posaria a estudiar vaig sentir un fort suport per part de tothom”, afirma Morató.
D’aquesta manera, jubilats com l’Antònia i l’Antoni emprenen noves experiències educatives amb entusiasme, i alliberats del gran temor que ronda el cap de tots els joves universitaris: l’atur.
