Per a una infermera, constatar que un adolescent consumeix drogues és una sotragada, però l’angoixa es multiplica per milions quan resulta que aquest adolescent és una persona propera. En el cas de Silvia Otin, de Calldetenes i infermera de l’EAP Sant Quirze de Besora, tan propera com el seu propi fill, que –amb 14 anys– va començar a treure males notes, fumar cànnabis i fins i tot comportar-se amb agressivitat a casa. El canvi no va ser d’un dia per l’altre, però la situació es va agreujar fins al punt d’haver d’ingressar a l’Hospital Universitari de Vic: “Vam quedar descol· locats. No el coneixíem, no sabíem qui era el nostre fill”.
A partir d’aleshores van començar un periple de visites a professionals que no van fer efecte, motiu pel qual el cas d’aquesta família de Calldetenes va derivar a l’Institut de Trastorn Alimentari (ITA), un centre de referència ubicat a Argentona on el noi es recupera des de fa 14 mesos. Amb el pas del temps, Otin i el seu marit, Jesús Martin-Pero, poden afirmar que pateix un trastorn de conducta i, gràcies al treball emocional dels terapeutes, n’han descobert les causes: assetjament escolar i la mort d’un familiar proper.
Superada la pitjor part del tràngol, tots dos són optimistes respecte al futur, però reconeixen que en un primer moment “vam emmalaltir, ens sentíem perduts i molt, molt, culpables: ens preguntàvem què havíem fet malament”. És per tot plegat que –juntament amb altres famílies del centre– han creat l’Associació de Familiars d’Adolescents amb Trastorn Alimentari o de la Conducta (ASFATAC), que ha nascut a Osona i que ha de ser un punt de suport per a tots. Tenen clar que cada trastorn és i es manifesta de maneres diferents –autolesions, agressivitat, insomni, addicció al mòbil, preocupació per l’aparença física…–, però defensen que el problema de fons és la permissivitat de la societat, el que es considera normal. “Ens estem acostumant a pensar que fumar cànnabis, beure alcohol o no sortir de l’habitació és propi de l’adolescència”, apunta Martin-Pero, “i aquesta és una banalització molt greu. Com més tardem a intervenir, els canvis de conducta afectaran adolescents cada cop més joves i correm el risc que els trastorns s’acabin cronificant”.
Els trastorns es poden traduir en autolesions, addicció al mòbil o depressió
Un altre aspecte que des de la seva pròpia experiència consideren clau és tractar la font de la malaltia i no els símptomes que ocasiona, per la qual cosa és vital “treballar moltíssim des del punt de vista emocional”.
L’ASFATAC ja ha rebut el reconeixement dels ajuntaments de Calldetenes, Argentona i Bigues i Riells, que donen suport al seu objectiu d’ajudar-se entre famílies. Tot i això, l’entitat també persegueix canvis legislatius, polítics, educatius i sanitaris per aconseguir, entre altres, que l’Institut de Trastorn Alimentari –un centre privat– compti amb una bossa de places de copagament: els joves hi acostumen a passar prop de cinc anys, la qual cosa implica una “despesa molt gran” i fins i tot “deixar el tractament quan has recorregut bona part del camí i per un motiu tan trist com no disposar de prou recursos econòmics”.
Parlant precisament sobre el camí, la família de Calldetenes considera que no “hem arribat ni a la meitat”, però també que el progrés que esperen no ha de ser lineal. “Soc molt de metàfores i m’agrada fer servir la del Furius Baco: hi ha dies que som a baix de tot i altres, a dalt, però estic convençuda que ens en sortirem”, conclou Otin.
