La metgessa Lídia Aulet va entomar aquest estiu la responsabilitat de ser la nova gerent de l’Equip d’Assistència Primària de Vic (EAP Vic), que treballa principalment al CAP El Remei.
Substitueix Marta Serrarols, que havia exercit el càrrec durant els últims 13 anys. Com ho afronta?
Amb moltes ganes. És important tenir-les en aquest projecte, que l’octubre de l’any que ve farà 30 anys, i també ho afronto amb molt respecte perquè és una responsabilitat. El dia a dia és complex i incert. Tenim molts fronts oberts i molta càrrega de treball, però tot i així ho faig amb molta il·lusió i motivada per poder fer petites accions de millora cada dia, que és el que suma.
Com ha estat el traspàs?
Vaig agafar el càrrec el 4 de juliol, però ja feia gairebé un any que fèiem traspàs amb Marta Serrarols i la directora assistencial, Neus Font. Els ho agraeixo molt perquè no és el mateix començar sola que amb el seu suport. Hem aprofitat també per fer una reorganització nostra. Ja som molt grans, som 106 treballadors, i un equip molt consolidat, tot i que des de la pandèmia hem ampliat molt la plantilla. Som molt treballadors i estem tots molt enfocats al nostre principal objectiu que és oferir un servei de qualitat adequat a les necessitats de la nostra població, a qui impliquem en la presa de decisions.
Què la va motivar a assumir la gerència?
Va anar venint. Soc una persona molt inquieta, treballadora i amb ganes de créixer professionalment i personalment. Quan era cap de l’àrea de pediatria em van oferir un postgrau de lideratge del Col·legi de Metges de Barcelona, que dirigeix el doctor Albert Ledesma, un referent a qui aprecio molt com a persona i el fundador del nostre equip d’autogestió. A partir del postgrau em va sorgir l’interès i després em van fer la proposta d’entomar el càrrec i vaig decidir presentar-m’hi.
Aquest model que tenen de gestió, de base associativa i on s’autogestionen els recursos, va ser un atractiu més per decidir-se?
Totalment. Tot i que som servei públic tenim capacitat d’autogestió i això enriqueix i alhora motiva molt els professionals en la seva tasca. Podem implementar canvis de manera més àgil i participar en la presa de decisions.
Els usuaris noten alguna diferència en el funcionament d’un CAP com aquest?
Nosaltres fem enquestes de satisfacció als usuaris i tenim resultats molt bons. Sempre busquem l’excel·lència i sabem que es poden millorar coses. Tenim molta gent d’altres poblacions que ens ve a demanar ser el seu CAP de referència.
Creu que n’hi hauria d’haver més, de CAP com el seu?
Crec i defenso fermament aquest model i, de fet, la reforma dels CAP que impulsa Salut ja promou que els equips s’autogestionin més.
El sector pateix falta de professionals. Els afecta?
A casa nostra no tenim falta de professionals i això diu molt a favor del nostre model i la nostra forma de treballar. Com que som centre docent participem en la formació d’estudiants de Medicina de la UVic-UCC, Infermeria, auxiliars de clínica o nutricionistes. L’any passat en vam tenir 60 i quan acaben molts d’aquests decideixen quedar-se a treballar perquè coneixen el model.
El que sí que pateixen és falta d’espai. Ara els faran una ampliació però ja tenen el compromís de Salut de construir-los un nou edifici.
L’ampliació és per salvar el moment actual però no és suficient. La plantilla ha crescut molt amb nous rols, com fisioterapeuta, referent de benestar emocional, treballadores socials, nutricionistes… També s’ha dimensionat molt la unitat d’atenció a l’usuari per atendre la gran demanda telefònica i al taulell. Ens falten consultes i punts de treball perquè gran part dels professionals han de fer teletreball per acabar l’agenda no assistencial. L’edifici, a més a més, no està en condicions. Tenim goteres i no hi ha finestres i ens falta llum natural i ventilació, que és essencial en un centre mèdic.
I el nombre de pacients assignats és l’adequat?
No sabem ben bé quin és el número clau que ha de tenir un cupo però sí que hi ha algun metge que té 1.800 usuaris, que és molt i és impensable ampliar-lo més per la sobrecàrrega de feina no assistencial que tenim.
Caldria un tercer CAP a la ciutat de Vic?
Jo crec que el que cal és fer nous i dimensionar bé els dos CAP que tenim per treballar-hi en condicions i atendre bé la població. L’handicap d’un tercer és la falta de professionals que pateix el sector.
Els dos CAP de la ciutat han passat a ser Centre de Salut Integral de Referència (CSIR). Què representa?
El Departament de Salut va constituir l’any passat un comitè per reformar el sistema de salut de Catalunya. En l’àmbit de l’atenció primària el projecte s’enfoca en l’organització i eficiència, desenvolupament professional i un model de l’atenció orientat a les necessitats de la població. En cada un d’aquests blocs es busca fer innovacions i hi ha fins a 25 mesures.
Com ho notarà el pacient?
Es vol millorar, per exemple, les relacions de l’atenció primària amb l’atenció hospitalària, reduir el temps d’espera que hi ha per accedir a l’atenció especialitzada, escurçar els processos diagnòstics o incrementar la capacitat resolutiva dels CAP fent ecografies o cirurgia menor per no derivar tant a l’hospital. Un altre dels avenços és un transcriptor de veu per captar la conversa amb el pacient i traduir-la per acabar amb les barreres idiomàtiques i al mateix temps permetre que el metge pugui mirar a la cara del pacient. D’altra banda, es vol impulsar la figura de l’assistent clínic per fer més tasques administratives i incorporar treballadors socials. També hi ha el projecte estrella pel qual ens han escollit a Vic que és el de millorar el procés de reconeixement de la dependència i un altre pla en clau ciutat que és de cribratge, diagnòstic i intervenció dels trastorns del neurodesenvolupament infantil perquè cada dia veiem més infants amb trastorn de l’espectre autista.
Ha canviat molt la manera d’atendre al llarg de la seva trajectòria?
Més que la manera d’atendre ha canviat molt la població que atenem i la sobrecàrrega de treball. Donada la multiculturalitat que tenim ens trobem que atenem patologies poc conegudes aquí i per això ens hem hagut de formar i també ens trobem amb malalties infeccioses emergents. Ara hi ha brots de xarampió de persones amb baixes cobertures o sense vacunes i més incidència de tuberculosi. També tenim molta càrrega social perquè tenim una població molt vulnerable. És molt important que estiguem molt integrats al barri i conèixer els principals líders de les diferents comunitats perquè a partir d’ells podem fer més educació de salut adaptada a les seves cultures. Dins el pla estratègic ara estem creant un consell de pacients amb el propòsit que ens aportin la seva visió i proposin accions de millora.
