Només un 9% de les sentències es redacten en català a Vic mentre que a Ripoll són un 90%

Inconscientment quan entrem als jutjats canviem de llengua i ens passem del català al castellà. I no és un hàbit sense fonaments, les dades ho avalen. El nombre total de sentències que es van redactar en català durant el 2022 als jutjats de Catalunya va ser de 17.913, xifra que representa un 6,67% del total. Així ho recull l’últim informe sobre l’ús del català en la documentació judicial elaborat per Justícia. I el partit judicial de Vic supera per poc la mitjana catalana. Durant l’any passat, només es van redactar un 8,84% de les sentències en català. A Ripoll, contràriament, se’n van fer un 90,77% en català. https://www.youtube.com/watch?v=SXXS5ZPBEEM L’element clau és l’interlocutor: el jutge. Com que no n’hi ha a Catalunya, sovint són de fora i no entenen el català. “És el principal element castellanitzador”, remarca Rogeli Montoliu, degà del Col·legi d’Advocats de Vic (ICAVic) i expresident de la Comissió de Llengua del CICAC. En aquest sentit, considera que seria fonamental que se’ls exigís “el requisit de conèixer el català”. La diferència abismal entre Vic i Ripoll radica senzillament en l’origen del magistrat. Ara bé, segons l’advocat, el problema de base és que “Catalunya no és un estat independent” per defensar el català com a llengua pròpia. A més, afegeix, “és un signe d’identitat i des de l’Estat espanyol interessa debilitar-lo com a sentiment de pertinença”. Com a exemple, exposa la sentència de l’Estatut en què es va retallar la preferència del català enfront del castellà. Amb aquest context, doncs, remarca que el “català és residual” als jutjats i és un dels àmbits on més pateix, malgrat que el seu ús social també hagi baixat en altres esferes. Per capgirar la situació decadent del català en l’àmbit judicial, enumera diverses propostes. Primer, modificar l’article 231 de la llei orgànica del Poder Judicial, que “predestina que passi tot en castellà”. El principi general estableix que es faci servir aquesta llengua. Tot i que es poden fer servir les cooficials, si algun dels advocats al·lega desconeixement que li provoca indefensió es passa directament al castellà. Es podria seguir parlant en català però després faria falta un traductor, que no sempre hi és. Davant la manca de vocacions de jutges a Catalunya, la Generalitat ha impulsat un sistema de beques perquè hi hagi més aspirants al territori. “Tot i que s’ha fet per evitar la rotació i que vinguin de fora, més que pel català, és evident que si són d’aquí serà més fàcil que el facin servir”, relata el degà, remarcant que “també hi hauria d’haver com un compromís i un retorn [per part dels becats] de fer les actuacions en català”. Cal destacar que les dades de sentències en català no sempre han estat tan dolentes. El 2005, el percentatge era del 20,5%, però va anar baixant: el 2010 era d’un 14% i el 2020, d’un 7,44%. Tal com recorda Montoliu, va ser per un pla pilot de la Generalitat en el qual un centenar de jutjats, dels 600 que hi ha, es van comprometre a fer les actuacions en català. “Es van acostumar a treballar en català”, remarca. Per això, proposa que es recuperi. Una de les altres causes és la poca documentació judicial en català, des de les mateixes lleis, que abans encara es traduïen, fins a la jurisprudència o els materials. “Sembla que no, però tot això et porta cap al castellà”, diu. En aquesta mateixa línia, les universitats també hi juguen un paper fonamental: “Estem formant molts operadors jurídics en castellà i que el seu cervell enraoni així en el món del dret”. També és una qüestió de militància de cada advocat. Segons ell, hi ha poca sensibilitat i a vegades s’acaba claudicant perquè l’entorn està molt castellanitzat. “Si les lleis són en castellà, tens els manuals en castellà, a la universitat t’ho expliquen en castellà i el jutge és de fora i no t’entén, al final, no vols un Premi Pompeu Fabra, sinó una sentència beneficiosa per al teu client i ho fas en castellà”, subratlla. El pla de foment de l’ús del català de la Generalitat ha ajudat a pal·liar-ho. Es dona una paga extra de 25 euros als advocats d’ofici per cada escrit que presentin en català. De fet, en el nombre d’inscrits per col·legis destaca Vic per davant de tota la resta, amb el 61,39%. “Això d’alguna manera ajuda a catalanitzar els procediments”, destaca el degà, mentre remarca que també hauria de passar en l’oralitat. I per acabar de capgirar la situació decadent del català als jutjats, Montoliu en proposa una de molt bàsica: “Quan un jutge fa els advertiments per prendre declaració a un testimoni, li hauria de dir que si vol es pot expressar en català”. D’aquesta manera, de ben segur que quan entréssim a una sala dels jutjats no canviaríem de xip tan fàcilment.

Només un 9% de les sentències es redacten en català a Vic mentre que a Ripoll són un 90%

Presenten a Vic la Lliga per la Llengua, per fomentar l’ús del català d’una manera lúdica

Requisit, parlar català

El Lluçanès és l’única comarca amb el 100% de professorat amb nivell C2 de català

El botó del pànic 2.0

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Commoció i dol a Manlleu