Xavier Palomar és professor a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC, formador de primers auxilis i infermer del Consorci Hospitalari de Vic al servei d’urgències i emergències.
Els primers auxilis són coneixements bàsics per tal de socórrer algú i poden contribuir a salvar vides. La societat, però, està prou formada per fer-hi front?
No, perquè quan et revises els currículums de Primària i Secundària no hi ha una matèria obligatòria on es tracti. Hi ha equips directius d’alguns centres que tenen més sensibilitat i fan alguna formació. Jo per exemple fa 15 o 20 anys vaig estar fent una extraescolar a Gurb, però no hi ha res establert per llei. Sí que és cert que hi ha diferents iniciatives, sobretot des del Consell Català de Ressuscitació, de suport vital bàsic a les escoles, que busquen donar resposta a aquesta mancança.
Hi donem prou importància socialment?
És com en altres àmbits. Només donem importància als primers auxilis quan arriba algun dia que els hem de fer servir.
Tenen dades per saber com són d’importants els primers auxilis?
Hi ha molta informació amb el suport vital bàsic i està demostradíssim que si algú no inicia una maniobra de reanimació les probabilitats de supervivència disminueixen exponencialment a la que passen un o dos minuts. El mateix passaria en el cas d’una hemorràgia si la pèrdua de sang és molt gran, i l’altra situació en què hauríem d’estar tots formats és a poder actuar en cas d’obstrucció d’una via aèria. Si no es fa la maniobra de Heimlich en un ennuegament greu, la persona deixa de respirar i acaba produint-se la mort.
És bo donar cops a l’esquena en aquest últim cas?
Si la persona no pot tossir i fer esforç és l’únic moment en què es pot fer, però si la persona pot estossegar s’ha de deixar fer perquè és el mecanisme que ja té el cos. En cas de necessitar-ho són cinc cops forts entre els omòplats i cinc compressions abdominals.
Hi ha massa pes de mites, informació falsa o desactualitzada en aquest àmbit?
Hi ha molts remeis casolans i hem de sortir del mite que a les cremades s’hi posa pasta de dents o que a les pessigades d’abella s’hi posa fang. Són tradicions que s’han anat passant i per això moltes vegades a les classes de primers auxilis dic que en el curs més que aprendre a fer desaprendran moltes coses.
I també és un mite que cal esperar-se dues hores abans de banyar-se per fer la digestió?
És i no és un mite. El problema que tenim a l’estiu després de dinar és que se’ns hi suma la calor. La nostra sang està fent la digestió i si estem acalorats i entrem de cop a l’aigua freda es produeix un contrast de temperatura, el que es coneix com a tall de digestió, tot i que no ho és com a tal. El nostre organisme no és capaç de regular aquest xoc tèrmic, la persona perd el coneixement i és quan s’ofega. La situació pot passar tant si has menjat com si no.
Quins són els altres casos més comuns on hi ha desactualització?
On és realment preocupant és en els casos de convulsions. La gent posa objectes a la boca per evitar que els afectats es mosseguin la llengua, però com que la persona fa una contracció de la mandíbula acaben produint-li lesions a les genives. No s’ha de posar res a la boca. S’ha de deixar passar i evitar que qualsevol cosa de l’entorn pugui provocar-li més lesions. Després posar-lo en posició lateral de seguretat i esperar que arribi l’ajuda.
Què és el primer que cal fer si som testimonis d’una emergència mèdica i hem de socórrer algú, trucar al 112 o intentar actuar?
Cap de les dues. El primer és fer que la zona sigui segura per evitar que hi hagi una segona víctima. Sempre poso l’exemple d’un accident de trànsit. Abans de baixar del cotxe s’ha de vigilar que un altre no m’atropelli. Després s’ha d’avisar el 112 per donar el màxim d’informació i després m’aproparé i començaré el suport. Tots ens hauríem de gravar al cap el PAS (Protegir, Avisar i Socórrer) perquè tots hem vist als mitjans de comunicació que algú es va aturar en un accident i va ser víctima o algú en va intentar treure un altre del mar i es va acabar ofegant.
En cas de dubte sempre és millor no actuar?
El millor és trucar i estar al costat de la persona, perquè amb això ja l’estem ajudant.
Per molt coneixement que tinguem, com d’important és saber controlar els nervis?
Quan llegeixes llibres antics de primers auxilis, molts comencen dient que no s’ha de perdre la calma però és una frase que sobra, perquè com a ciutadans no estem acostumats a atendre persones en situació d’emergència i sense esperar-nos-ho. Això genera estrès a tothom.
L’estiu és l’època de l’any en què hi ha més emergències o n’hi ha tot l’any?
Canvia la tipologia. Ara hi ha més traumatismes perquè la gent va més amb bicicleta i fa més vida a fora el carrer, també hi ha més problemes amb insectes i tot el que està relacionat amb el bany.
I hi ha col·lectius més vulnerables que d’altres?
Els extrems, tant els nadons com la gent més gran, sobretot quan fa calor durant dies seguits. Tenen més probabilitats de deshidratació i de patir cops de calor.
Quins són els símptomes d’un cop de calor i com s’ha d’actuar?
En el cop de calor ve una sensació de cansament important i augmenta la temperatura corporal. La majoria es produeixen per poca prevenció a l’hora de fer activitats quan fa massa calor i es podrien evitar.
En cas de ferides, que també són habituals a l’estiu, va bé l’alcohol per desinfectar?
No, per a la pell lesionada utilitzarem aigua, sabó i un antisèptic tipus clorhexidina.
Un altre dels clàssics de l’estiu són les picades de medusa. L’error més comú és córrer a netejar la ferida fora de l’aigua?
Sí, s’ha de fer amb aigua del mar i després contactar amb els llocs de socors de les platges perquè ells actuïn.
I si ens trobem una persona que pateix una lipotímia?
Se l’ha de traslladar a una zona ombrívola i on corri l’aire i després se li han d’aixecar les cames per facilitar que la sang torni al cervell. Cal tenir en compte que no se li pot donar beure fins que recuperi la consciència.
També deu ser habitual atendre persones amb intoxicacions i al·lèrgies. En aquests casos, hi ha més marge per actuar?
Depèn. Si l’al·lèrgia afecta la via aèria és una emergència i s’ha de trucar de seguida al 112. En cas d’intoxicació alimentària s’haurà de consultar per mirar que no sigui una salmonel·losi, ja que són infeccions que tendeixen a produir-se a l’estiu.
