El sistema de salut català pateix un mal crònic: la falta de metges. Aquest setembre i octubre, el CAP de Campdevànol ho està vivint en primera persona, perquè en molts dies de les últimes setmanes només n’hi ha hagut un de disponible dels tres que tocaria.
Per posar en antecedents, a finals d’agost es va jubilar una metgessa. Segons explica la directora de l’equip d’atenció primària de l’ABS Ribes de Freser-Campdevànol, Mireia Zarco, la direcció de l’hospital ja feia temps que treballava per cobrir aquesta baixa.
“Teníem un metge que havia fet la rotació rural, que ens havia agradat com treballava i que acabava l’especialitat en medicina familiar i comunitària”, detalla. En principi, el facultatiu s’havia compromès a venir, però a mitjan juliol va comunicar-los que era “inviable per motius personals”.
L’estiu es va poder superar, perquè disposaven de tres o quatre professionals d’urgències donant un cop de mà, però al setembre els tocava fer vacances, com un dels dos metges titulars. De manera que aquest inici d’octubre només n’hi ha hagut un. “Amb el d’urgències, cobrim un 1,80 de 3”, puntualitza Zarco.
La idea del CAP és assignar els pacients de la metgessa jubilada als altres dos professionals si no es troba un substitut abans de novembre. En paral·lel, han incorporat un metge a mitja jornada que fa atenció domiciliària.
Cal dir que a l’ABS són un total de cinc metges –comptant els dos de Ribes– i que és possible que alguna tarda puntual no se n’hagi trobat cap, perquè estava localitzat al municipi ribetà. El més important és que no hi hagi cap imprevist més, perquè si no la situació acabaria essent “crítica”.
UN MAL QUE VE D’AMUNT
La manca de metges no és un problema exclusiu del Ripollès. A Barcelona i a l’àrea metropolitana també el pateixen, però “mentre que allà en troben deu, aquí ens és difícil tenir-ne un”. Per Zarco, hi ha un problema de planificació estatal.
El més clar és que quatre de cada deu persones que es formen en Medicina a Catalunya són d’una altra comunitat autònoma i hi acaben tornant. També hi ha el problema que la nota de tall de la carrera és més alta al Principat que a la resta d’Espanya i hi ha menys estudiants que l’assoleixen.
“Formar un metge són 10 anys i una infermera, de quatre o sis, en funció de si es vol especialitzar”, afirma. Treballar en un hospital gran o fer investigació motiva més que la primària. Després, hi ha problemes d’habitatge, serveis o, simplement, de no sentir-se atret per la muntanya.
Però no tot són punts negatius. En comarques de difícil cobertura com és el cas del Ripollès, es va acordar de pagar un salari més alt per atraure metges, una mesura que no hauria de tardar a materialitzar-se. Les infermeres i les administratives són “molt autònomes i resolutives” i al Ripollès es treballa, a més a més, amb el model d’atenció integrada amb serveis socials.
