Josep Casanovas
El mes de juliol és calor, vacances a tocar i un nou aniversari de l’inici de la nostra Guerra Civil. Una commemoració per recordar la història d’aquell conflicte bèl·lic. A Vic, enguany podem destacar la publicació digital d’una sèrie de trenta imatges sobre refugis antiaeris de la ciutat. Quina sort de poder-los veure! Fins ara només n’era coneguda una sola fotografia, una instantània del refugi de la plaça Major. Ara n’han sortit a la web de Memoria.cat més fotos antigues, per tots nosaltres unes noves imatges.
Sorprèn agradablement l’aparició de noves fonts relacionades amb la Guerra Civil a Vic. El 2018 vaig publicar a la revista Ausa un extens article amb la investigació Vic sota les bombes. Tot i ser molt complet, en els anys següents encara hem pogut ampliar el coneixement sobre els bombardejos aeris a la capital d’Osona (1938-1939), a través de trobar noves imatges i altres fonts històriques inexplorades.
Fa pocs anys, vam poder identificar i veure fotos en vida de víctimes mortals desconegudes, entre elles el cas estremidor d’un infant de només 2 anys. En tinc una imatge fixada al meu Twitter. És una de les 24 persones comptabilitzades, amb noms i cognoms, mortes a Vic a conseqüència dels atacs de l’aviació feixista. Ell i la seva àvia van morir a l’inici del carrer de la Fusina, molt a prop d’una entrada del refugi de trinxera en ziga-zaga del solar del convent enderrocat de Santa Clara. Ara també hem pogut veure aquest refugi en les fotos publicades, abans només ens l’imaginàvem.
Amb la realització del documental Refugi 4: perill de bombardeig (2020), disponible a YouTube, vam recollir amb la càmera el testimoni de persones que van viure directament els bombardeigs a Vic. Un film on també hi ha una reconstrucció en 3D del refugi del barri de l’Estació, prop del Sucre. A falta d’imatges fotogràfiques d’aquest refugi, sense poder accedir al seu interior, vam optar per recrear-lo a partir dels plànols existents.
De plànols de refugis de Vic fa alguns mesos n’han aparegut de nous. Concretament el projecte original del refugi número 3, el de la plaça Major, dibuixat pulcrament en tinta sobre paper vegetal. Ara disposem de fotos de la construcció d’aquest refugi el març de 1938, així com també d’unes instantànies posteriors, les d’un simulacre d’alarma de bombardeig, amb persones corrent cap a les seves portes. Un refugi eliminat per la construcció de l’aparcament subterrani de la plaça. L’Ajuntament de Vic està en camí d’adquirir aquests plànols i dipositar-los a l’arxiu municipal.
Més plànols, imatges i documentació sobre la Guerra Civil podem trobar en el llibre exhaurit El meu pare l’arquitecte (2017). Una obra del fotògraf i home de teatre Manel Gausa, escrita en memòria de la figura del seu progenitor, l’arquitecte municipal responsable tècnic dels refugis de Vic. Gausa conserva ordenadament un arxiu familiar extraordinari. En destaquen unes magnífiques fotografies, d’abans i després de la guerra, però cap d’aquesta. Fa anys que periòdicament les penja al seu Facebook.
El passat mes de juny, en Manel va fer 90 anys. Aquest ja no, però un altre aniversari seria un bon moment per fer un reconeixement als Gausa, pare i fill. Ells també han aportat noves i valuoses imatges per veure la nostra història recent.
