L’oli de ginebre, un líquid negrós d’olor penetrant semblant en aspecte al quitrà, havia estat un remei popular força utilitzat tòpicament per curar dolors musculars, per al mal de coll o per calmar el mal de queixal, encara que l’ús més habitual era amb el bestiar, per a la glossopeda i per curar ferides i malalties de la pell.
La seva elaboració havia estat una tasca que duien a terme habitualment pagesos i pastors que en coneixien les propietats i els usos, i al Lluçanès se’n torna a destil·lar des de fa una desena d’anys a la zona de la Pedra Dreta, tal com es va fer el passat dia 25 de febrer.
La iniciativa de tornar-lo a elaborar va sorgir arran del treball d’investigació que estan duent a terme la farmacèutica especialista en etnobotànica M. Àngels Bonet i l’antropòloga Roser Reixach sobre remeis populars al Lluçanès al segle XX, quan en una entrevista se’ls va parlar d’aquest procés. Va ser llavors que Benet Pons, juntament amb el seu tiet Jaume Pons, que n’havia après de jove, van animar-se a recuperar-ho i van recordar fins i tot diferents indrets habilitats per a la seva producció. Actualment els artífexs que ho continuen mantenint són el mateix Benet Pons juntament amb Jaume Bosch i Josep Vilà.
Aquest procés es duia a terme en temporada d’hivern en un espai rocós on s’ha de marcar amb regates un cercle de la mida del bidó metàl·lic que es vol utilitzar, un cercle del qual surt una canalització. Alhora cal disposar d’un mur “que construíem amb pedres”, tal com explica Pons, per evitar que el foc passi a la banda per on surt l’oli. Dins del bidó s’hi posen soques de ginebre blanc “ben seques i ben atapeïdes”, i aquest es gira de cap per avall per encaixar en el cercle marcat i es rejunta, abans amb fang i ara amb ciment. A continuació es fa foc intens per damunt d’aquest bidó “amb troncs d’alzina”, i amb les altes temperatures, per un procés de destil·lació seca, en surt primerament fum per la conducció marcada, seguidament aigua i finalment l’oli.
L’activitat, que va començar el 2012, va tenir molt bona rebuda, i en diferents edicions ha arribat a aplegar al voltant d’un centenar de persones procedents d’indrets geogràfics ben diversos que van interessar-se per la seva recuperació, com va ser el cas de Riba-roja d’Ebre. Al mateix temps Bonet i Reixach han presentat aquesta iniciativa, amb xerrades, imatges i vídeos, en diferents congressos d’etnobotànica, alguns a escala internacional com els celebrats a Córdoba i Marràqueix.
A més, gràcies a la difusió aconseguida, altres poblacions properes van sol·licitar que es pogués fer aquesta demostració al seu municipi, com ha estat el cas de Sant Martí d’Albars o Sagàs, localitat aquesta darrera que en els darrers anys forma part de la programació de la festa major amb el mateix Benet Pons com a impulsor.
