Osona és una de les comarques amb més teulades d’amiant

Compte enrere per a l’eliminació al llarg dels propers vuit anys de les més de 700.000 tones d’amiant que hi ha a Catalunya. La Generalitat va aprovar l’any passat el pla nacional per a l’erradicació total d’aquest mineral nociu per a la salut i aquesta setmana va donar a conèixer un element que ha de facilitar la detecció dels principals elements que en contenen. És el mapa del cens de cobertes, obtingut per l’Institut Cartogràfic i Geològic a través d’un rastreig aeri de les teulades, el qual evidencia que Osona tindrà feina perquè darrere l’Àrea Metropolitana de Barcelona és dels territoris amb més concentració juntament amb el Bages, el Segrià i les Terres de l’Ebre. De les 122.460 cobertes que s’han detectat a Catalunya amb uralita –nom comercial amb què es coneix el fibrociment amb amiant–, 7.511 són a la comarca d’Osona, xifra que representa el 6,13% del total del país. Al Ripollès són 636 els teulats que s’han detectat, un 0,52%, mentre que al Lluçanès n’hi consten 871, un 0,71%. La major part de les d’Osona es troben a Vic (vegeu el gràfic), però també destaquen Gurb i Manlleu i si es pren de referència el nombre d’habitants per tones, entre els municipis catalans amb més presència hi ha Sora, amb 4.024,9 kg/per càpita. Teulades d'amiant a Osona, el Lluçanès i el Ripollès El fibrociment amb amiant es troba principalment a les teulades de les naus dels polígons industrials –on sobresurten per la quantitat de metres els casos de Roda de Ter i Sant Bartomeu del Grau, per efecte de les antigues naus de Puigneró–, però també n’hi ha als coberts de granges i d’alguns pavellons poliesportius com els del Patí Vic. Eliminar-lo s’ha convertit en prioritat seguint la normativa europea. “És un repte de país perquè té una triple afectació a la vida de la ciutadania: afecta la salut pública, laboral i mediambiental. Cal passar de les bones paraules a l’acció”, deia durant la presentació de la nova eina gràfica i interactiva la vicepresidenta del govern, Laura Vilagrà. Les dades del nou cens arribaran als ajuntaments amb una eina d’anàlisi al detall que inclou el nombre de cobertes, els metres quadrats i els quilos de fibrociment per habitant. La Generalitat també ha creat un visor obert a la ciutadania per consultar les cobertes a amiant.gencat.cat. Amb aquest cens a la mà, els municipis hauran de contrastar ara la informació ja que les instal·lacions de fibrociment dels últims anys no contenen amiant i no s’han de tenir en compte i també n’hi pot haver de no detectades pel fet d’estar cobertes amb pintura o amb vegetació. Caldrà, doncs, detallar el percentatge real i sumar-hi altres elements on és present aquest material com ara baixants, aïllaments industrials o canalitzacions subterrànies. Els ajuntaments hauran de valorar també els riscos per a la salut i prioritzar els col·lectius més sensibles com les escoles o els centres sanitaris. Des de l’any 2019 l’Agència de Residus de Catalunya ha atorgat més de 71 milions d’euros per retirar amiant, un element prohibit des del 2002, però permès als llocs on ja estava instal·lat sempre que estigués en bon estat. Darrerament, a més a més, s’hi ha afegit una línia per substituir les cobertes i instal·lar plaques solars “que generaran energia neta, energia que ens permetrà avançar cap al país més electrificat i amb menys emissions”, segons el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort. Tot i no haver aprovat els pressupostos, Mascort va assegurar que aquest 2024 es repetirà la convocatòria d’ajuts, aquest cop amb una dotació de 10 milions d’euros. Unes subvencions públiques que han de permetre assolir l’objectiu d’eliminar aquest producte estrella de la construcció durant la segona meitat del segle passat per la seva resistència i baix cost i fer-ho en un termini curt de temps: de tots els edificis públics el 2028 i del conjunt del territori català el 2032. El Moianès ronda el miler de cobertes Amb la nova eina de detecció aèria que ha promogut la Generalitat, al Moianès s’hi han censat 985 teulades de fibrociment. La major part es concentren a la capital, Moià, on en consten 340, seguida de Santa Maria d’Oló, on n’hi ha 147, i Calders, amb 113. A la resta de municipis de la comarca la quantitat està per sota el centenar de cobertes: Castellterçol (98), Monistrol de Cal-ders (91), Castellcir (64), Collsuspina (62), l’Estany (36), Sant Quirze Safaja (21) i Granera (13).

Osona és una de les comarques amb més teulades d’amiant

El 40% de les fonts d’Osona i el Lluçanès superen el llindar de contaminació de l’OMS

La depuradora de Vic, a punt per servir aigua regenerada

L’ACA demana prudència tot i l’aixecament de les restriccions per la sequera

Una tercera part de les fonts d’Osona i el Lluçanès no raja

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Arresten el conductor que va provocar l'accident mortal a l'Eix on van morir una dona embarassada i la seva parella

Junts trenca amb el PSC i es queda governant en minoria a Manlleu

Dos accidents aquesta tarda a la C-17, a Tona i Orís

Detenen dos joves per atracar una joieria a Torelló

Roben a l’aparcament dels treballadors de l’Hospital de Vic

La comunitat musulmana de Manlleu organitza un iftar especial per donar a conèixer el ramadà

Arriba a judici 20 anys després l'estafa immobiliària als pisos de Can Garcia de Manlleu

Problemes per circular per algunes carreteres del Ripollès per culpa de la neu

Mor l'empresari de Taradell Aman Barfull