Osona posarà en marxa un programa transversal per abordar la problemàtica del sensellarisme. La prevenció i actuació coordinada amb els diferents agents i administracions és una de les claus. És el primer pla que s’impulsa a la comarca amb aquestes característiques i amb una durada de 4 anys en aquesta primera fase.
Una de les particularitats és que les persones que viuen al carrer no arriben al 4% mentre que el gruix important són aquelles que viuen en infrahabitatges i edificis ocupats. Les primeres accions es posaran en marxa el mes vinent, com ara la creació d’una taula comarcal de sensellarisme. “Arribarem on podrem en funció dels recursos que tinguem”, afirma un dels responsables, Marcel Barjoan.
El pla arriba després de fer la diagnosi el 2023 a Osona. Ara fan un pas més amb un projecte que planifica un seguit d’accions per abordar un tema de “gran complexitat” com és el sensellarisme. “Cada dia ens porta situacions noves i ens hem d’anar adaptant”, assenyala el responsable de l’àrea de sensellarisme del Consorci d’Osona de Serveis Socials.
Un exemple és la pesta porcina africana que ja ha comportat que el sector carni prescindeixi de més de 350 treballadors de Santa Eugènia de Berga, afectats per un ERTO de força major per la crisi sanitària. Es tracta d’un sector que ocupa persones emigrades i amb dificultats per accedir a habitatge. Segons Barjoan, caldrà “estar-hi a sobre” i valorar si cal activar algun pla d’emergència.
El pla preveu quatre grans eixos d’acció. Concretament, la creació d’una taula amb tots els agents implicats, un grup motor i comissions de seguiment; una línia de prevenció i monitoratge de casos susceptibles de convertir-se en sensellarisme; l’atenció central a la persona, que busca actuar de forma personalitzada a cada cas i, per últim, la captació de pressupost.
“Aquesta última és l’estrella i dependrà de la dotació econòmica que ens doni la Generalitat i en aquest moment no sabem encara quina serà”, admet Barjoan. Aquest tema s’està treballant des del Departament de Drets Socials i el Consell Comarcal.
En funció dels recursos, es podrà disposar de més o menys pisos i més plans d’emergència. “Tot anirà lligat a la capacitat econòmica”, afegeix. “Es posarà en marxa tot el gener per intentar revertir o atenuar la situació que cada dia és més greu”, remarca.
Poques persones dormint al carrer i perfils molt variats
Aquesta problemàtica a Osona se centra sobretot en persones que viuen en infrahabitatges -des d’un local sense ventilació, una habitació amb moltes persones o el conegut com a ‘llit calent’, on vàries persones dormen segons el moment del dia- i persones que ocupen habitatges o naus.
“Tenim famílies senceres dormint en garatges sense aigua, llum ni calefacció, joves vivint en fàbriques abandonades o famílies vivint amb 15 persones més en un pis de 60 metres quadrats”, detalla Barjoan. No tenen xifres exactes però són situacions conegudes per Serveis Socials, entitats del tercer sector i ajuntaments.
“Les persones que dormen al carrer no arriben ni a un 4%”, remarca. Preocupen especialment els col·lectius més vulnerables, com ara mainada que després ha d’anar a l’escola, dones, gent gran o persones que, a més a més, també pateixen un problema de salut mental o d’addicions. “Són situacions que passen més o menys desapercebudes” i on no hi ha una xifra que les quantifiqui perquè no és fàcil de detectar.
El pla compta amb la implicació del Consell Comarcal d’Osona, la Mancomunitat de la Plana, el Consorci d’Acció Social i els Ajuntaments de Torelló i Manlleu. Vic no hi entra perquè ja tenen el seu propi pla de sensellarisme.
