Tot i que els primers sis mesos d’aquest 2024 el ritme ha frenat una mica respecte als anys 2022 i 2023, Osona es manté entre les 15 comarques catalanes on s’està construint més habitatge d’obra nova.
El rànquing l’encapçalen, de manera gens sorpresiva, Barcelona i la seva àrea d’influència més immediata, així com la costa, mentre que les xifres cauen a les zones típicament afectades pel despoblament i les de muntanya, incloent-hi el Ripollès.
En el cas d’Osona, destaca la capital, Vic, que concentra 43 dels 135 habitatges iniciats a Osona aquest 2024 i 91 dels 194 ja finalitzats, i que en l’exercici anterior també havia sobresortit en totes dues categories.
Una amalgama de promocions d’obra nova que abraça des de les Perles, als carrers Montserrat i Sant Segimon, fins als blocs de pisos de davant l’estació de tren i els que van prenent forma al Nadal –zona en clara ebullició– o al solar de la Torre Espona, l’espai a tocar de la plaça del Mil·lenari que havia acollit fins fa pocs anys el convent de les Carmelites de la Presentació.
Tal com ha anat resseguint EL 9 NOU, la febre per viure a Vic és també constatable als aparadors i portals d’agències immobiliàries, amb pisos que gairebé freguen el milió d’euros en el cas dels més cèntrics i de màximes prestacions.
On no destaca tant la ciutat és en la compravenda de segona mà, un mercat que representa entre 7 i 8 de cada 10 transaccions a Manresa i que a la capital d’Osona es queda al 50%.
Les dades –recopilades per l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) basant-se en estadístiques de l’Agència de l’Habitatge– es van donar a conèixer en una jornada que va tenir lloc dilluns a Vic, en col·laboració amb CaixaBank.
El director de l’APCE, Marc Torrent, hi explicava que malgrat que la construcció repunta “després de molts anys de crisi”, continua “per sota de les necessitats”: “Hi ha una ràtio que funciona arreu del territori que estableix que una ciutat hauria de produir uns tres habitatges l’any per cada mil habitants. A les comarques centrals no hi arribem”.
Al seu entendre, a més a més, l’oferta hauria de ser encara major a Vic, ja que el municipi exerceix de “pol d’atracció comarcal i de mà d’obra” i la universitat hi aporta molts estudiants que necessiten lloc per viure.
Partint d’aquesta base, Torrent es refermava en la necessitat d’incrementar l’habitatge: “I per a totes les demandes, tant lliure com assequible”.
En el primer cas, “està clar que val la pena que els agents del territori valorin la demanda i emprenguin nous projectes d’inversió”.
En el segon, “hem de ser capaços de tirar endavant fórmules de col·laboració publicoprivades que ens abasteixin de parc immobiliari per atendre les necessitats de les famílies més vulnerables, i també solucions enfocades a joves i gent gran, com pot ser l’habitatge cooperatiu”.
No cal dir que el tema està de rabiosa actualitat, des de l’anunci que feia la setmana passada el president de la Generalitat, Salvador Illa, que es construiran 50.000 habitatges públics a Catalunya entre ara i el 2030, fins a les protestes massives als carrers de Madrid o el bo jove que aprovava dimarts el Consell de Ministres i que pot representar ajuts de fins a 250 euros mensuals a l’hora de pagar el lloguer.
“Mesures que a curt termini poden semblar bones”, apuntava Torrent dilluns, “però que no resolen el problema de fons, que és la falta de tot tipus d’habitatges”.
Albert Castells (Junts), l’alcalde de Vic, admetia que la “manca d’oferta i els preus disparats” suposen una “gran preocupació”.
I sumava al diagnòstic i a les solucions optar per la rehabilitació: “Des de l’Ajuntament tenim un programa d’ajudes dotat amb un milió d’euros” i, entre altres, “un d’acompanyament a propietaris que tinguin habitatges tancats i els vulguin posar al mercat de lloguer. Assumim la intermediació i som garantia que el contracte funcionarà. Més que a regular els preus, que s’ha demostrat que no funciona, creiem a posar facilitats”.
Durant la jornada també van aflorar problemes tangencials, com la demanda dels promotors d’escurçar tràmits –segons l’APCE, les llicències d’obres es fan esperar una mitjana d’un any– o la manca de mà d’obra qualificada. Castells recordava que, a més a més de la formació professional, iniciatives com l’Escola de Segones Oportunitats poden respondre a les demandes del sector.
