Un total de nou persones de la Catalunya Central han rebut l’ajuda a morir des que es va aprovar la llei de l’eutanàsia. Osona és la comarca d’aquest territori on se n’han fet més. L’última va ser divendres passat. El veí de Gurb Josep Aparicio, de 66 anys, va sol·licitar l’eutanàsia després de 13 anys lluitant contra un Parkinson sever. Va voler deixar testimoni del seu cas per ajudar altres persones en una entrevista concedida a EL 9 NOU fa un mes
Després de més de 13 anys lluitant contra un Parkinson sever, una malaltia neurodegenerativa sense curació i que en els últims mesos li havia agreujat la seva dependència, el veí de Gurb Josep Aparicio, de 66 anys, va demanar l’eutanàsia.
Professor a diversos instituts d’Osona i a l’escola d’adults, Aparicio va morir divendres passat a l’Hospital Universitari de Vic. Com a donant d’òrgans, un equip desplaçat des de l’Hospital Clínic de Barcelona li va fer l’extracció d’aquests perquè poguessin ser trasplantats a persones que els necessitessin.
Envoltat de la seva família més propera, la seva dona i els seus dos fills, les últimes paraules ja estirat al llit i sedat va ser una expressió d’alliberament, d’haver-se tret de sobre el patiment d’una malaltia que arrossegava d’anys.
Ho recordava diumenge en la cerimònia de comiat el seu fill gran en un tanatori de Vic que es va omplir per dir-li adeu.
Des que va entrar en vigor la llei orgànica de regulació de l’eutanàsia, el 25 de juny de l’any 2021, més de 300 persones han rebut l’ajuda a morir a Catalunya. El nombre de peticions, però, ha estat més del doble, prop de 700.
En el cas de la Catalunya Central, l’han sol·licitat un total de 29 persones, de les quals s’ha practicat l’eutanàsia a 9. Tot i que el Departament de Salut no ha facilitat les dades desglossades, sí que han confirmat que Osona és la comarca de la Catalunya Central en què ha tingut més incidència, és on més gent l’ha demanada i més gent ha rebut aquesta prestació d’ajuda per morir.
La tendència és a l’alça: des de principi d’any ja s’ha superat la xifra d’eutanàsies (98) que es van practicar l’any passat a Catalunya d’un total de 219 sol·licituds.
Des de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD), que van donar assessorament a Josep Aparicio i la seva família, adverteixen que “els metges tenen encara poca informació i formació sobre l’eutanàsia”.
Per això des de l’associació s’encarreguen d’ajudar les famílies que s’han trobat amb problemes, explica la metgessa Montse Sala. Des del Departament de Salut admeten aquesta mancança –una enquesta entre professionals de la Catalunya Central va demostrar que gairebé 9 de cada 10 no coneixien bé la llei de regulació de l’eutanàsia–, però hi han començat a posar solució.
Fa quinze dies, el dijous 26 de setembre, es va fer una sessió formativa sobre el desplegament de la llei de prestació d’ajuda a morir. Va ser un èxit. Hi van assistir 130 professionals i n’hi va haver que es van quedar fora, pendents que es convoqui una nova sessió.
La majoria de les sol·licituds d’eutanàsia procedeixen de l’atenció primària (el 60% dels casos), un 32% dels hospitals, un 6% de l’atenció intermèdia i un 2% de les residències.
La llei estableix que per rebre la prestació d’ajuda a morir “cal estar capacitat i ser conscient” en el moment de la sol·licitud. La poden demanar només les persones que pateixin una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant.
Ha de quedar molt clar que ho demana la persona de forma voluntària –de fet el pacient ha de fer dues sol·licituds per escrit deixant una separació d’almenys quinze dies naturals entre cadascuna– i que, per tant, no és el resultat de cap pressió externa.
Teresa Martí, la dona de Josep Aparicio, dona fe que la llei és molt garantista en aquest sentit: “Busquen que cap persona pugui ser induïda, ha de quedar claríssim que és ell qui ho demana i està totalment convençut”.
En el seu cas, en què el Parkinson va provocar-li també una demència, va haver de superar un test per demostrar que estava capacitat per prendre una decisió com aquesta. Després de l’inici de la tramitació per part del metge i d’aquestes dues sol·licituds, és la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya –formada entre d’altres per professionals sanitaris i juristes– qui l’ha d’autoritzar.
Des que es va aprovar la llei de l’eutanàsia s’ha multiplicat el nombre de persones que han signat el Document de Voluntats Anticipades. Això permet que en cas que una persona es trobi en una situació en què no pugui expressar personalment la seva voluntat se li reconegui a través d’aquest document.
En els darrers tres anys s’ha superat la xifra dels 56.000 documents irmats a Catalunya. A Osona, ja ho han fet 4.358.
