Judith Raya
La biodiveristat de la demarcació de Barcelona pateix una pèrdua significativa del 40% en 20 anys, i la comarca d’Osona no n’és una excepció. Així ho indica, un estudi de la Diputació de Barcelona, dins del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural a la seva Xarxa de Parca Naturals,
En relació amb les espècies més afectades, a la comarca es troben especialment en perill el duc, el mussol comú i, sobretot, els insectes pol·linitzadors com les papallones, que desapareixen a canvi del mosquit tigre. Aquesta última és un problema, també, al conjunt de la demarcació.
La falta d’aquests animals a la zona pot perjudicar a la cadena tròfica, és a dir, quan un ésser viu s’alimenta d’un altre i que, per tant, en viu. Així doncs, per exemple, si tinguéssim més mussols, el nombre de conills, que cada vegada és més elevat, disminuiria. En aquest cas, l’equilibri de la natura es comença a trencar i és quan es parla ja d’un problema greu de la biodiversitat del territori.
En aquests canvis té un paper molt important el canvi climàtic i l’activitat de l’home a la natura, que modifiquen el paisatge. Si el panorama actual no es reverteix, la tendència és una homogeneïtzació de la biodiversitat, amb una disminució progressiva de les espècies pròpies de cada territori.
Per tal de prevenir una continuïtat en la pèrdua de la biodiversitat, des de la Diputació s’està intentant crear consciència del tema als ajuntaments. Una de les mesures que es busca implementar és incloure plantes autòctones als parcs públics, en comptes de plantar flors d’hivernacle, per tal de donar més alimentació i cobertura als insectes.
