Osona ha perdut un 40% de la biodiversitat en 20 anys

Carla Pérez Al llarg de les últimes dues dècades, la biodiversitat de la comarca i, en general, de la demarcació de Barcelona ha disminuït significativament. Arran dels efectes de l’activitat humana i del canvi climàtic en el medi, es pre-veu que el panorama actual tendei-xi cap a una homogeneïtzació de les espècies autòctones de cada territori. Per tal de revertir la situació, la Diputació de Barcelona busca crear consci-ència als ajuntaments Un estudi de la Diputació de Barcelona, dins del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural a la seva Xarxa de Parcs Naturals (PSR), indica una pèrdua significativa de biodiversitat a la demarcació de Barcelona. Les dades corresponen a una davallada del 40% en 20 anys al territori, i la comarca d’Osona no n’és una excepció. “A la societat hi donem poca rellevància, però en té molta, perquè afecta a tots els éssers vius, inclosos els humans”, assegura el diputat delegat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega. En aquest sentit, en algunes zones de la demarcació la massa forestal ha crescut i, en conseqüència, la biodiversitat als boscos ha canviat. Tal com explica Fàbrega, augmenten espècies com el porc senglar, però, en canvi, d’aquelles que necessiten espais oberts per viure cada vegada n’hi ha menys. En relació amb les espècies més afectades, a la comarca es troben especialment en perill el duc, el mussol comú i, sobretot, els insectes pol·linitzadors com les papallones, que desapareixen a canvi del mosquit tigre. De fet, la pèrdua del nombre de papallones no només és un problema a la comarca, sinó també al conjunt de la demarcació. Per exemple, a l’Àrea Metropolitana han disminuït més d’un 30% durant la sequera. “Si deixem de tenir insectes com les papallones, qui pol·linitzarà els arbres fruiters?”, qüestiona Fàbrega. Segons apunta, “els negacionistes ho defensen dient que s’inventaran drons que duguin a terme aquesta funció dels insectes, però la realitat és que la natura és un equilibri molt fràgil”. Quan aquest equilibri es comença a trencar és quan es parla d’un problema greu en la biodiversitat del territori. Fàbrega ho recull englobant la importància de la cadena tròfica, un concepte que serveix per explicar que un ésser viu s’alimenta d’un altre i que, per tant, en viu. “Si per exemple tinguéssim més mussols, el nombre de conills, que cada vegada és més elevat, disminuiria”, apunta. Així, indica que el fet que es vegin més conills comporta un trencament d’aquesta cadena, per l’activitat de l’home a la natura, que altera part de l’ecosistema. A més, també hi juga un paper important el canvi climàtic, que modifica el paisatge. Per exemple, a la comarca del Moianès cada vegada hi ha més hectàrees de pins que s’estan morint arran de malalties ocasionades per paràsits i pel canvi de les temperatures. Segons indica el biòleg Albert Palou, és mitjançant aquesta pèrdua que els sistemes esdevenen cada vegada més simples, afectant l’ecosistema. “Si el panorama actual no es reverteix, la tendència és una homogeneïtzació de la biodiversitat, amb una disminució progressiva de les espècies pròpies de cada territori”, afegeix Palou. Per tal de prevenir una continuïtat en la pèrdua de la biodiversitat, des de la Diputació de Barcelona s’està intentant crear consciència del tema amb els ajuntaments. Una de les mesures que es busca implementar és incloure plantes autòctones als parcs públics, en comptes de plantar flors d’hivernacle, per tal de donar més alimentació i cobertura als insectes. D’altra banda, Fàbrega comenta que és igualment rellevant tenir punts d’aigua o basses perquè els amfibis es puguin reproduir, i reintroduir espècies que ja havien existit abans al país, com el linx ibèric, per tal de controlar el nombre de conills a la zona. En un mateix plantejament per protegir la natura, un estudi del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha conclòs que la millor manera per fer front a la problemàtica ecològica és l’ús extensiu del territori, que a més permet revertir el despoblament a zones rurals. En aquest sentit, segons dades de l’INAP, entre els anys 1960 i 2021 es van perdre uns 5,3 milions d’habitants a les zones rurals de l’Estat i, amb això, un dels objectius de la política actual és restaurar aquesta dinàmica. D’aquesta manera i tal com explica l’investigador del CREAF i de la UAB Paco Lloret, “potenciar activitats extensives fa que la gent romangui a poblacions petites, però, alhora, també poden tenir un impacte positiu en l’entorn natural, afavorint la silvopastura o l’agroecologia”. El Parc del Castell de Montesquiu, model de diversitat botànica El Sistema de Parcel·les de Seguiment de la Biodiversitat terrestre (SISEBIO) va dur a terme a mitjans de juliol un estudi al Parc del Castell de Montesquiu amb la voluntat de determinar les tendències de l’estructura i comunitats d’organismes terrestres, plantes i biodiversitat del sòl, per generar indicadors de l’estat de conservació del medi natural. Mitjançant el projecte, promogut per la Generalitat i dirigit pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’estudi va determinar fins a 28 espècies llenyoses en una parcel·la de roureda de 1.600 metres quadrats propera a Sant Moí. Aquesta diversitat del Parc es deu a l’heterogeneïtat del medi, que compta amb zones de bosc dens i ombrívol, però també amb clarianes. Entre algunes de les espècies que hi habiten hi ha algunes singularitats, com exemplars de pomera silvestre, l’antecessor de les pomeres cultivades, o l’espina cervina que es veu a la fotografia i que es tracta d’un arbust poc abundant a Catalunya. A més, també hi ajuda la combinació d’espècies d’òptim centreeuropeu, com el til·ler de fulla petita i el roure pènol, amb altres més mediterrànies, com el fals aladern i la farigola. Per contra, però, l’estudi també evidencia una greu afectació sobre els boixos ocasionada per la papallona exòtica invasora.

Osona ha perdut un 40% de la biodiversitat en 20 anys

Manlleu reforça la xarxa d’aigua per reduir fuites i pensant en futures sequeres

Vic tancarà els contenidors de compostatge mentre que a les Masies de Roda els potenciaran

El Ripollès preveu tancar tots els contenidors de rebuig entre aquest any i principis del 2027

“Quan parlem del medi cal pensar que els plàstics no estan sols”

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta