El Lluçanès i Osona son, per aquest ordre, la segona i tercera comarca catalanes amb un més alt percentatge de recollida selectiva, per sobre del 73%. El rànquing -amb dades tancades de 2024- el lidera la Conca de Barberà, que aquest 2025 s’ha situat per sobre del 75% de mitjana comarcal. Per municipis destaca el cas de Centelles, que amb un 81% de recollida selectiva aconsegueix el vuitè millor resultat del país.
D’un escàs 14%, a gairebé el 50%. Aquest és el canvi en el percentatge de recollida selectiva de residus a Catalunya entre l’any 2000 i l’any 2024, mostra del salt endavant que els municipis catalans han fet durant el primer quart de segle XXI.
La universalització de la recollida separada en contenidors i l’arribada de les recollides d’alta eficiència, així com la consciència social, expliquen aquestes xifres, segons el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Albert Planell admet, però, que “es pot anar més enllà” i insisteix que cal “separar” més i millor. Com recorda, en termes de reciclatge Catalunya segueix lluny dels objectius europeus (un 55% per aquest 2025), amb un 39% de tot el residu municipal generat l’any passat.
Els municipis catalans van generar l’any passat 3,86 milions de tones de residus. De totes,1,82 tones es van recollir de forma selectiva (el 47%), és a dir, separada en fraccions com la matèria orgànica, paper i cartró, vidre, envasos lleugers, residus voluminosos, piles, etc.
Així, respecte de fa 25 anys, la fracció ‘resta’ (la brossa de tota la vida), allò que és més difícil de tractar i, per tant, de revaloritzar, ha passat del 86% de tot el residu que es generava als municipis a una mica més de la meitat (un 52%). Amb tot, el 2024 encara han suposat més de 2 milions de tones de brossa no separada.
El salt és evident, com explica Albert Planell en una entrevista a l’ACN, respecte d’aquell “simbòlic 14%” de recollida selectiva que feien els municipis al tombant de segle. No ha estat, però un canvi uniforme.
Les dades de l’ARC mostren com algunes comarques lideren aquesta dinàmica, amb percentatges propers o superiors al 70% de recollida selectiva, com els casos ja citats de la Conca de Barberà, el Lluçanès, Osona, el Priorat o el Berguedà, mentre en d’altres no superen el 40%, com la Cerdanya (28,6%), la Vall d’Aran, el Tarragonès, el Garraf o el Segrià.
Per municipis, s’observa com són les localitats que han implantat models de recollida “d’alta eficiència”, els que tenen percentatges més elevats de selectiva respecte del residu municipal que generen, particularment els que fan servir la recollida porta a porta: Verges (Baix Empordà), amb un 93,9% de recollida selectiva o Torrelavit (Alt Penedès), amb un 92,3%, en són només dos exemples.
Planell assegura que aquest és un camí que “anirà endavant en el futur” perquè millora l’eficiència de la recollida, i també perquè facilita particularitzar el pagament de les taxes municipals de residus en funció de com separa. “L’objectiu de que estem fent és que la gent pagui per generació, és a dir, que un ciutadà que ho fa bé no ha de pagar el mateix que un que no ho fa”. Cal recordar que la UE ha obligat els ajuntaments a traslladar als ciutadans el cost del servei de recollida d’escombraries, a través d’una taxa municipal. La taxa, de moment, és igual per a tots els habitants del mateix municipi.
Amb independència del procés de recollida, un altre aspecte que mostren les dades de l’Agència és l’augment moderat del volum de residus totals, malgrat l’augment poblacional i del consum. I és que si bé en xifres absolutes ara n’hi ha més -fa 25 anys es generaven 3,58 tones d’escombraries i ara en són 3,86-, la ràtio de quilos de residu per habitant i any ha caigut de 570,6 quilos a 480,6. Traduïts a kg/dia, s’ha passat d’1,56kg de brossa al dia habitant a 1,37.
“Això ens dona esperances de cap a on hem de seguir els propers anys, ja que malgrat l’augment de població i del PIB la generació s’ha mantingut. Segurament per una diversitat de condicions, però una bona part és per la conscienciació que entre tots hem tingut” (sobre l’excés de consum i la necessitat de reciclar), apunta Planell.
Separar millor per poder reciclar més
Més enllà de l’evolució positiva de la recollida selectiva, des de l’ARC assenyalen un fet en aparença contradictori: l’índex de reciclatge a Catalunya està per sota del 40%. Aquest és un indicador diferenciat del de la recollida selectiva, que com s’ha dit s’apropa ja al 50% a Catalunya, però està interrelacionat: “Com millor recollim, com més separadament, més fàcil serà el reaprofitament i el reciclatge”.
Planell diu reconeix que actualment el desafiament passa no només per separar més i millor, sinó també per generar “una indústria” capaç d’aprofitar tots aquests materials de rebuig per tornar-los a convertir en béns de consum. “El repte és que hem d’arribar al 65% de reciclatge l’any 2035”, recorda el director de l’Agència.
En els últims 25 anys, la demarcació de Girona ha passat d’un 12,5% de recollida selectiva a més del 50%. El salt que s’ha registrat és més gran que en el conjunt de Catalunya, tant perquè partia de més avall com perquè ara se situa per sobre de la mitjana catalana. Pel que fa a la quantitat de residus per persona i dia, Girona era la que més en generava (més de 2 quilos per habitant diaris). Ara, en canvi, ha baixat fins als 1,59 quilos per persona.
L’Ajuntament gironí preveu que el 2025 es tancarà amb una crescuda de vuit punts, gràcies al nou sistema de recollida que s’ha anat implementant al llarg d’aquest any. El nou model, que combina el porta a porta i els contenidors intel·ligents, ha generat moltes queixes entre els veïns, però ha fet millorar uns registres que feia temps que estaven estancats.
Pel que fa als municipis gironins, Verges (Baix Empordà) és qui destaca per sobre la resta arreu del país. La població, de 1.160 habitants, va assolir el 2024 l‘índex de recollida selectiva més alta de Catalunya: 93,9%. Un creixement impressionant si es té en compte que, a principis de segle, estava al 6%.
L’alcaldessa, Diana Canals, recorda que tot va canviar el 2017 quan el Consell Comarcal del Baix Empordà buscava un municipi per fer una prova pilot de recollida selectiva amb el sistema porta a porta. “Es van convocar els veïns, es van fer diferents reunions i es va fer molta pedagogia. Teníem unes educadores ambientals que resolien dubtes i també es va fer un tríptic que explicava a on anava cada residu”. A més, compten amb una minideixalleria que està oberta els set dies a la setmana.
Al principi de fer el canvi dels contenidors als cubells individuals, hi havia veïns que no separaven bé la brossa. En aquests casos, els encarregats de la recollida no s’enduien el cubell i els deixen una etiqueta. “En la primera fase hi havia moltes trucades per explicar què s’havia fet malament. I ara estem collint els fruits, perquè es va tenir paciència. Un canvi tan radical no pots pretendre que tothom ho faci bé des del primer dia”, apunta.
Tot i l’èxit del sistema de recollida, l’alcaldessa critica que, des que va tancar l’abocador de Solius -on hi havia també una planta de tractament-, han de transportar les restes de l’orgànica fins a Alguaire (Segrià). “Després de reciclar bé i que ens diguin que la nostra orgànica és molt bona, quin sentit té que hagi de fer un viatge de més de 200 quilòmetres, amb uns costos de transport que se’ns disparen?”, es pregunta.
