“No tenim tècnic de qualitat de l’aire a la comarca més contaminada del país, i ho hem de seguir reivindicant.” Amb aquesta petició començava dimarts la seva intervenció al ple del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona Ester Coma (Junts), consellera comarcal de Medi Ambient, en el punt en què es va aprovar el pla local per mirar de rebaixar la contaminació atmosfèrica a la Plana de Vic.
El document, vigent d’ara al 2030, proposa 34 mesures en mobilitat, agricultura i ramaderia, indústria o l’àmbit domèstic del que transcorre a dins les cases.
El diagnòstic no és cap secret: la Plana de Vic apareix sempre en vermell als mapes d’Europa i del món.
L’orografia fa que l’aire hi quedi estancat i que costi ventilar, de manera que la contaminació no es dissipa, però els humans acabem de carregar el còctel amb els tubs d’escapament –el trànsit propi i el de l’àrea metropolitana de Barcelona–, els polígons industrials, les calefaccions obsoletes o, entre altres, l’amoníac procedent del sector agroalimentari.
Tan inabastable és el problema que “està clar que els ajuntaments sols no el podem entomar, com tampoc la ciutadania”, va dir Coma dimarts.
Per això un dels clams compartits pels alcaldes és insistir a la Generalitat, l’Estat espanyol i Europa que el cas d’Osona es reconegui com a singular i s’hi aporti finançament i suport tècnic.
El pla pren de base el d’àmbit català aprovat l’any passat, però plantejant mesures específiques per a la Plana de Vic.
El capítol de mobilitat és dels més extensos, amb el repte de reduir les emissions contaminants en una comarca on el transport públic no està ben articulat i on les grans artèries viàries, la C-17 i la C-25, registren un volum elevat de vehicles de pas. És en aquest sentit que una de les propostes del pla –que haurà de fer molt camí abans d’arribar a desplegar les mesures– és regular el trànsit i la velocitat dels camions de gran tonatge en pics de contaminació per ozó. Això implicaria coordinar-se amb la Generalitat i diversos departaments, ja que està clar que la competència supera l’àmbit local.
La resta d’accions en mobilitat passen per incentivar els trajectes a peu i en bicicleta –hi ha pendents itineraris llargament reivindicats, sobretot el Vic-Gurb-Manlleu– i ajustar a les necessitats reals l’oferta de transport públic. O el que és el mateix: plantejar circuits que combinant tren i autobús, o diversos autobusos, tinguin sentit per als usuaris.
Les intervencions dels alcaldes van reflectir la complexitat del debat.
Des d’Orís, i també com a conseller comarcal de Mobilitat, Arnau Basco (Junts) subratllava el retard històric: “Tenim una estructura de transport públic dels anys 80 en una comarca que demogràficament ha crescut moltíssim i on els llocs de treball són als polígons industrials. Això ho hem de canviar, és una urgència. En qualitat de l’aire, parlem, parlem i parlem, però ni un govern de la Generalitat ha agafat el toro per les banyes”.
Hi afegia que el programa internacional URBACT, amb un grup local treballant específicament Osona, ja té una primera proposta de redefinició del mapa de transport públic comarcal.
Des del punt de vista de Margarida Feliu (ERC), alcaldessa de Viladrau, “no té sentit parlar de qualitat de l’aire mentre seguim invertint en carreteres en comptes de fer-ho en el tren”.
Glòria Colom (ERC), de Lluçà, incidia en la centralització de Catalunya: “El país està pensat perquè tot passi a Barcelona, per això funciona malament. En àmbits com el teletreball no podem recular, perquè també redueix els desplaçaments”.
Pel que fa a agricultura i ramaderia, el pla presenta set accions, com ara coordinar els ajuntaments respecte a la crema de marges dels camps.
Ara bé, “abans de prohibir, cal donar alternatives; no volem posar bastons a les rodes”, va assegurar Coma.
Un dels objectius en aquest capítol és dotar Osona de trituradores itinerants que ja estalviïn la pràctica d’encendre restes agrícoles.
També hi ha el compromís –transversal en molts àmbits– d’avançar en economia circular i fer dels purins un recurs.
En aquest cas va ser Txevi Rovira (ERC), alcalde de Santa Eulàlia de Riuprimer, qui va demanar un posicionament de comarca sobre les plantes de biogàs i que d’aquesta manera els ajuntaments tinguin més eines quan reben avantprojectes.
■ DINERS, IMPOSTOS I MODEL ECONÒMIC
La presentació del pla va posar de manifest que la contaminació de l’aire no és només una qüestió de medi ambient, sinó econòmica i de possibles compensacions.
En un fil ja expressat públicament en altres ocasions, el manlleuenc Arnau Rovira (Junts) apel·lava a la responsabilitat de la capital catalana i la seva àrea metropolitana: “Primer de tot, Barcelona ens hauria de compensar per la contaminació que ens aboca. Nosaltres també patim els efectes de tenir un creuer al port amb el motor engegat. Aquests ingressos els podríem destinar a canviar totes les estufes de Manlleu, on tenim una de les rendes més baixes de la comarca. O fem la feina amb la Generalitat i qui té recursos o sols no arribarem enlloc”.
Jordi Fàbrega (ERC), alcalde de Sant Pere de Torelló, sumava al debat el model productiu d’Osona: “Ens hem de preguntar si l’actual continua sent el camí de futur o si hem d’anar cap a altres que generin menys contaminació. No dic ni una cosa ni l’altra, però sí que cal parlar-ho i discutir-ho”.
El vigatà Albert Castells (Junts) recuperava el missatge de fer de necessitat virtut: “A Europa hi ha grans oportunitats de finançament en matèria ambiental. Hem de ser capaços de proposar accions i veure-les executar. El pla de la bicicleta és un exemple de feina ja feta amb la que tots plegats hauríem d’estar picant portes”.
■ MÉS DADES
Un altre dels punts forts del pla és la governança. Es volen desplegar més sensors per comptar amb dades a temps real, vincular-les a estudis de salut pública i millorar la capacitat tècnica de l’administració local, que, com va repetir Coma, no disposa de personal especialitzat.
També es reclama que la Generalitat, l’Estat i Europa desenvolupin mesures concretes per a la comarca, ja que “l’aire no té fronteres. No s’ajusta als termes municipals”.
Havent fet aportacions interessants, els alcaldes van coincidir que ni el pla ni les mesures poden quedar en paper mullat: “Fins ara hi ha molts discursos i poques accions. El Consell ha de pressionar perquè la Generalitat entomi d’una vegada el problema de la contaminació i dictamini l’emergència nacional a Osona i Lleida”, va reclamar Basco.
Amb l’aprovació inicial, el pla entra ara en exposició pública.
El podran consultar entitats, empreses, ciutadania… i presentar-hi al·legacions abans no s’elevi al ple del Consell Comarcal.
Prèviament ja hi han fet també observacions grups polítics com la CUP –l’alcalde del partit David Solà, de Sant Quirze de Besora, va ser l’únic a votar en contra del pla dimarts– i ajuntaments, entre els quals el de Sora, demanant no penalitzar el món rural.
La C-25 i la C-17 són les principals artèries viàries que travessen Osona.
En el segon cas, de fet, la carretera exerceix d’espina dorsal de la comarca i els mapes demostren com entorn seu s’hi han estructurat les principals ciutats i els nuclis més poblats.
Segons dades del Servei Català de Trànsit, pel tram la Garriga-Vic hi circulen cada dia uns 32.000 vehicles, menys que els 70.000 de zones del Vallès com Mollet i Lliçà.
Pel que fa a l’Eix Transversal (C-25), l’estudi EuroRAP –elaborat pel RACC en col·laboració amb la Generalitat i la Diputació– considera el tram Gurb-Calldetenes dels de menys risc d’accident de totes les vies d’alta capacitat de Catalunya. Diàriament hi passen uns 20.000 vehicles dels quals un 25% –un de cada quatre– són camions.
