Els naixements a Catalunya continuen caient en picat i ja s’ha arribat a la xifra més baixa dels últims 50 anys. Hi ha, però, excepcions com Osona, on l’any passat hi va haver un petit repunt i és la quarta comarca amb la taxa de natalitat més alta.
Més d’un terç dels infants van néixer a Vic, on s’impulsa un model educatiu de primera infància que vol ser de referència. La ciutat va acollir dissabte una jornada de sensibilització sobre la discapacitat infantil.
Els naixements a Catalunya van caure el passat 2024 a la xifra més baixa dels últims 50 anys. Se’n van registrar 53.802, 415 menys que l’any anterior, el que representa un descens del 0,8%.
Així ho mostren les dades definitives de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que s’han fet públiques aquest mes de desembre.
Aquesta realitat de la davallada de la natalitat és especialment acusada a comarques com el Ripollès, on l’any passat van néixer 131 nadons, 34 menys que el 2023 (vegeu la gràfica de la part superior), però també hi ha casos de lleuger creixement com passa a Osona, on van néixer 1.227 nounats, 29 més que l’any anterior.
La taxa bruta de natalitat osonenca és de 7,48 nascuts vius per cada 1.000 habitants, fet que la situa en quarta posició de Catalunya per darrere l’Urgell (8,62), el Gironès (8,39) i el Pla d’Urgell (7,79).
El Ripollès, en canvi, és quarta per la cua amb 5,07 nascuts per 1.000 habitants, per davant la Ribera d’Ebre (5.06), la Terra Alta (4,89) i l’Alta Ribagorça (3,47).
Al Lluçanès la taxa és de 6,12 per cada 1.000, amb 35 naixements, els mateixos que el 2023, i la mitjana catalana se situa al 6,7 per 1.000, inferior a la del 2023 (6,8).
L’estadística de naixements de l’any passat també mostra, d’altra banda, que l’indicador conjuntural de fecunditat s’ha reduït a Catalunya fins a 1,08 fills, dues dècimes per sota del 2023 (1,10 fills per dona) i per sota del màxim del 2008 (1,53 fills per dona).
Una altra dada rellevant del passat 2024 és que l’edat mitjana de les dones que van ser mares va ser de 32,6 anys, la més alta també de tota la sèrie històrica, que s’inicia el 1975, i suposa un any més respecte a fa un dècada.
Per municipis, més d’un 36% dels naixements d’Osona corresponen a Vic, amb un total de 445, 13 més que l’any anterior (vegeu quadre superior).
D’aquests, hi ha 253 nadons que són fills de mare estrangera, un 56,9%, mentre que en el total de la comarca són 498, un 40,5% del total.
En tots dos casos el percentatge de fills de mare estrangera és superior al de Catalunya, que gira al voltant del 35%.
Del total d’Osona, 175 són de mare del Marroc, 62 de Ghana, 45 de l’Índia i 31 de Colòmbia com a països principals d’origen.
Al Ripollès són un 41,2% els nounats de mare estrangera i al Lluçanès, un 28,6%.
Malgrat que la tendència general sigui de davallada dels naixements, en el cas de la capital d’Osona hi ha els serveis educatius i sanitaris tensionats i això és una realitat, apunta la professora de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i directora de les escoles bressol municipals de Vic, Glòria Olmos.
Per això, assegura que és important avançar en la construcció d’una quarta escola bressol municipal “ja que actualment no estem escolaritzant tots els infants de la ciutat perquè no hi ha prou places”.
Olmos també explica que es treballa per optimitzar els recursos actuals incloent-hi les dues escoles bressol privades.
“Estem intentant generar un projecte de ciutat i treballem en xarxa per oferir una resposta de qualitat per a tots els infants de 0 a 3 anys. No es tracta que les privades vagin per una banda i les municipals per l’altra sinó que intentem impulsar que Vic sigui referent com a model de primera infància”, diu.
En el puzle vigatà, segons la docent de la UVic també és important tenir en compte el paper que juga l’espai familiar “en un moment tan sensible com és criar una criatura de 0 a 3 anys i més si vens de fora i no tens xarxa”.
Finalment, per tal de poder replicar després el model a tot el territori català, Olmos recorda la importància que prosperi la iniciativa legislativa popular (ILP) per modificar la legislació actual que regula el primer cicle de l’educació infantil, que s’ha promogut des de Vic i que aquests dies ja ha començat a recollir firmes de suport.
