Si cada vegada que es disparen els nivells d’ozó troposfèric, i fent cas de les recomanacions, els alumnes de les escoles no poguessin sortir al pati, els avis de les residències es quedessin sense el passeig i els clubs esportius suspenguessin els entrenaments, “potser hi hauria més consciència del que representa la contaminació de l’aire. Bé que ens van convèncer de seguida quan ens van fer quedar a casa per la pandèmia”, diu Fermí Tanyà, membre de la plataforma Osona Respira, constituïda el 2019 i que aquesta setmana ha programat dues sessions informatives per rellançar-se com a col·lectiu.
“El moment ho fa necessari”, diu Tanyà. La primera de les reunions, que va aplegar una vintena de persones, va ser dimecres. La segona es farà aquest diumenge a les 6 de la tarda. Totes dues a la seu de l’Associació de Veïns del Sucre de Vic.
Els assistents a la primera de les trobades van compartir el diagnòstic que falta molta informació i que la mateixa administració, començant pels ajuntaments, són molt poc diligents a l’hora de facilitar-la i divulgar-la, malgrat ser conscients que Osona, per les seves característiques i proximitat a l’àrea de Barcelona, és un dels territoris amb l’aire més contaminat “no ja només del país, sinó d’Europa”, va recordar Tanyà.
I va desmentir l’excusa fàcil que tot és culpa de Barcelona, perquè “Osona també hi contribueix de manera directa”: amb el trànsit, amb la indústria i amb les combustions domèstiques, unes de les generadores de la contaminació per partícules 2,5PM i 10PM, especialment per l’ús d’estufes i calderes de fusta i pèl·let.
La contaminació per metà i amoníac de les granges de porcs, amb una alta concentració a Osona, o les cremes vegetals dels pagesos van ser apuntats específicament com a focus de contaminació característics de la comarca, però sense perdre de vista que, tothom en la seva mesura, “en som culpables”.
Actualment Osona disposa de tres estacions mesuradores de la qualitat de l’aire a Vic, Manlleu i Tona, però segons Tanyà només la de Manlleu dona dades rellevants en la mesura que està situada en l’entorn més urbà.
També s’han fet alguns mesuraments amb unitats mòbils, com a la ronda Camprodon i al barri de Santa Anna de Vic, de les quals “costa molt acabar sabent resultats i conclusions”, un dels aspectes en què Osona Respira pretén fer més pressió a partir d’ara.
Les reunions convocades aquesta setmana són, sobretot, per donar un nou impuls a la plataforma, tornar-se a fer visible i buscar l’adhesió de nous voluntaris per fer xarxa. “Si la gent es preocupa els polítics es belluguen”, diu Tanyà.
Amb tot, dimecres ja es van esbossar alguns objectius, com demanar més estacions de mesurament de la qualitat de l’aire, promoure estudis epidemiològics o impulsar accions preventives per actuar sobre el trànsit, la indústria, la pagesia o l’àmbit domèstic.
Una altra idea recollida va ser la presentació de mocions als ajuntaments sobre un tema igualment sensible, com és l’ús de productes fitosanitaris.
