La generació nascuda l’any 1978 serà la més nombrosa a Osona d’aquí a poc més de dues dècades, el 2046, quan els homes i dones d’aquesta quinta bufaran les espelmes del seu 68è aniversari. Les franges de menys de 15 anys representaran, per contra, poc més de l’11% del total comarcal.
Són dades que il·lustren com, amb el progrés i l’increment de la qualitat de vida, tendim a viure cada cop més anys mentre també es produeix un descens de la natalitat compensat tan sols parcialment per la població d’origen estranger. Aquest fenomen –l’envelliment de la piràmide demogràfica– és generalitzat als països del primer món i també a Osona i el Ripollès, si bé la primera comarca no consta entre les més afectades perquè les onades migratòries de principis dels 2000, quan van arribar sobretot homes d’entre 25 i 34 anys i nens i nenes de 0 a 4, continuen insuflant joventut a les dades.
En alguns dels municipis que més han crescut l’última dècada, de fet, la franja d’habitants per sobre 65 anys no arriba a la mitjana catalana (19%): és el cas de Vic, Sant Martí de Centelles, Orís, El Brull o Muntanyola i Santa Eulàlia.
A l’altre plat de la balança hi destaquen, per contra, Tavertet, Sant Boi, Sant Sadurní, Rupit i Pruit i Oristà, municipis amb un índex d’envelliment superior al del conjunt del país i que comparteixen la ubicació a la corona d’Osona, lluny de la línia de tren i la C-17 i amb menys serveis que els pobles i ciutats que van guanyant empadronats al voltant de l’espina dorsal que representa la carretera.
A diferència d’Osona, el Ripollès sí que consta entre les comarques més envellides de Catalunya, una derivada d’haver rebut menys immigració –no compta amb el pol d’atracció que s’ha demostrat que és la indústria agroalimentària– i que un percentatge important dels seus joves acaba fent la vida a altres llocs després d’haver-hi marxat a estudiar o treballar. Entre els municipis amb un índex d’envelliment més alt hi ha Queralbs, Ribes de Freser, Campelles i Vallfogona.
Es gira la truita a partir dels 85 anys
Tot i que Osona no sobresurt al capdavant de les comarques amb major pes de gent en edat de jubilar-se, sí que presenta la singularitat d’un volum important de població de més de 85 anys. Això, tal com advertia l’Observatori Socioeconòmic en el seu darrer informe sobre competitivitat, fa que la comarca presenti una taxa de dependència global elevada, o el que és el mateix, una desproporció marcada entre la gent en edat de treballar i la potencialment inactiva que cobra pensions.
D’interpretar els números també se’n desprèn que les persones que viuen més anys acostumen a ser majoritàriament dones, una circumstància que la ciència atribueix a factors de salut, des d’un sistema immunològic més desenvolupat fins a menys prevalença en qüestió de malalties cardiovasculars. En el cas d’Osona, el col·lectiu femení representa el 70% de les escales de la piràmide de més de 70 anys i, segons dades de Creacció, en molts casos es tracta de senyores que viuen soles.
Amb aquesta radiografia, l’Observatori Socioeconòmic d’Osona apunta en el mateix informe sobre competitivitat l’oportunitat que pot suposar per a la comarca apostar en serveis adreçats a la gent gran, cosa que es coneix com a economia platejada: veure la vellesa com una finestra d’oportunitat a fi de reequilibirar el territori i, aprofitant que es tracta d’un col·lectiu amb temps lliure i cert poder adquisitiu, impulsar negocis adreçats a la senectut.
Que la gent visqui més anys també té una derivada en cures: en només unes dècades s’ha trencat el pacte generacional no escrit que portava la família a assumir aquestes responsabilitats, de manera que caldrà continuar musculant sí o sí la xarxa de recursos per envellir a casa, les residències o models en auge com els habitatges cooperatius amb espais compartits.
