Les oficines del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) Vic-Osona ofereixen assessorament en habitatge, formació, ocupació, però també en casos de violència masclista. De fet, aquest és el gran gruix de les consultes que reben. Hi poden arribar per iniciativa pròpia, per coneixença del servei o per una amistat, o derivades per altres organismes, com Mossos d’Esquadra, serveis socials i salut, entre altres. Generalment, la primera visita és d’acollida i en funció de la demanda de la dona s’ofereix assessorament legal i/o atenció psicològica, els dos grans pilars d’aquest servei.
En aquest darrer fonament hi ha un equip format per dues psicòlogues. Una d’elles és Marisa Amici. “No totes les dones arriben de la mateixa manera, ni es troben en el mateix punt del procés ni tenen el mateix estat emocional”, relata. Això vol dir que el treball que facin des del SIAD depèn molt del moment en què es troben aquestes dones. En aquest procés d’acompanyament, la por, la vergonya, la culpa i la pena són companys de viatge de les víctimes de violència. “En aquests casos treballarem per desarticular aquests mecanismes”, remarca la psicòloga. Aquests sentiments passen per fustigar-se per no haver denunciat abans, sentir-se culpable per denunciar el pare dels seus fills i filles o tenir vergonya per haver patit una agressió sexual en l’àmbit de la parella, ja que sempre s’ha considerat una esfera més privada.
I és que, tal com remarca, hi ha diferents tipus de violències (física, psicològica, digital, econòmica, obstètrica, vicària, agressions sexuals…) i es poden donar en diferents àmbits (de la parella, familiar, laboral, sociocomunitari). La majoria de casos que atenen al SIAD són per violència en l’àmbit de la parella, tot i que actualment també “ens estan arribant força casos d’agressió sexual”.
“Tant la violència econòmica com la digital o la sexual tenen conseqüències psicològiques”, diu Amici, remarcant, doncs, que “el patiment psicològic està present en totes aquestes violències masclistes”. Per exemple, “dones que han rebut una empenta o un cop de puny sempre diuen que la ferida més greu és la interna, és a dir, la psicològica”. Això significa que moltes de les consultes que arriben al SIAD acaben requerint atenció psicològica, que sempre compta amb la voluntat de la dona.
I així ho acrediten les dades. Des de l’1 de gener d’enguany fins al 15 de novembre, 474 dones van acudir al servei per diferents consultes. De les 299 que van requerir acompanyament psicològic, 213 era per una situació de violència. Això representa gairebé un 45%, és a dir, quasi la meitat.
Aquest suport s’emmotlla en funció de la situació de cada víctima, des del tipus de violència patida o l’àmbit en què es dona, fins als factors de vulnerabilitat amb què conviuen. “No a totes les dones els hi afecta igual. Depèn de cada cas i dels recursos que té cadascuna”, remarca la psicòloga. Poden ser dones que encara no han denunciat, amb fills o filles menors, que no poden marxar de casa o no entenen la llengua. Per tant, en cap cas hi ha un perfil de dona maltractada, ja que el ventall d’atenció és molt gran i divers.
“Cada dona fa el pas en el moment que pot fer-ho. Ni abans ni després”, conclou. Per això, anar al SIAD ja és un gran pas. “En el moment en què comences a parlar també t’escoltes”, explica la psicòloga, remarcant que “no és tant el que puguem dir nosaltres sinó el que les dones diuen i poden escoltar el que diuen”. En aquest sentit, subratlla que la dona és el centre d’atenció i se l’acompanya en el procés: “No ens posem ni al davant ni al darrere seu, sinó al costat”.
“Moltes vegades la presa de decisió d’aquestes dones està molt afectat perquè ja tenen una persona que els està o ha estat dient què han de fer o com ho han de fer”, afegeix Amici. Per això, reitera que el SIAD és un espai de confiança i seguretat “perquè puguin explicar què els passa sense por a les conseqüències” amb l’objectiu final de proporcionar informació, acompanyament i suport.
