A Osona i el Lluçanès hi ha uns 27.000 infants i adolescents d’entre 0 i 14 anys. Al Ripollès, 3.380 i al Moianès, 1.929. Amb el nou model que preveu desplegar el Departament de Salut al llarg del 2024, tots tindran garantida atenció pediàtrica a un màxim de trenta minuts de casa, però potser serà a un lloc diferent d’on s’adreçaven fins ara.
El motiu és que la Generalitat està impulsant la creació d’una vuitantena d’equips que atendran en cada cas entre 5.000 i 25.000 dels més d’un milió d’infants i adolescents que hi ha arreu de Catalunya.
Segons el conseller Manel Balcells, es tracta de grups de professionals que es podran organitzar sota el seu propi criteri –amb direccions especialitzades en pediatria–, que comptaran amb pressupost propi i que tant pot ser que es concentrin en solitari en un espai –la qual cosa donaria lloc a centres d’atenció pediàtrica– com que operin disgregats en CAP ja existents però sota el paraigua de formar part d’un mateix equip.
EL 9 NOU ha consultat el llarg de la setmana al Departament de Salut per desgranar com s’aterrarà el nou model més concretament a les comarques d’Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès, però fonts del departament asseguren que de moment no està definit.
Sí que és segur que, com al conjunt del país, els equips els integraran sobretot pediatres i infermeres especialistes en infants i adolescents, però també treballadors socials, odontòlegs, auxiliars d’infermeria, administratius, nutricionistes… I, si cal, metges de capçalera o altres professionals de salut.
Els criteris per bastir els equips i, a partir d’aquí la seva ubicació física, inclouran la dispersió geogràfica –si es tracta de municipis rurals o amb bones carreteres, per exemple– i el nivell socioeconòmic de la ciutadania, ja que Salut s’ha marcat la fita de garantir més mitjans a les famílies amb menys recursos.
El conseller Balcells insistia en la presentació del nou model que no hi ha una fórmula homogènia a aplicar a tot arreu, sinó que els equips i la seva manera de funcionar es personalitzaran segons les particularitats de cada zona.
Susanna Campo, presidenta de l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica, hi afegia que “les famílies ho han de viure com un guany. En estar tots junts i agregats, potser algú haurà de conduir cinc minuts més, però arribarà a un centre sabent que hi ha atenció especialitzada en infants i adolescents a tots els torns. Al d’abans potser l’hauria visitat un altre professional”.
Aquesta idea és clau, perquè, segons dades de la Societat Catalana de Pediatria, fora de l’àrea metropolitana de Barcelona actualment hi ha un 36% de nens i nenes als quals no els visiten especialistes del ram, una derivada de la manca general de professionals, el fet que l’especialitat “no està de moda” i la urgència de tapar forats dia a dia quan hi ha baixes laborals o períodes de vacances.
Aquest teló de fons és rellevant per arribar al pinyol. I és que, segons detallava Balcells, la raó de ser del nou model és garantir una atenció de qualitat a tots els infants i adolescents de Catalunya i, sobretot, que hi hagi equitat arreu del país, independentment que es visqui en una gran ciutat o un poble de muntanya de pocs habitants. “Actualment hi ha dispersió de criteris i disconfort al voltant de la pediatria”, admetia dilluns el titular de Salut.
L’altra gran pota del nou sistema serà un 061 dedicat exclusivament a consultes infantils i juvenils. Un telèfon que estarà actiu a partir del juny i a través del qual es podrà parlar directament amb un pediatre tant per a consultes greus com banals, “fins i tot de quant ha de ser una dosi d’epiretal, preguntar sobre un determinat símptoma o valorar si és necessari anar a urgències”.
Hi podran telefonar famílies, que s’evitaran desplaçaments per motius que es puguin resoldre mitjançant una trucada, però també professionals sanitaris.
Segons Balcells, “seran consultes telemàtiques de qualitat i la informació que en derivi es traspassarà a l’historial mèdic, com qualsevol altra visita”.
Amb aquesta evolució del model pediàtric, en la qual es treballa des de l’any 2007, ha de millorar l’atenció als nens i nenes, però també l’organització dels professionals, el contínuum assistencial en relació amb els hospitals i la formació i la recerca, ja que tenir equips musculats servirà per potenciar el coneixement, les especialitats i, d’aquesta manera, “maximitzar les competències de cada professional”.
A Osona i el Lluçanès hi ha actualment 25 pediatres i 25 infermeres pediàtriques; al Ripollès, 5 i 17; i al Moianès, 1,6 pediatres (per la distribució d’hores entre diversos llocs) i 2 infermeres. Cap d’aquests professionals ha acceptat la proposta d’EL 9 NOU de valorar el nou model que impulsa la Generalitat. S’emplacen a parlar-ne quan quedi clar com es desplegarà.
