“Per ser sostenible, podem assumir entre 2.000 i 2.500 visitants cada dia”

Toni Casals (Ribes de Freser, 1967) és el director de l’estació d’esquí i muntanya de Vall de Núria des del 2007. Abans, dins la mateixa empresa de Ferrocarrils de la Generalitat, exercia de responsable d’explotació de l’estació ripollesa. Quan està previst que Vall de Núria arribi a emissions zero? Ens n’anem al 2026. Pensem dur a terme els principals projectes en un marge de tres anys. Quins destacaria? Un dels més importants és l’embolcall tèrmic dels edificis del santuari, que enguany han complert cent anys des de l’inici de la seva construcció. Tot i l’antiguitat, s’han fet algunes remodelacions, però ara portem tres dècades sense cap de rellevant. Amb aquest projecte, substituirem els tancaments, els finestrals i el revestiment de l’aïllament exterior. És bàsic per garantir l’eficiència energètica en un edifici a 2.000 metres d’alçada, que pateix l’agressivitat meteorològica del fred i el vent. L’altre projecte és el de “Gasoil Zero”, vinculat a l’energia que alimenta aquests edificis. Des de fa quinze anys, una part prové de la geotèrmia. Això genera un estalvi superior al 70%, però encara ens falta passar a aquest recurs més o menys el 50% del complex, la part que continua funcionant amb gasoil. També volen optimitzar la producció de neu. Sí. Estem substituint els capçals dels canons de neu, una millora tecnològica destacable i que generarà un estalvi important. Agafem l’aigua, la combinem amb el fred i amb aire a pressió. Això fa que es polvoritzi. Mitjançant aquest procés optimitzem la neu artificial. També anem canviant els compressors que fem servir a l’hora de crear neu per equips nous, més eficients i que generaran estalvi. Amb la sequera i el canvi climàtic, cada cop serà més complex això de produir neu? Sempre ens ha fet falta fer-ne per garantir un període important de la temporada, com a la majoria d’estacions d’esquí, és una conseqüència del clima que tenim. Ara bé, la innivació es realitza a les zones essencials de les pistes, i tampoc en fem súper producció. També sabem que les finestres de fred per produir neu seran cada cop més reduïdes. Es plantegen passar la pantalla de la neu? Tenim un parc lúdic a l’estiu i també a l’hivern. De fet, sempre diem que la Vall de Núria és un camp d’activitats de neu, perquè la gent hi visqui experiències. Hi ha esquiadors, però també venen famílies amb trineu, tenim circuits de raquetes o l’esquí de muntanya. Està diversificat. Sense obviar el canvi climàtic, no hem de ser alarmistes, sinó realistes. I la realitat és que tenim un clima irregular. Hi ha anys que hem de fer més neu i n’hi ha que gairebé no ens cal. Els pressupostos de la Generalitat destinen enguany 5,7 milions d’euros –un 68% del total del Ripollès– a les estacions d’esquí de la comarca. Entén que hi hagi gent que ho trobi injust? Som Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), i el govern cada any inverteix en les estacions d’esquí. És evident que els recursos són limitats i hi ha un repartiment segons les necessitats específiques de cada estació. Tenim el tren cremallera, l’estació d’esquí i edificis. Funcionem amb contractes programa. Això vol dir que les inversions es planifiquen a llarg termini. I entenem que cal continuar invertint perquè l’activitat que oferim ha ser eficient, segura i confortable. Els diners arriben quan toca? Sí, la Generalitat els paga i ens els gastem. Ens fan falta perquè l’estació continuï exercint de motor econòmic. Han fet alguna millora al tren cremallera darrerament? Hem incorporat uns cotxes intermedis en els automotors. Sobretot milloren l’accessibilitat per a la gent amb mobilitat reduïda. També disposem d’una locomotora híbrida amb dos règims: l’elèctric, que és l’habitual, i el de gasoil, perquè com que a Núria només hi ha una via d’accés, si falla l’electricitat, hem de poder fer viatges i que la vall no quedi incomunicada. A la línia s’hi fan inversions recurrents per mantenir les infraestructures, com l’estabilització de talussos i de sistemes de protecció d’allaus. I a les estacions, treballem amb la digitalització, hem implantat un control d’accés i d’aforament en els trens i la venda de bitllets en línia. Això evita cues d’espera. Reben més visitants a l’hivern o a l’estiu? Tenim una afluència de visitants d’entre el 40% i el 45% a l’hivern i un 55-60% al període de primavera, estiu i tardor. En nombre de persones, n’hi hauria entre 80.000 i 100.000 a l’hivern i 160.000 la resta de l’any. El percentatge sempre ha estat similar. Núria, de fet, no va néixer com una estació d’esquí. Abans hi venien els feligresos i els devots a veure la Mare de Déu. Després, els excursionistes i els interessats en la neu. Ara està molt diversificat. Quants d’aquests visitants són estrangers? Un 90% venen d’arreu de Catalunya, sobretot de la província de Barcelona. El 10% restant, de l’Estat espanyol, França i Alemanya. Hi ha un topall màxim que no haurien de sobrepassar per motius de sostenibilitat? Entre 2.000 i 2.500 persones al dia. A més a més, amb el tren cremallera no totes pugen de cop, sinó que ho van fent des de les 8 del matí fins a les 2 del migdia. Ho tenim bé per controlar l’aforament. Era inevitable que es regulés l’accés a Fontalba? Abans, els cotxes pujaven sense mesures de control i venia més gent pel camí de Fontalba a Núria. Hi havia massificació. Amb la regulació s’ha preservat la sostenibilitat ambiental. Ho ha gestionat el parc natural, però nosaltres hi estem d’acord. Quants llocs de treball generen directament o indirecta? De 180 a 200, sobretot a la temporada alta d’hivern amb un sou directe de l’estació de muntanya. D’indirectes, segons els estudis, uns 800. En total, per tant, un miler. Vall de Núria es troba dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser. Com es coordinen? FGC té un acord marc de col·laboració amb la Generalitat, perquè totes les estacions d’esquí fan frontera amb diferents parcs naturals. Nosaltres som una illa dins del parc. Fem dues reunions periòdiques anuals en què parlem d’allò que s’ha de tirar endavant i millorar. També hi ha un conveni específic on s’estableixen objectius i acords anuals. Com és la relació amb el Bisbat de la Seu d’Urgell? Bona. És el propietari dels edificis que conformen el santuari. Tenim una concessió de 90 anys, fins al 2074, que inclou gestionar les reformes dels edificis.

“Per ser sostenible, podem assumir entre 2.000 i 2.500 visitants cada dia”

Gombrèn inaugura una àrea d’autocaravanes

Vallter obre després del temporal Harry amb gruixos de més d’1,5 metres de neu

Màxima afluència a les estacions d’esquí després de la nevada més important en set anys

Els allotjaments del Pirineu gironí preveuen ocupacions de fins al 95% el pont de la Puríssima

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Apaguen un foc al jardí d'una casa de Tona

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut