El Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) celebra el desè aniversari. El proper 9 de gener el president de la Generalitat, Salvador Illa, inaugurarà l’ampliació de les seves instal·lacions a Can Baumann, en el marc de l’acte institucional de l’aniversari. Amb visió de futur, el centre de recerca per al medi ambient i la sostenibilitat també obrirà tres noves seus al territori per incrementar l’impacte arreu de Catalunya.
De 4 treballadors a 110. De 200.000 euros de pressupost a 6 milions. Només han passat 10 anys, però són xifres de vertigen. Què ha passat aquí?
Sobretot s’ha aconseguit crear un gran equip de professionals, i això és el factor clau de qualsevol projecte d’èxit. I el que ha passat també és que vam entendre que hi havia una altra manera de tenir impacte a partir de la recerca, que era orientant els esforços a les necessitats reals dels diferents sectors on nosaltres creiem que podíem tenir impacte. Això ens ha permès focalitzar molt bé la nostra feina i adonar-nos que una de les barreres principals per les quals a la recerca li costa arribar a tenir impacte al mercat és perquè hi ha una regulació que és infranquejable, i no perquè no sigui viable tecnològicament o socialment.
Vostè intuïa fa 10 anys que es pogués arribar aquí?
Mai. Sempre ho dic que el BETA és un cas d’èxit. És curiós com un centre que està fora de l’àrea metropolitana, amb una clara convicció i motivació, ha aconseguit aquest resultat sense cap suport addicional públic.
De què està més orgullós del que ha passat en aquests 10 anys?
Del que estic més orgullós, en diferència, és de l’equip de persones que tenim aquí al BETA. És increïble el que hi ha aquí.
I aquest equip, d’on procedeix?
Això també ha anat canviant al llarg dels anys, perquè al principi, essent un projecte petit, no ens coneixia gairebé ningú. De totes maneres, ara la gent ve de tot arreu, és a dir, no hi ha una via preferencial. Nosaltres som un centre que atraiem el talent per dur-lo allà on pot ser útil. I això ho hem fet oferint a aquestes persones una carrera professional dins del centre, en un context on sempre ha sigut molt difícil poder estabilitzar investigadors dins de les universitats.
Diu que al principi va passar més temps a Brussel·les que a Vic. Què hi feia? Va servir per assentar les bases del projecte?
Brussel·les té un context de recerca, amb un ecosistema complex. Jo ja havia participat en programes europeus a la Universitat Autònoma de Barcelona i ja era coneixedor de com funcionava més o menys aquest sistema. El més important és, primer, teixir una xarxa de contactes, per guanyar credibilitat i confiança, atès que es tracta d’un sector molt competitiu. Sembla que, ara, tenir 45 projectes en marxa és un número més, però no és fàcil.
De què tracten aquests projectes?
És molt difícil destacar-ne un perquè el BETA en participa i coordina molts. Sí que és veritat, però, que en els seus àmbits d’expertesa –que són els sistemes agroalimentaris sostenibles i l’adaptació i mitigació del canvi climàtic i la protecció del medi ambient– destaca la Conca Mediterrània, tant el nord com el sud. Ens permet obtenir una visió clara en termes de regulació, perquè els reptes que afrontem al Mediterrani són molt diferents als de la resta d’Europa.
Quan va engegar el projecte es va haver d’imbuir en un territori molt concret. El BETA no seria el que és sense l’element territorial?
Exacte. De fet, l’objectiu sobre el qual va néixer el BETA va ser per donar resposta als reptes ambientals territorials. Ara el BETA treballa a escala internacional o global, però perquè vol donar resposta als reptes territorials. Per tenir impacte als territoris, cal tenir-hi els peus posats. I per això mateix, l’any que ve tindrem tres seus diferents, perquè no podrem generar impacte a tot arreu des de Vic.
On seran aquestes tres seus i quina funció tindran?
Les seus seran a Granollers, Roses i Soses. La de Granollers es vincula al grup de recerca BiBio, dins del Museu de Ciències Naturals del municipi, que és potent en termes de bioindicadors i biodiversitat, però que, per si sol, no estava suficientment preparat per tota la recerca. El mateix que fa el BiBio amb ecosistemes terrestres, ho fem també amb ecosistemes marins, que és l’àrea que hi haurà a Roses, que treballarà tota la part de conservació d’espècies marines i canvi climàtic al Mediterrani. Finalment, la de Soses prové del contacte amb l’empresa Fertiebro, que treballa al territori i que ens permet dur a terme assajos amb equipament industrial de la seva planta i, a més, desenvolupar projectes que ja tenim a Lleida.
Estem en una comarca que fa temps que reclama certa urgència als reptes ambientals. Costarà anys revertir-ho?
Davant d’un repte complex no hi ha una solució fàcil. Si es vol tenir una indústria que sigui competitiva, cal tenir la capacitat d’adaptar-se a la regulació existent, no sobreregular. El que tenim ara, clarament, són unes externalitats que no són desitjables en molts casos. Prohibir-lo i tancar-lo tampoc sembla una solució raonable de manera immediata, però sí que s’ha de treballar en una transició. I, de fet, molts projectes del BETA són per a una transició de la regulació ambiental, però tampoc és raonable pensar que passi d’un dia per l’altre.
Quins projectes iniciats al BETA ja són a escala industrial?
Alguns d’aquests projectes ja estan funcionant com a models de negoci propis. N’hi ha que són més innovadors i es duen a terme a nivell de laboratori, i d’altres que s’estan portant a terme a una escala gairebé real. Per exemple, estem treballant en com es pot produir fertilitzant orgànic a partir d’accions ramaderes, sobretot de boví, per aplicar-les a l’agricultura ecològica per a la producció de vi al Penedès.
La setmana passada vam tenir notícia d’un municipi de la comarca que s’oposa a una planta de biogàs. Falta pedagogia?
Més que pedagogia, que potser també, el que falta és que tinguin informació objectiva del que suposa tenir la planta de biogàs i no tenir-la. El que és important és que la posició al respecte no sigui pel fet que no m’agrada, sinó que es pugui fer amb evidències. I de fet nosaltres, com a Centre BETA, ja hem anat a més d’un ajuntament a poder parlar d’aquest tema, des d’una opinió científica objectiva.
També es vol crear la fundació que doni cobertura al centre tecnològic. Això vol dir que s’han fet grans. Amb quin objectiu?
És l’evolució natural. Hi ha altres entitats de recerca a Catalunya que també han nascut en l’entorn universitari i després, arran de l’evolució, n’han sortit. D’alguna manera, l’activitat en recerca i innovació de centres d’aquest tipus demana estructures especialitzades per la seva gestió, amb l’objectiu de dotar d’eines i de capacitat institucional. Així, el pas a fundació, com també les noves seus, permet incrementar l’impacte d’un projecte liderat des de Vic. No es perd res de Vic, s’amplia el dot d’impacte d’altres territoris.
El 9 de gener inauguraran l’ampliació a Can Baumann. De quin espai disposaran?
Aquests espais signifiquen ampliació de gairebé 1.800 metres quadrats, respecte dels 1.300 que teníem. Tota la part de gestió del centre es passarà a aquest nou espai, on hi haurà oficines, un magatzem i un coworking. També hi haurà les unitats de treball que no fan un ús intensiu dels laboratoris, a diferència de les que sí, que es mantindran a l’espai que hem ocupat fins ara. Finalment, una darrera part de la zona nova es destinarà a una nau industrial per a les plantes pilot i prototips que el BETA ha anat construint aquests anys i que actualment estan inutilitzades. La idea és generar un concepte de plantes pilot compartit a la societat perquè altres empreses o centres de recerca les puguin fer servir.
