Cuidar la pell és clau, especialment quan arriba el bon temps. A l’estiu, l’exposició al sol és més intensa i prolongada, i això comporta riscos que sovint minimitzem. Per això val la pena saber com protegir-nos i quines conseqüències pot tenir no fer-ho bé.
Per què hem d’estar al cas de la pell quan ens exposem al sol?
La incidència de càncer cutani encara continua, malauradament, en increment a escala mundial. Sabem que el factor principal és l’exposició al sol, tot i que n’hi ha molts. Per això, la importància de la protecció –que no només és la crema, sinó també altres elements– ha de ser coneguda per tothom. Aplicar-la sempre és la millor eina per evitar el càncer.
A què es deu aquest augment del càncer cutani?
Sobretot perquè tenim una població més envellida i, per tant, amb molts més anys d’exposició solar, però també perquè en els últims anys i amb la societat del benestar han augmentat els hàbits recreatius.
Quins són els riscos més freqüents de no vigilar?
El càncer cutani és el més preocupant mèdicament, però entre els més freqüents hi ha el fotoenvelliment, que bàsicament es resumeix en les arrugues i les taques a la pell. També hi ha efectes dolorosos, per exemple, les cremades solars, que, a part de ser molestes, incrementen, especialment en la infància, el risc de càncer cutani posterior.
Encara que tinguem aquests riscos presents, els oblidem sovint arran de la febre de posar-nos morenos?
El concepte del bronzejat ha canviat al llarg de la història. Abans, en moltes cultures es concebia negativament, significava que es passava massa hores treballant al sol. En la societat occidental actual el bronzejat s’ha posat de moda, però no hem d’oblidar que no deixa de ser un senyal d’alarma, és la resposta que fa la nostra pell al dany solar. Evidentment, és molt millor que cremar-se, perquè significa una exposició solar més progressiva, però sigui com sigui denota massa hores de sol.
Quines són les zones més sensibles? N’hi ha que acostumem a oblidar?
És important protegir-nos tot el cos, però, per exemple, és molt típic descuidar-nos dels llavis, les orelles –que amb els anys queden molt castigades–, els bessons o zones on no arribem, com l’esquena. També és molt important cobrir-se el cap, sobretot la gent que no té cabells o en té pocs. El pèl ens protegeix de la radiació ultraviolada.
“El bronzejat s’ha posat de moda, però no deixa de ser un senyal d’alarma”
Quines són les cremes idònies?
Qualsevol crema va bé. Evidentment, n’hi ha que, per la textura o la composició, són millors per a la cara, perquè no surtin grans o perquè no siguin massa olioses. Nosaltres sempre recomanem els factors de protecció elevats, els de 50. Perquè la crema funcioni de manera òptima hauríem de quedar totalment blancs, i això no ho fa pràcticament ningú. O quan suem, hauríem de rentar-nos i tornar-nos-en a posar.
Què vol dir el número de protecció d’una crema?
És el factor de protecció. Ens diu per quant es multiplica la nostra capacitat d’estar al sol sense cremar-nos. Per exemple, si una persona tarda un minut a cremar-se, amb una crema de 50 tardarà 50 minuts. Ara bé, recomanem el 50 per a tothom perquè protegeix el màxim possible. Insisteixo: el número no són els minuts que protegeix, perquè, de fet, amb un protector ben aplicat i si estem exposats al sol, ens l’hauríem de posar cada dues hores.
Varia el tipus de protecció recomanable en funció d’on siguem?
No. No varia en funció del lloc on ens exposem al sol, però sí que els podem adaptar a les activitats que fem. Per exemple, si pugem a un cim i suem molt, buscarem un protector que no piqui als ulls.
S’hauria d’adaptar la protecció a cada tipus de persona?
Sí; per exemple, persones que tenen la pell molt clara han d’aplicar-se el protector molt més sovint, perquè el temps que tarden a cremar-se és més baix. Fototips més alts, persones més fosques de pell, poden ser una miqueta més laxes, amb un factor de protecció més baix. Ara bé, hem de tenir especialment en compte la població infantil: per als nadons sempre recomanem els protectors físics abans que els químics, perquè habitualment són més densos i el que fan és reflectir directament la llum, no l’absorbeixen.
És cert que hi ha cremes resistents a l’aigua, o en mullar-nos perden l’efecte?
Això de water resistant està molt bé i sí que potser s’ha provat, però jo sempre recomano esperar 10 minutets després de posar la crema perquè s’absorbeixi totalment, i tornar-la a aplicar després del bany.
A vegades es diu que si el cel està ennuvolat no ens cremarem. És cert?
Quan el cel està ennuvolat no tenim la sensació de calor, però el sol és més perillós perquè ens confiem. Els rajos UVB i UVA ens arriben pràcticament un 50-60% tot i que hi hagi núvols; per tant, és fàcil cremar-se en un dia ennuvolat. De fet, és molt habitual no posar-se crema quan fa núvol i cremar-se.
És igual d’important el que fem abans de l’exposició al sol com després, per exemple amb cremes aftersun?
Sí, després d’una exposició solar val la pena posar-se alguna crema hidratant. També beure aigua.
“Quan el cel està ennuvolat el sol és més perillós perquè ens confiem”
A part de la crema, quines mesures alternatives hauríem de prendre per protegir la pell?
És molt efectiu el que feien els nostres avis de posar-se el barret, la samarreta i buscar les ombres més naturals. Costa de veure, però les peces de roba o els banyadors de tot el cos per a nens també són ideals. Les mesures de protecció que no són pròpiament la crema, és a dir, totes les físiques, són molt importants.
