El càncer de còlon i recte, el de mama, el de pròstata, el de pulmó i el de bufeta són els cinc més habituals a les nostres comarques, una radiografia que es pot extrapolar al conjunt de Catalunya.
Per detectar precoçment el primer, la qual cosa canvia radicalment el pronòstic de la malaltia, Salut disposa des de fa 25 anys d’un programa d’abordatge específic. El test de sang oculta a la femta n’és la pota principal, una prova que poden realitzar-se cada dos anys els homes i dones de la franja de 50 a 69.
En la darrera ronda, corresponent al 2023 i el 2024, van respondre a la crida 22.760 persones d’Osona i 569 del Lluçanès. Aquestes dades situen la primera comarca per sobre de la mitjana catalana del 47% i el Lluçanès, 13 punts per sota, mentre que el Ripollès –amb també un 47%– millora significativament respecte a anteriors convocatòries i se situa al capdavant de la demarcació de Girona.
El digestòleg Javier Pamplona, coordinador del programa en aquesta regió sanitària, ho atribueix sobretot al “boca a boca”, i insisteix en la importància del cribratge: “Quan es detecta en fase avançada, el càncer de còlon i recte té una supervivència baixa, de menys de cinc anys. En estadis inicials, en canvi, supera el 90%, hi ha moltes probabilitats que el pacient es curi”.
La malaltia sol començar, de fet, amb un pòlip –una lesió benigna al budell– que es pot extirpar de manera endoscòpica abans d’esdevenir maligne. “Ataquem d’hora el que podria arribar a ser un problema, sense necessitat d’intervenció quirúrgica, quimioteràpia ni radioteràpia”, apunta Pamplona.
Entre el 2009 i el 2024, han participat del pla de detecció precoç 3,6 milions de persones arreu de Catalunya i s’han detectat 6.359 càncers colorectals.
També hi ha 58.000 homes i dones als quals s’ha extirpat pòlips amb potencial de progressar negativament.
Tancant el zoom a escala local, dels 22.760 participants en la darrera ronda a Osona, es van diagnosticar 18 càncers i dels 569 al Lluçanès, 1.
Una de les raons de pes per sumar-se al cribratge és la sola opció de fer-ho, ja que malauradament no existeixen eines de les mateixes característiques per a la majoria de càncers. “Amb el de còlon i recte disposem d’una tècnica de detecció precoç no invasiva, barata i que podem estendre a la població de manera general”, destaca Pamplona, però és que a més a més “els estudis demostren que la participació al programa pot disminuir la mortalitat fins a un 30% o un 40%”.
Un altre argument és la comoditat: “Ni tan sols cal desplaçar-se al CAP o l’ambulatori. La determinació se la fa un mateix a casa i després s’entrega a la farmàcia”.
COM FUNCIONA?
El programa de detecció precoç s’organitza en rondes biennals. Això vol dir que, cada dos anys, la població d’entre 50 i 69 anys rep una carta convidant-la a participar-hi.
La prova se la realitza un mateix a casa, recollint una mostra de femta després d’haver anat a la farmàcia a buscar el kit necessari.
Si els resultats són negatius i, per tant, no hi ha rastre de sang a la caca, es notifica als participants mitjançant una carta.
Si són positius –que no és sinònim de càncer–, se’ls cita a la Unitat d’Endoscòpies de l’hospital, se’ls tranquil·litza i se’ls informa d’un procés que passa, en primer terme, per una colonoscòpia.
Com que el càncer de còlon no dona símptomes fins a fases avançades, Salut insisteix en la importància de sumar-se als cribratges.
