Pobles d’Osona acumulen més de 400 litres per metre quadrat d’aigua des de principis d’any

Els primers mesos del 2026 han quedat marcats per episodis continuats de borrasques que s’han traduït en grans acumulacions d’aigua arreu del país. A Osona, el Ripollès i el Lluçanès, alguns municipis han superat els 400 litres per metre quadrat d’aigua acumulada. Un fet que, sumat a la intensitat de les pluges, pot afavorir el risc d’esllavissades per la saturació del terreny, arrencar arbres empesos pel vent o dificultar el creixement de determinats cultius. Harry, Ingrid, Marta, Nils, Oriana... Són alguns dels noms que s’han atorgat a les borrasques que han marcat l’inici del 2026, una decisió que pren el grup de treball del sud-oest d’Europa compost per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), i que des de principis d’any ha tingut feina. Una prova més de l’intens flux de pertorbacions que ha afectat el territori català, amb registres de pluges intenses durant dies des de finals de desembre de l’any passat fins als primers mesos d’aquest any. Tampoc han quedat exemptes d’aquestes intenses borrasques Osona, el Ripollès i el Lluçanès, on fins a mitjans de març alguns municipis han registrat pluges anuals acumulades superiors als 400 litres per metre quadrat. Municipi Pluja (l/m²) OSONA Rupit i Pruit499,4 Espinelves449,6 El Brull443,3 Viladrau401,8 Vidrà387,6 Tavertet371,2 Seva (Els Roures)302,6 Sant Sadurní d'Osormort299,2 Malla284,6 Vilanova de Sau281,6 Centelles281,2 Balenyà280,4 Tavèrnoles276,8 L'Esquirol269 Taradell264,4 Sant Julià de Vilatorta261,8 Santa Eugènia de Berga254 Tona248,6 Santa Eulàlia de Riuprimer228,6 Vic221,2 Sant Boi de Lluçanès220,6 Calldetenes218,3 Santa Cecília de Voltregà208 Santa Maria de Besora205,8 Sant Bartomeu del Grau199,8 Roda de Ter (Centre)195,2 Muntanyola193,4 Sant Pere de Torelló180,6 Torelló159,8 Manlleu146,6 Sora144,6 Sant Vicenç de Torelló142,2 Sant Quirze de Besora131 RIPOLLÈS Sant Pau de Segúries398,4 Camprodon372,4 LLUÇANÈS Oristà236,2 Olost (Mas Lliscàs)205,8 Alpens194,2 Sant Martí d'Albars192,4 Lluçà188 Prats de Lluçanès178,7 La raó meteorològica darrere d’un hivern tan plujós resideix principalment en com s’ha situat enguany l’anticicló. “Als mesos d’hivern estem acostumats a temperatures més baixes i sol, però aquest any l’anticicló ha sigut més al nord d’Europa i a les Açores, i entremig, on som nosaltres, hi ha hagut aquest passadís de borrasques”, explica el meteoròleg Martí Oliveras, que, a més, apunta que aquest ha estat un patró que s’ha repetit al llarg de moltes setmanes fins a registrar xifres inèdites. “Això fa que hagi sigut dels hiverns més plujosos i nevats de Catalunya dels últims 30 anys”, afegeix Oliveras. En el cas d’Osona, els municipis que han registrat més acumulació de precipitacions són Rupit i Pruit, amb 499,4 litres per metre quadrat de pluja acumulada, seguit d’Espinelves (449,6 l/m²), el Brull (443,3 l/m²), Viladrau (401,8 l/m²) i Vidrà (387,6 l/m²), i, per tant, municipis principalment del nord de la comarca. “Això passa perquè les pluges que hem tingut venen per vents sumats de mar cap a terra que afecten zones de muntanya”, assenyala Oliveras. Una qüestió amb la qual coincideix el meteoròleg Manel Dot: “Quan entra per llevant, més per la banda de Collsuspina, és més habitual que plogui més a la Plana de Vic, mentre que quan prové de l’Empordà, llavors entra pel Montseny, el Cabrerès i el Ripollès, i això fa que hi hagi pics més alts en aquestes zones.” Així mateix, també s’han registrat fortes pluges al Ripollès, amb els 398,4 litres per metre quadrat acumulats a Sant Pau de Segúries, i nevades intenses. L’AIGUA, UN FACTOR DESENCADENANT EN EL MOVIMENT DEL TERRENY Tot i que el fet que hagi tornat a ploure amb més freqüència ja des de l’any passat sigui una bona notícia després d’una època marcada per la sequera, l’acumulació continuada de dies de precipitacions intenses pot comportar altres problemes, com són les esllavissades. El fenomen consisteix en el moviment de la terra en un pendent per efecte de la gravetat i en el qual l’aigua és un factor sovint desencadenant. Així ho recull el geòleg de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) Marc Janeras, que distingeix, però, entre tres tipus d’esllavissades que depenen més o menys de l’aigua. En primer lloc, hi ha la de fluxos torrencials, estretament vinculada a pluges intenses. “És la més clara, perquè si no plou no hi ha flux”, apunta el geòleg, que afegeix que quan succeeix “no només hi ha inundació i corre aigua, sinó que arrossega sediments”. D’altra banda, hi ha els lliscaments, que se solen produir en sòls amb pendent que queden saturats per l’aigua i s’inestabilitzen fins que el terreny perd resistència i comença a lliscar. “En general, l’aigua també es el desencadenant, però pot tenir més varietat”, assegura Janeras, que detalla que en episodis de pluges intenses afecta més superficialment, però quan hi ha acumulació de molts dies d’aigua, que és el que s’ha vist darrerament, la saturació pot ser més profunda. “No es tant la cosa superficial, sinó que penetra a dins i poden passar uns dies fins que s’activa”, concreta. Finalment, el tercer fa referència als despreniments, els que menys depenen de l’aigua. “Poden succeir en sec, però també és veritat que el fet d’haver estat plovent facilita que l’aigua s’infiltri entre les juntes i provoqui fissures a les roques”, exposa Janeras. Aquest és per exemple el cas de l’esllavissada que es va produir fa dues setmanes a l’N-260 a Sant Joan de les Abadesses, que va obligar a tallar la carretera. Tot i que el 2025 ja va ser plujós, Janeras apunta que l’activitat es fa notar més després de dies de pluges seguits: “L’any passat, venint realment de sequera, va començar a ploure molt i no hi va haver gaire activitat d’esllavissades fins més tard perquè el terreny encara era sec i va anar carregant aigua”, assenyala Janeras, “fins que va arribar un moment que sense ploure molt més, sinó per efecte acumulat, es va disparar”. En aquest sentit, tant Oliveras com Dot asseguren que la tendència meteorològica tendeix cap aquí: períodes de sequera seguits d’èpoques de precipitacions. “Pot ser que el 2026 sigui igual de plujós que el 2025 o més, però després que no ens estranyi que torni a haver-hi sequera”, alerta Oliveras. En un context marcat per aquests extrems, la clau és poder treballar en la previsió de les esllavissades. “Malgrat tot, és molt complicat perquè també depèn de condicions locals”, admet Janeras. Així, explica que ara es treballa en poder dir quan es pot estar entrant en un episodi de més possibilitats d’esllavissades i, en la mesura que es pugui, regionalitzar-ho segons la previsió meteorològica. “Per això és més fàcil fer-ho amb els fluxos torrencials, perquè depenen exclusivament de l’aigua que cau en aquell moment”, remarca el geòleg.

Pobles d’Osona acumulen més de 400 litres per metre quadrat d’aigua des de principis d’any

Primavera de més musaranyes i ratpenats a les Guilleries-Savassona

Ripoll prohibeix el bany a la font del Tòtil per evitar la massificació

Vic ha de canviar una cinquantena de contenidors defectuosos

Famílies del Roser, a Sant Julià, insisteixen que l’uniforme no pot ser obligatori

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic