Mitjanit d’un dilluns d’agost. Una veïna de Sant Julià de Vilatorta es desperta arran d’uns sorolls que venen de fora el carrer. S’aixeca del llit, apuja la persiana, surt al balcó i sorpresa. Un porc senglar està remenant la bossa de la paperera de davant de casa seva a la recerca de menjar.
La imatge es trasllada a les xarxes socials i alerta altres veïns que s’han trobat la mateixa estampa, des d’enganxar les bèsties salvatges in fraganti fins a llevar-se l’endemà amb les bosses d’escombraries de davant dels portals estripades i les deixalles, escampades per tot arreu.
Aquestes situacions, fins ara associades directament a Barcelona, Cadaqués o altres nuclis urbans relativament poblats i amb muntanya a prop, són cada vegada més recurrents a Osona i el Lluçanès. I és que a causa de la sequera dels darrers mesos, espècies animals com porcs senglars, guineus o tudons abandonen els seus hàbitats naturals per embrancar-se en la missió d’obtenir menjar.
Un comportament que, segons explica Quim Dalmau, cap dels Agents Rurals d’Osona, ve de lluny. Els últims dies s’hi han trobat sobretot a Sant Julià i Prats, però en altres estius ha estat el cas de Sant Martí de Centelles o Vic, i el més probable és que continuï passant.
El centre de Catalunya es caracteritza perquè moltes poblacions han crescut robant terreny a la natura, sobretot via urbanitzacions, la qual cosa facilita que tot tipus d’animals arribin als carrers. La sequera ha accentuat la problemàtica.
El fet que els boscos siguin secs i durs, sense possibilitat que hi creixi vegetació o hi visquin cucs i insectes –una altra font d’aliment–, es converteix en un incentiu més perquè espècies salvatges com els senglars es busquin la vida mitjançant altres estratègies. A això s’hi suma la falta d’higiene de molts ciutadans que llencen restes de menjar en papereres o en contenidors no habilitats per aquest tipus de residus, convertint-los en reclams.
Dalmau apunta, amb tot, que els porcs senglars són animals inofensius, que només es desplacen a zones habitades perquè tenen gana i necessiten menjar. Per aquest motiu, les papereres, contenidors i les bosses que es deixen davant dels portals perquè les recullin els operaris del sistema porta a porta acostumen a ser un blanc fàcil.
En general, una vegada han aconseguit el seu objectiu tornen al seu lloc d’origen i ni tan sols cal intervenir. És el desitjable tret de situacions puntuals, com quan els senglars han arribat a posar en perill la seguretat vial de Vic i s’han hagut de sacrificar. Per norma general el que s’intenta és guiar a l’animal als afores i que retorni al seu hàbitat natural.
Pel que fa a solucions, Dalmau ressalta que cal que la població sigui més neta i no deixi restes de menjar en llocs on no correspon. I més en una època d’estiu en què la gent passa més temps fora de casa i és fàcil generar una major quantitat de residus que durant la resta de l’any.
En cas de trobar-se amb un porc senglar, la premissa és avisar a les autoritats locals i, a partir d’aquí, poder decidir si cal actuar. També és important que la ciutadania no hi interactuï, no els doni menjar i no hi intervingui de cap forma. Dalmau conclou que es tracta d’una situació amb la qual la població haurà d’aprendre a conviure fruit del context actual de sequera i l’expansió de cases dins del medi natural.
BATUDES A PARTIR DEL 3 DE SETEMBRE
La temporada de caça del senglar començarà el primer diumenge de setembre i s’allargarà fins al 31 de març. La Generalitat fixa que a cada batuda hi ha d’haver un cap de colla, a més a més de senyalitzar com toca els camins i les pistes forestals.
Acció Climàtica també admet la caça d’aquesta espècie entre juny i setembre si se li comunica prèviament i demostrant els perjudicis provocats en camps de conreu. Municipis com Sant Julià, El Brull, Manlleu o Torelló compten amb aquesta autorització excepcional.
