La capella modernista de Sant Miquel de la Roqueta té precintada i acotada la porta d’entrada, pel risc de despreniments de les pedres que en conformen els murs. Durant els últims mesos, veïns del carrer Indústria, a l’inici del qual hi ha l’església que va construir Joan Rubió el 1912, han denunciat la laminació d’algunes pedres de riu que es van utilitzar per edificar-la. L’Ajuntament ha procedit a precintar-ne les arcades, que sovint eren utilitzades com a espai d’esbarjo per joves que hi anaven a fumar i xerrar, perquè suposava un risc per a la seva integritat. A més també s’ha situat un plàstic a l’interior de l’edifici, ja que s’hi reprodueix la mateixa problemàtica.
Una de les veïnes de la capella, i ànima de la festa que s’hi celebra cada any a finals de setembre, Carme Font, indica que després de la del 2023 ja van advertir de la problemàtica a l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, que de seguida va fer-la precintar.
Malgrat ser un dels edificis més emblemàtics del modernisme ripollès, Sant Miquel de la Roqueta és de propietat privada. Els hereus de Mariano de Delàs, baró de Vilagaià, en són ara mateix els propietaris. La mateixa Font juntament amb l’aleshores alcalde Jordi Munell van visitar el descendent del baró en l’anterior mandat per advertir-lo del seu estat, però malgrat l’afabilitat de la reunió no s’ha fet cap mena d’actuació per aturar el deteriorament de la capella. Carme Font també ha fet difusió a través del Cercle Filatèlic i Numismàtic que presideix dels valors arquitectònics i culturals de Sant Miquel.
El lloc on es va construir l’edifici havia acollit un oratori de petites dimensions. L’historiador Agustí Dalmau explica al seu llibre El patrimoni d’artistes modernistes a Ripoll (2005) que es tractava d’una capelleta “de reduïdes dimensions, amb coberta de teula àrab, a dos vessants”. El seu estat precari va propiciar que a inicis del segle XX el baró de Vilagaià, propietari del terreny, aprofités per substituir-la per la capella actual, construïda segons els costums modernistes de l’època. Durant la postguerra va ser utilitzada com a refugi temporal per famílies que arribaven d’altres zones de la península, i fins i tot va ser escenari del naixement de dos nois, a principis de 1947. Sant Miquel de la Roqueta torna a necessitar ara mateix una reforma amb caràcter d’urgència, si més no si no vol ser un perill per a la salut de les persones que la vulguin visitar.
{{ comment.text }}