La plaça Major de Vic s’omple cada dissabte al matí del bullici del mercat bisetmanal. L’espai acull perfils de tota mena, des de persones més joves fins d’edat avançada. El barboteig de llengües entre paradistes i consumidors es barreja en l’ambient. “Voldria maduixes”, demanen des d’un costat de la parada. “Quantes en voldria?”, pregunta el venedor. “Una caixa”, responen. La conversa és en català.
“En el meu dia a dia, parlo habitualment en llengua catalana”, assegura Loida Sánchez, veïna del municipi. Tot i això, Sánchez explica que conviu amb un segon idioma, el castellà.
En aquest sentit, exposa que, tot i que el primer està àmpliament consolidat a Osona, el segon ha guanyat presència, sobretot gràcies a les xarxes socials i els productes audiovisuals. “Hi ha gent que parla habitualment el català, però que decideix publicar continguts a les xarxes en castellà”, afirma la jove.
Pol Soler, també de Vic, coincideix amb Sánchez. “Això no vol dir que es parli més castellà que català, és a dir, predomina el català, però el castellà va guanyant presència, respecte fa uns anys”, destaca Soler.
Segons explica, en algunes ocasions s’ha trobat amb establiments que inicien la conversa en castellà, malgrat que assenyala que no són la majoria. “Quan veuen que parles català, ja et canvien la llengua, però no entenc per què a vegades es recorre primer al castellà”, especifica Soler.
De la mateixa manera ho recull la vigatana Maria Àngels Pararols, que tot i que assegura que al seu entorn tothom parla en català és conscient que en el conjunt del territori el nombre de parlants únics de la llengua ha disminuït. “Quan vaig a comprar, sempre intento fer servir el català, almenys en un principi, perquè si directament parlem en castellà també contribuïm que la llengua catalana es perdi”, assenyala Pararols.
A banda de la situació a les xarxes socials i als establiments, també s’apunta un canvi en l’àmbit escolar. Així ho indica Elisenda Foradada, veïna del municipi, que també té el català com a llengua única en el transcurs del dia a dia: “Tinc dues filles que es porten cinc anys i entre la gran i la petita he trobat diferència pel que fa a l’ús del castellà”.
Caminant pels carrerons que configuren les parades col·locades al mig de la plaça, se sent parlar tant català com castellà. Tot i les circumstàncies esmentades pels clients del mercat de la plaça Major de Vic, tots coincideixen que el català, tant al municipi com a la comarca en general, continua predominant amb força. “Malgrat tot, la majoria de gent que viu aquí parla en català”, conclou Foradada.
L’ús habitual del català baixa a un terç de la població L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i el Departament de Política Lingüística van publicar dimecres passat els nous resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics. Les dades conclouen que el 2023 només un 32,6% de la població de Catalunya feia servir habitualment el català, amb un descens marcat respecte de fa 20 anys (46%). Pel que fa a les dades territorialitzades, les de l’any 2023 encara no s’han publicat. A la Catalunya Central, l’any 2018 un 59,6% de la població feia un ús habitual del català.
