Aquest dissabte és 25-N, dia contra la violència envers les dones. Les violències masclistes tenen infinitat de formes i expressions. Hi ha indicis, més subtils, que s’han normalitzat entre els més joves i que els Mossos viuen amb neguit. El maltractament a la llar continua sent el delicte més de-nunciat a Osona i arreu.
Que el xicot et revisi les fotos que penges a Instagram, controli quines noves amistats tens, a qui li has posat likes o que et comprovi l’última hora de connexió del WhatsApp… són redflags. En l’argot popular d’avui en dia, banderes vermelles, és a dir, indicadors de comportaments tòxics en les relacions de parella que poden derivar en situacions de violència de gènere.
Precisament, aquestes alarmes són les que intenten transmetre als i, sobretot, les joves des del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vic. L’Eva i la Mireia són les agents responsables d’aquesta àrea, que, a part de moltes altres tasques, s’encarreguen de fer xerrades de prevenció als últims cursos de Secundària, que és quan comencen a tenir relacions de parella.
A més d’explicar-los què és la violència de gènere i quins són aquests indicadors “que poden anar a pitjor”, els últims tres anys s’ha detectat un augment de formes de violència masclista a través de les aplicacions mòbils i les xarxes socials. La preocupació rau sobretot en el fet que moltes joves normalitzen comportaments com que la parella tingui la contrasenya del mòbil o l’accés a una aplicació, o directament que elles esborrin converses dels xats perquè no se’ls enfadi el nòvio. “Si tens por de la reacció d’ell per aquestes coses hi ha un problema”, subratllen les agents.
A més d’aquestes actituds, que es donen principalment en les xarxes més utilitzades com WhatsApp, Instagram o TikTok, hi ha casos més greus com són l’enviament de vídeos i fotos de contingut eròtic o sexual de la parella. Tal com remarca Sylvia Sánchez, sergent i cap de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), que engloba el GAV, enviar o reenviar imatges d’aquest contingut “és delicte”.
En aquesta equació també hi entra el xantatge, en què alguns joves “s’aprofiten d’un ‘no em deixis perquè tinc fotos teves”, o la pornovenjança, quan l’exparella busca “més humiliació i capacitat de control cap a ella”, enviant aquests arxius o creant perfils falsos a les xarxes amb aquestes imatges. “El més preocupant és el dany moral de la víctima”, diu l’Eva, remarcant que aquests casos costen molt de denunciar perquè “quan acudeixen als Mossos ja estan al límit”.
Precisament, tal com subratlla Sánchez, els joves, a part de “no tenir maduresa ni coneixements per valorar si una cosa està bé o no”, són “mentalment més vulnerables”. El dany moral pot induir fins i tot al suïcidi.
Partint d’aquesta base, “és molt important explicar a nenes i joves que ningú pot dir-los què han de fer, posar-se o amb qui xerrar”, diu la sergent, remarcant que si tots aquests comportaments no es corregeixen “deriven en agressions”. En aquest sentit, especifica que quan es comença a conviure amb la parella –i hi ha més responsabilitats pel mig–, aquest control es fa més evident en molts altres aspectes quotidians i una negativa d’ella pot acabar en agressió.
En les xerrades preventives a noies i nois de 3r i 4t de Secundària que fa el GAV, “els intentem inculcar que són indicis que han de frenar i que han de veure que alguna cosa no funciona”, remarca l’Eva. I també que han de protegir-se. De fet, ho comparen amb un accident de trànsit.
La mateixa consciència que han de tenir a l’hora de posar-se el cinturó del cotxe per no fer-se mal, l’han de tenir a l’hora d’iniciar una relació de parella. És a dir, ser conscients que poden ser víctimes de violència de gènere i que, per exemple, no poden tolerar aquestes redflags ni tampoc passar fotos de contingut eròtic.
“Ara són parella, però potser d’aquí a tres anys no”, expliquen les agents. A més de reiterar-los quines són les alarmes, també els deixen la porta oberta a fer-los arribar consultes. “Si detecten qualsevol cosa que actuïn: que preguntin, que expliquin o vagin a Mossos. Si no és res, ja els ho direm nosaltres”, conclouen l’Eva i la Mireia.
Violència a la llar: de parella i fills
La violència en l’àmbit de la parella continua representant el gran gruix de casos i denúncies que atenen a la comissaria de Vic. “Les que més hi ha són en la parella”, explica la sergent, remarcant que últimament també s’estan donant casos en què els fills –menors o adults– agredeixen els seus pares físicament i psicològicament.
Respecte als anys anteriors, el nombre de denúncies i casos registrats es manté estable.
A Catalunya, segons dades genèriques dels Mossos, també predominen les denúncies per violència masclista en l’àmbit de la llar. De fet, han augmentat un 10% aquest 2023 respecte a l’any passat. Els delictes més denunciats són el maltractament a la llar (36,8% del total), les amenaces (22,8%), el trencament de condemna (14,3%) i la violència física o psíquica habitual (8,3%).
En total, són 13.278 les dones que han denunciat ser víctimes de violències masclistes a mans de les seves parelles o exparelles, de les quals 585 menors d’edat. Pel que fa a detencions, enguany se n’han efectuat 6.056, un increment del 9,2% respecte al 2022.
Fins al 30 d’octubre, 12 dones han mort assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, cinc més que durant el mateix període de l’any passat. Tenien entre 26 i 72 anys.
