Vint-i-quatre fitxes de cabanes de pedra seca són les que s’han afegit a l’inventari del patrimoni d’aquesta població gràcies a la feina realitzada pel col·lectiu La Bombolla Caminadora, integrat per Jordi Bolea, Rosa Cabré i Marta Simón. Tots tres van iniciar aquest projecte enmig de la pandèmia quan no es podia sortir del municipi i feien trajectes a peu “que ens van fer adonar de la riquesa que teníem al voltant”. Va ser llavors que es van fixar en la nombrosa quantitat de construccions d’aquesta tipologia i van decidir localitzar les que hi havia inventariades i buscar-ne de noves.
En aquells moments n’hi constaven 17 al Mapa de Patrimoni de la Diputació, gràcies a la feina que s’havia realitzat l’any 2008 impulsada per l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès. Ells van partir d’aquestes referències i han revisat tota la documentació i han actualitzat les dades afegint-hi fotos del moment present en cada fitxa, cosa que permet veure quina evolució han tingut aquestes construccions.
Expliquen que han anat descobrint les cabanes a vegades per casualitat mentre caminaven, fent rutes en vehicle, i també gràcies a la informació proporcionada per persones del municipi que les havien utilitzat o que en coneixien la ubicació. Com a curiositat, la mateixa setmana que van fer la presentació pública al veïnat, amb una sortida in situ per mostrar-ne dues de les més comuns, van localitzar-ne de noves: “La brigada municipal va netejar un camí i en aquest trajecte n’hi havia un parell que estaven totalment tapades per la vegetació i de les quals no en coneixíem l’existència”. Ara ja amb un cert bagatge, quan fan treball de camp van equipats habitualment “amb un mòbil, una brúixola, un metre, uns binocles, una càmera i una fitxa tècnica per omplir”, on detallen la ubicació, l’accessibilitat, l’ús actual, la forma, els materials, la disposició de les pedres o l’estat de conservació, entre altres observacions.
El col·lectiu, després de la feina realitzada, ha constatat que la tipologia predominant d’aquestes cabanes en el seu municipi és la de planta rectangular, però també n’han descobert amb planta circular i amb planta quadrada. Quant a la coberta, “la més habitual és de falsa cúpula a les de planta circular i a dues aigües les rectangulars”, tot i que n’han trobat una amb volta de canó. Afegeixen que també és interessant observar els diferents tipus de llindes usades, les obertures i la disposició interior, amb fornícules, armaris, lleixes, i a part remarquen que hi han trobat alguns objectes i eines abandonades com un penjador, un aplanador, un volant, una maça i algunes inscripcions a les pedres. Han pogut constatar que gran part d’aquestes construccions es van deteriorant si no s’utilitzen, “per la invasió del bosc o pels efectes del clima”… i a més han comprovat que algunes que estaven relativament en bon estat el 2008 ara gairebé estan derruïdes. Altres han tingut més sort i això ha estat “gràcies a certs propietaris que han vetllat per mantenir-les” i que algunes, molt poques, encara tenen a l’actualitat alguna funció.
A part de continuar en la recerca de noves cabanes, perquè encara els queda part del municipi per recórrer, es plantegen completar la informació de cadascuna en relació amb la propietat del terreny, la història, i recopilar curiositats o anècdotes. També s’han posat en contacte amb experts en reconstrucció i manteniment de pedra seca, i tenen previst fer un llistat de possibles actuacions de rehabilitació o neteja de l’entorn. Per aquest motiu animen a tothom qui vulgui a afegir-se al projecte en qualsevol tasca o proporcionant dades, modificant-ne o ampliant les ja existents, i que entre tots s’adonin “de la necessitat de preservar aquest patrimoni”.
{{ comment.text }}