“Benvinguts al 1923”, s’anunciava en una gran pantalla des de dalt de l’escenari. Les 500 persones que omplien el pavelló es disposaven a viatjar en una màquina del temps virtual per situar-se cent anys enrere, quan es van inaugurar Les Escoles de Gurb, el primer centre educatiu en condicions que va tenir el poble.
Era l’entranyable ambientació que s’havia preparat per donar el tret de sortida a la festa major d’enguany, en el pregó més singular i multitudinari que es recorda –en previsió ja es va traslladar al pavelló, en lloc del teatre–, enguany en el marc de la commemoració d’aquest centenari.
Els protagonistes van ser els membres del Consell dels Infants, format per representants dels alumnes de P3 a 6è de Primària, que van donar veu a l’escola per anar desgranant com ha canviat la vida a les aules en aquests 100 anys: d’anar-hi a peu “travessant els camps” a arribar-hi “per carrers i carreteres amb cotxe, bicicleta i algun patinet”; dels guixos a les pissarres digitals; de les màquines d’escriure als portàtils i ordinadors; de nens i nenes separats a les classes mixtes; del castellà obligatori a utilitzar el català, el castellà, l’anglès i el francès.
Tot i que a Gurb ja hi havia hagut ensenyament públic durant el segle XIX, es feia en uns locals precaris i deficients. Va ser gràcies a la perseverança dels mestres Mercè Fossas i Manuel Cantarell, amb la complicitat de l’Ajuntament i el suport del rector de la Universitat de Barcelona, que van aconseguir fer realitat un modern edifici a la carretera de Sant Bartomeu, a l’antic hostal del Beato, on els professors també hi tenien l’habitatge.
Molt ha plogut des de llavors i l’escola de Gurb ha viscut els seus alts i baixos, fins al punt d’estar a punt de tancar als anys 80. Altre cop la perseverança, ara d’un grup de pares i mares, va aconseguir reflotar-la i avui el centre educatiu, que el 2003 va estrenar edifici a Prixana, disposa de dues línies i al voltant de 400 alumnes.
Durant tots aquests anys l’equipament ha exercit, també, de “nucli de cohesió” per al conjunt del municipi. “Volem aprofitar aquest centenari per posar èmfasi en el valor de l’educació, una tasca compartida entre famílies, docents i alumnes”, va remarcar l’actual directora, Trini Gutiérrez.
En aquesta línia, l’alcalde, Josep Casassas, va recordar que l’educació sempre ha estat “un eix fonamental” per al govern local i va destacar que l’efemèride arribava “a les portes d’inaugurar el nou institut”. Abans del pregó, una comitiva municipal i el mateix Consell dels Infants van visitar l’antiga escola de la carretera de Sant Bartomeu, un edifici que “cal preservar” amb l’objectiu de destinar-lo “a usos socials i culturals”, va avançar Casassas, que es va comprometre a “treballar” perquè la seva recuperació “sigui una realitat”.
El pregó de divendres també va servir per mostrar les noves figures festives que ha estrenat l’escola (els gegants Andreu i Cervellina, el follet Roc, la patufeta Esperança i el dimoni Satapont) i per escoltar per primera vegada la cançó específica del centenari, que han compost les mestres Anna Puig, Mireia Giol i Irene Ramon.
Durant l’acte, conduït per l’escriptora local Teresa Saborit, van ser escollits pubilla i pubill d’enguany Maria Terricabras i Biel Roca. La festa major va continuar viva durant tot el cap de setmana amb actes com el concert de l’Orquestra Selvatana, la baixada de carretons o la xocolatada popular, i no acabarà fins al proper 3 de desembre.
Paral·lelament, la commemoració del centenari de Les Escoles viurà aquest dijous una altra cita destacada amb la presentació del llibre que ha escrit l’historiador Josep Casanovas. Serà a les 8 al mateix pavelló.
